La persistència de la memòria

FTAFAquesta obra està feta per Salvador Dalí l'any 1931. És un oli sobre tela d'estil surrealista i representa un tema oníric. Es pot trobar al MoMA (Nova York) elements plàstics.

El dibuix de Dalí és impecable, molt precís. La representació és quasi hiperrealista. Hi ha predilecció per la línia. Els colors són molt brillants, alhora que lluminosos per tal de representar les formes amb un realisme gairebé fotogràfic. Destaquen les tonalitats ocres, grogues, marrons que harmonitzen amb les tonalitats blaves. Els colors són típics del Mediterrani, colors que posen de manifest l'amor que sent per la seva terra. Hi ha un focus lluminós situat sobre la tela. En la llunyania la llum és transparent. Projecta ombres allargades i configura un ambient crepuscular. La pinzellada és plana, precisa, fosa i difuminada. Composició.

És una composició molt estudiada amb asimetria equilibrada. Presenta una composició en diagonal ascendent d'esquerra a dreta del quadre. Equilibri perfecte entre la zona més propera de l'esquerra i el fons de les roques de la dreta. Plans:

• 1r pla: tros de pedra rectangular o moble sobre el qual es disposen els 2 rellotges
• 2n pla: tercer rellotge sobre un estrany rostre humà que sembla estar dormint
• 3r pla: una cala retallada per penya-segats rocosos il·luminada

.

Temps: Es tracta del temps de l'artista, on Dalí es recrea per mostrar-nos les seves íntimes preocupacions. És un paisatge atemporal i solitari. Interès intrínsec: Destacar els 3 rellotges, especialment el que penja de la soca de l'arbre. Estil: Domini absolut del dibuix i la tècnica pictòrica degut a la seva formació acadèmica. Tècnica depurada i minuciosa. Llum i colors brillants. Segueix teories freudianes. Crea el mètode paranoicocrític. Temàtica: Evoca l'etern problema del pas del temps, utilitzant una escena completament irracional, procedent del món inconscient dels somnis. A l'obra hi ha iconografia típicament daliniana. Cap groguenc. Autoretrat. El nas està inspirat en una roca del Cap de Creus. Es presenta amb els ulls tancats perquè simbolitza el món dels somnis. Les pestanyes llargues representen l'esperança d'aconseguir els seus somnis. Les formigues i la mosca representen l'angoixa i l'horror paralitzant que sempre li havien provocat aquests animals. Els rellotges són el símbol del pas del temps. Són els veritables protagonistes de l'obra i els que millor representen l'angoixa de l'home de controlar el temps. Les pedres són el testimoni del paisatge que li és més proper.