La persistencia de la memoria ficha tecnica

FITXA TÈCNICA: La composició IV

Autor:

Wasily Kandinsky (1866 – 1944)

Cronologia:

1911

Estil:

Art abstracte

Tècnica i suport:

Oli sobre tela

Dimensions:

1,59 x 2,5 m

Localització:

Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf

CONTEXT HISTÒRIC:

Els avenços de la industrialització (Segona Revolució Industrial) van portar nous invents (cotxes, ràdio, telèfon...) que es Traduïren en una societat eufòrica que en plena Belle Époqueno es Feia ressò de les injustícies de les explotacions que estaven portant a terme Els imperis colonials. Això va portar a que es generessin tensions entre les Potències europees, que buscaven el domini colonial. Aquesta competència Acabaria desencadenant en la Primera Guerra Mundial. Al període previ al Conflicte es denomina com “Pau armada” i és on els països es prepararen per L’assalt, ja que eren coneixedors de l’inevitable.

ANÀLISI FORMAL:

Composició IV és una pintura Abstracta, on aparentment no hi ha cap relació ni semblant amb La realitat Exterior. El conjunt de línies i colors independents formen un revolt D’elements que mostren un violent moviment a la part esquerra del quadre i una Sensació de tranquil·litat a la banda dreta. Al centre hi ha dues línies negres Que travessen el quadre de dalt a baix.

Dels elements plàstics de l’obra criden molt l’atenció el Predomini del color (total) i l’ús d’aquest en tons vius i contrastats. El domini De les tonalitats groguenques es barallen amb els blaus, vermells i verds. La Línia, negra, és l’altra protagonista del quadre. Destaca pels seus traços Forts i segurs, que marquen formes mig reals i mig abstractes. El predomini és De línies rectes, tant verticals i diagonals, tot i que també n’hi ha de Corbes, sobretot a la banda esquerra del quadre. Aquest ús del color, escampat En taques vives com si es tractés de notes musicals, i de la línia, doten al Quadre d’un ritme i moviment molt elevats: l’ull no pot parar quiet i va d’un Costat a l’altre.

En quant a la composició resta clara la divisió del quadre En tres parts, esmentat fa un moment: al costat dret trobem un entramat de Línies esmolades que expressen, juntament amb els colors, un moviment violent. Al centre hi ha les dues línies que travessen el quadre verticalment i la gran Forma blava. A la banda esquerra és on observem la tranquil·litat que Proporcionen la suavitat de les formes tractades i per l’ús d’una gamma Cromàtica més harmònica.Podem dir que el pintor expressa la seva sensació al Escoltar música (per exemple de Wagner), traduïdes en colors i línies que Vindrien a ser les diferents notes.

Estil:

L’art abstracte és un estil sorgit al Voltant de 1910 i va ser una de les manifestacions més significatives de L’esperit del Segle XX. L’art abstracte deixa de considerar la representació Figurativa, tendint a substituir-la per un llenguatge visual independent i Dotat del seu propi significat. És construeix en base al fauvisme (color), L’expressionisme (abstracció lírica), o bé el Cubisme (estructuració).

INTERPRETACIÓ:

Significat:

No es pot cercar cap element Iconogràfic en l’obra de Kandinski ja que, intencionadament, l’autor va Eliminar tot element figuratiu. Per tant, l’obra és per a la pura contemplació De l’espectador, per tal d’incidir i impactar en la seva sensibilitat. Es diu Que la pintura de Kandinski no va a la vista sinó a l’ànima.

Tot i així, hi ha hagut gent que ha interpretat el quadre Com una lluita de cavallers al costat d’un turó coronat per un castell.

Funció:

Estètica. Simbòlicament obre nous camins Al llenguatge pictòric.

MODELS I INFLUÈNCIES:

L’obra de Kandinski resta profundament influenciada per la Música (gran admirador de Wagner). La veu com un art de gran llibertat Compositiva, i és precisament el que ell intenta plasmar en la seva pintura. Per això a les seves obres el tema passa a segon pla o desapareix directament.

Per altra banda a influenciat a tots els artistes Posteriors que també han treballat en el camp no figuratiu, com Pollock o Kline.

