La Persistència de la Memòria: Anàlisi Completa de l'Obra de Dalí

La Persistència de la Memòria (1931)

Salvador Dalí

Documentació General

• Ubicació: MoMA, Nova York
• Tècnica: Oli sobre tela
• Estil: Surrealisme
• Gènere: Paisatge oníric
• Dimensions: 24 x 33 cm

Context Històric i Cultural

Cronologia i Ambient Social

L'obra s'emmarca en la dècada dels anys 30 del segle XX, un període de grans canvis a Espanya. Coincideix amb el final de la Dictadura de Primo de Rivera (instaurada el 1923) i l'inici de la Segona República Espanyola (1931-1936). Artísticament, aquesta nova etapa republicana es pot definir com un període de grans inquietuds i il·lusions.

El Surrealisme i Dalí

El surrealisme va emergir el 1924 amb el primer manifest surrealista, elaborat per André Breton. Aquest moviment proposava recórrer a l'automatisme psíquic, amb l'objectiu d'expressar el funcionament real del pensament, ja sigui per escrit o de qualsevol altra manera. Dalí, per la seva banda, desenvoluparia el seu propi mètode: el paranoic-crític.

Els surrealistes es van inspirar en Sigmund Freud, creient que la imaginació s'havia d'alliberar dels lligams de la raó, i que l'única forma de fer-ho era a través del subconscient.

Dalí va entrar en contacte amb l'avantguarda intel·lectual espanyola durant els seus anys a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on va establir amistat amb el poeta Federico García Lorca i amb el cineasta Luis Buñuel (amb qui va col·laborar en la pel·lícula Un chien andalou). L'any 1928 es va traslladar a París i es va unir amb entusiasme al grup surrealista, desenvolupant una gran activitat pictòrica sota la influència de Breton.

La teoria de la relativitat d'Einstein i la posterior bomba atòmica serien conceptes clau que influirien en la seva obra.

Anàlisi Formal: Elements Plàstics

Estil i Color

• Estil: Surrealista, amb un realisme gairebé fotogràfic en els objectes i paisatges.
• Color: Ric i variat.
  • Predomini de tons freds (blau, grisos i blancs).
  • Contrast amb els càlids (ocres, marrons i grocs).
  • Colors brillants i lluminosos, amb tonalitats càlides típiques del Mediterrani.

Línia i Tècnica

• Línia: Predilecció per la línia.
• Tècnica: Miniaturista, amb un detallisme acurat.
• Pinzellada: Plana i precisa.

Llum i Ambient

• Ambient: Crepuscular.
• Llum: Nítida i brillant, que projecta ombres allargades.
  • Focus lumínic no visible, situat fora de la tela (part superior dreta).
  • Llum tenebrista en primer terme.
  • Objectes suaument il·luminats, que projecten les seves ombres i es retallen en l'espai.
  • Cala retallada per penya-segats rocosos.
  • Molta llum al fons, blanca i irreal.

Composició

La composició és molt estudiada, amb diagonals ascendents, d'esquerra a dreta. Hi ha un equilibri perfecte entre la zona de les roques i la dels rellotges tous. El costat esquerre (amb els rellotges, la taula i l'olivera) queda compensat per la força de la llum de la dreta.

La diagonal de la taula condueix la mirada cap al rellotge tou de la branca de l'olivera, la qual al seu torn porta la mirada a les roques daurades, i de nou als rellotges.

Elements del Paisatge

És un paisatge irreal i atemporal, solitari i de capvespre. Darrere l'arbre hi ha una plataforma rectangular, blava, que connecta amb el mar. Al fons hi ha una cala i uns penya-segats, molt il·luminats. Hi ha una pedra més petita i rodona, que projecta l'ombra sobre la sorra de la platja deserta. L'aigua reflecteix les roques. El mar i el cel són del mateix color blau.

Elements Específics

• Figura central: Al centre, un cap tou amb un gran nas del qual surt una llengua carnosa i llarga. No té boca i el coll es perd en la foscor. L'ull tancat té unes enormes pestanyes. Sobre aquesta figura hi ha un rellotge de butxaca tou. Aquest rostre ja va aparèixer anteriorment en l'obra El Gran Masturbador.
• Rellotges: Sobre el “moble” o pedra rectangular de l'esquerra hi ha dos rellotges més:
  • Un de més petit, tancat, ple de formigues.
  • L'altre, molt més gran i tou, deformat sobre el moble, amb una mosca que marca les 7h.
• Olivera: Del moble surt un arbre trencat, amb una sola branca sense fulles, de la qual penja un altre rellotge tou.

