La persistència de la memòria: Anàlisi i significat de Dalí

Descripció General de l'Obra

d’un horitzó ben definit, el contrast de grandàries i la concentració de colors intensos i càlids al primer pla. Recupera un ús acurat del clarobscur. Presenta fortes alteracions de forma i escala. El seu cromatisme és nítid i lluminós, amb predominança de blaus i ocres. El tractament de la llum extremadament clara separa el quadre en dues parts, una clara sobre l’horitzó, d’atmosfera irreal, i una altra més fosca a sota.

Composició: Anàlisi Estructural

En diagonal, asimètrica i múltiple. Presidida per una diversitat d’elements clarament determinats i connectats. Dalí aconsegueix una gran sensació d’unitat al crear un horitzó lineal que suggereix un terra de gran profunditat, un espai incommensurable que es perllonga infinitament, un espai irreal però que en la seva horitzontalitat aporta estabilitat i equilibri. La cantonada de la taula connecta els rellotges tous del primer pla amb l’arbre sobre la taula, la branca horitzontal d’aquest reforça l’horitzó i dirigeix la vista cap a les roques, les arestes diagonals d’aquestes apunten al cap tou de Dalí al terra, i la disposició d’aquest torna a dirigir la mirada als rellotges tous del primer pla. Aquest moviment circular tanca la composició.

Contingut i Significació: Simbolisme Dalinià

Destaca la iconografia desconcertant basada en la combinació d’elements descontextualitzats, alterats d’escala, o metamorfosats que intensifiquen el component oníric, fantàstic i inquietant que utilitza Dalí per representar els seus desitjos i les seves pors. Es poden reconèixer les roques del Cap de Creus, els colors del cel i del mar. Dalí centra en aquesta obra la seva atenció en el problema del pas del temps. Amb la presència dels rellotges tous que marquen hores diferents insinua la relativitat del concepte del temps i l’angoixa de no poder controlar-lo. També mostra la seva preocupació per la immortalitat. Per contrast, el paisatge integra els elements “durs” de l’obra, els que persisteixen en el temps i perviuen en la memòria: el mar, les roques del Cap de Creus, la branca de l’olivera o el moble. La forma tova al centre de la composició és un autoretrat plasmat en una cara tova, blanca com la cera, amb un nas que s’arrossega pel terra. Al representar-se com a forma tova, amb un rellotge a sobre, Dalí es representa com a ésser mortal, caduc, efímer. La seva simbologia és tancada i ambigua.

Funció de l'Obra per a l'Artista

Estètica però alhora com a teràpia per a l’artista. Aconsegueix transmetre les seves angoixes amb una simbologia inquietant i aportar al surrealisme una nova concepció aliena a l’automatisme psíquic practicat pels altres pintors surrealistes.

Models i Influències en l'Obra de Dalí

El paisatge oníric i fantasmagòric on Dalí emmarca les seves visions tenen en la pintura metafísica de Giorgio de Chirico un referent clar. També el Dadaisme, sorgit durant la Gran Guerra, va influir en tot el surrealisme.