FITXA TÈCNICA: la persistència de la memòria

Autor:

Salvador Dalí (1904 - 1989)

Cronologia:

1931

Estil:

Surrealisme

Tècnica i suport:

Oli sobre tela

Dimensions:

24 x 33 cm

Localització:

MoMA (Nova York)

CONTEXT HISTÒRIC:

La persistència de la memòria es Troba en un període històric marcat per la crisi. És el període d’entreguerres, A Europa encara hi ha seqüeles de la Gran Guerra, i el Crac del 29 d’Estats Units s’estengué ràpidament pel nostre continent, tot empitjorant la situació. Fruit d’aquesta crisi global, els feixismes europeus comencen a ser escoltats i A alçar-se. L’inconformisme social genera tot un nou corrent artístic Avantguardista, del qual en sortiren molts estils trencadors respecte a l’art Del passat.

Espanya es troba sota el període de la Segona República, on També hi ha una gran tensió entre dretes i esquerres.

ANÀLISI FORMAL:

Amb un paisatge realista de fons, Trobem un total de 4 rellotges disposats en diferents superfícies. Al primer Terme hi trobem el dur cobert de formigues i un dels tous. El tercer és en una Branca d’una soca seca i el darrer l’observem sobre una forma antropomorfa (sembla mitja cara tombada, dormint).

La pinzellada i el dibuix, amb predilecció per la línia, són Molt precisos tot i les reduïdes dimensions del quadre. Els colors que dominen Són càlids i brillants, i presenta una gamma cromàtica variada amb contrastos Entre els tons càlids i els freds. La llum és brillant i nítida, presenta Ombres allargades. Al fons hi ha molta llum, blanca i irreal, contrastant amb El tenebrisme del primer terme, on els objectes són il·luminats suaument. Impera un ambient crepuscular.

La composició és tancada, asimètrica, i presenta un Equilibri perfecte entre la zona de les roques i la zona dels rellotges tous. Les diagonals ascendents d’esquerra a dreta guien la mirada de l’espectador. Les línies rectes de l’horitzó i del “moble” contrasten amb les corbes dels Rellotges tous. Els objectes es troben en major nombre a la part esquerra del Quadre.

La perspectiva és lineal, aconseguida a partir d’un punt de Fuga central i el paisatge en segon terme. La línia alta de l’horitzó fa que es Doni més importància a la part de sota que no pas a les roques.

El dinamisme de l’obra es tradueix en un moviment lent i tranquil Dels rellotges tous, com si s’estiguessin desfent a poc a poc. Això contrasta Amb l’estatisme dels objectes durs.

Estil:

El Surrealisme apareix L’any 1924 amb motiu del seu primer manifest, elaborat per André Breton, L’ideòleg del grup. L’estil es confecciona a partir de les teories Psicoanalítiques de Freud, el qual donava molta importància al tema Inconscient, descobert per ell mateix. Els surrealistes propugnen un Esteticisme involuntari basat en l’automatisme (entre d’altres): es busca la Representació del fet psíquic elemental i pur, i trenca amb les convencions Socials, cometent grans excentricitats. Pinten formes allargades, espais buits, Opressius...

INTERPRETACIÓ:

Significat:

El tema de L’obra és el pas del temps i la persistència de la memòria: perdura el dur i el Pas del temps va esborrant la resta. Diem que evoca aquest etern problema del Pas del temps utilitzant una escena irracional que procedeix del món oníric Irracional (el rostre del centre del quadre que dorm sembla ser una aproximació Del mateix Dalí). Els rellotges són els clars protagonistes de l’obra: Relacionat a ells hi ha el concepte de la memòria, és a dir, la capacitat que Té l’home de fer que allò que ja ha passat, encara visqui (records). Per això Els rellotges són tous, ja que també, essent de forma conscient o no, tendim a Deformar els records. El rellotge dur amb les formigues representaria el Present, inamovible i inalterable.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Dalí segueix els pintors detallistes com H. Bosch, Brueguel El vell... La pintura metafísica de G. De Chirico, la minuciositat de Vermeer; I dins la modalitat objectiva i figurativa del Surrealisme, Dalí es relacionà Amb Magritte, Ernst i Dalvaux, els quals empraven una tècnica de reproducció Gairebé fotogràfica de la realitat