La Persistència de la Memòria de Salvador Dalí
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,08 KB
La persistència de la memòria
Fitxa tècnica
Títol: La persistència de la memòria
Autor: Salvador Dalí
Cronologia: 1931
Tècnica: oli sobre tela
Mides: 24 x 33cm
Estil: surrealista
Tema: oníric
Localització: MoMA (Nova York)
Biografia de l’autor
Salvador Dalí va començar a estudiar art a Figueres i, posteriorment, va ingressar a La Escuela de Bellas Artes de Madrid. Poc després, Dalí es va unir al grup surrealista de París, moviment artístic al qual va ser fidel.
Entre els anys 1940 i 1958 va residir a Nova York, on va tenir contacte amb el cineasta Walt Disney.
La major part de la seva obra es pot veure actualment al museu Gala-Dalí de Figueres.
Descripció formal
Dalí pinta un paisatge atemporal i solitari amb una platja i uns penya-segats de fons.
A l’esquerra de la composició, i en primer pla, apareix un tros de pedra rectangular sobre el qual es disposen dos rellotges: un metàl·lic, sobre el qual hi ha un munt de formigues; i un altre que, doblegat al marge de la roca i amb una mosca sobre el vidre, ofereix una inusual consistència tova.
Sobre la mateixa roca hi ha també una soca d’olivera completament seca, d’una branca de la qual penja un rellotge tou.
Darrere seu, una plataforma, potser de fusta, pintada de color blau, es connecta amb el fons marí.
Finalment, al centre de la composició, un tercer rellotge tou s’emmotlla a un estrany rostre humà que sembla estar dormit.
El sentit irreal de la tela és reproduït pel pintor amb un dibuix molt meticulós de precisió sorprenent, gairebé fotogràfica.
La llum és projectada a través d’un focus no visible, situat fora de la tela, a la part superior dreta.
Cromàticament, predominen les tonalitats ocres i blaves.
Temàtica
La persistència de la memòria evoca l’etern problema del pas del temps utilitzant una escena completament irracional, procedent del món inconscient dels somnis.
Cal fixar-se en el rostre del centre de la pintura, una aproximació del perfil del mateix Dalí dormit, iconografia que ja havia utilitzat l’artista en altres quadres de la mateixa època, com El gran Masturbador. Igualment, també apareixen altres elements iconogràfics recurrents en l’obra daliniana, com ara les formigues i les mosques, animals que alguns crítics han associat a la descomposició, estat que té una clara relació amb el pas inexorable del temps.
No obstant, els rellotges són els veritables protagonistes de l’obra, i els que millor representen l’angoixa de controlar el temps. En relació amb aquest concepte hi ha la memòria, és a dir, la capacitat que permet a l’home fer que allò passat encara visqui: els records. Això pot ser el que representen els rellotges tous, mentre que el rellotge ‘’dur’’ significaria el present, aquell temps que encara no està integrat a la memòria.