Interpretació de l'Obra

El Paisatge i la Realitat

Dalí va representar el paisatge de Portlligat; les roques del fons són del Cap de Creus, i els colors del cel i del mar són els de l'Empordà, la seva terra natal.

El Simbolisme del Temps

A l'obra hi ha tres rellotges tous i un de rígid, situats en diferents llocs i amb formes diverses. Tots marquen una hora diferent. L'únic rellotge rígid està tancat i ple de formigues.

L'obra evoca l'etern problema del pas del temps, utilitzant una escena del tot irracional, procedent del món dels somnis i de l'inconscient.

Un dels objectes que ens recorda constantment aquest fet és el rellotge, que simbolitza la memòria persistent del pas del temps. Tot és efímer i fugisser, tot es desfà i es descompon amb el pas del temps, com els rellotges tous de Dalí. La memòria fa que allò passat encara visqui en la persona: els records. Els rellotges tous poden representar la memòria, el passat, mentre que el rellotge dur simbolitza el present, encara no integrat en la memòria.

Obsessions Personals de Dalí

Aquest quadre, com la major part de l'obra de Dalí, respon a un estímul biogràfic exterior, ja que tota la seva producció artística és una contemplació de si mateix. És un compendi i resum de totes les seves obsessions.

Un trauma d'infantesa de Dalí era la por irracional als insectes, com la llagosta o les formigues. La mosca i les formigues en l'obra són símbols de la putrefacció, de l'art decadent i de la mort. Una altra preocupació constant de Dalí era la immortalitat i l'eternitat.

Relativitat i Persistència

El paisatge integra els elements “durs” de l'obra, que persisteixen en el temps i perviuen en la memòria: el mar, les roques, el moble, l'arbre... En contrast, els elements “tous” es desfan, donant una sensació de relativitat del temps. El fet que cada rellotge marqui una hora diferent subratlla que el temps és un concepte relatiu. El paisatge persisteix en la memòria, mentre que el temps o el cap de l'home són efímers i mortals. L'obra representa un món oníric, fet dels desitjos i les pors amagades del pintor.

Dalí deia que els seus quadres eren “fotografies de somnis pintats a mà”.

Inspiració i Reacció de Gala

També en La Persistència de la Memòria trobem la seva obsessió per Gala. Aquest fet va donar pas al Dalí més creatiu de finals dels anys 20 i principis dels 30. Va pintar el quadre una tarda després de dinar, amb mal de cap, quan Gala havia marxat amb uns amics. La inspiració la va trobar en un formatge camembert que havien pres i en els problemes filosòfics del que era “supertou” en el formatge. Després de dues hores, quan Gala va veure l'obra, la va definir “com un quadre impossible d'oblidar per a qui l'hagi vist, ni que sigui un instant”.

Funció i Història de l'Obra

El quadre fou exposat per primera vegada a París a la Galeria Pierre Colle el juny de 1931. El galerista Julien Levy el va comprar, i el 1934 va passar a formar part de la col·lecció permanent del MoMA. El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, va ser construït sobre les restes de l'antic teatre de Figueres.

Models i Influències

Dalí va tenir una formació acadèmica i en les seves obres segueix els pintors detallistes, com Hieronymus Bosch, Pieter Brueghel el Vell i Giuseppe Arcimboldo. També el va influir la pintura metafísica de Giorgio De Chirico i, tècnicament, Johannes Vermeer per la seva minuciositat.

Dins la modalitat objectiva i figurativa del surrealisme, Dalí es va relacionar amb René Magritte, Max Ernst i Paul Delvaux, que utilitzaven una tècnica gairebé fotogràfica per imitar la realitat.

Més tard, Dalí va reinterpretar aquesta obra durant el seu període místico-nuclear, on va destacar la naturalesa corpuscular de la matèria i els aspectes metafísics. En aquesta etapa, els rellotges tous suren en l'espai, reflectint l'impacte que l'era atòmica va produir en Dalí.