La persecució de la Bíblia traduïda al valencià: Daniel Vives i la Inquisició

Primera part: Les paraules del llibre

El context històric

A Espanya, els jueus eren perseguits per la Inquisició. Molts van abandonar els seus béns i van marxar; altres es van quedar però van haver d'abjurar de la seva fe. El rei Ferran, en els seus territoris, no era molt estricte amb els inquisidors, ja que no els considerava un perill i els deixava en pau si eren discrets.

La traducció de la Bíblia

1478: El cirurgià Forcadell, els impressors Còrdova i Lampart, i el corrector Daniel Vives van traduir la Bíblia al valencià. Ho van fer perquè els jueus poguessin llegir-la sense la interpretació dels sacerdots. Per obtenir l'autorització de la Inquisició, la van presentar a l'inquisidor general de València, Jaume Borrell, com traduïda per Bonifaci Ferrer, doctor en Sagrada Teologia i germà del predicador Vicent Ferrer.

El papa Sixt IV va nomenar Torquemada inquisidor major. Torquemada va considerar un sacrilegi la traducció de la Bíblia, ja que creia que la paraula de Déu no podia ser traduïda. Va començar la persecució del llibre, amb la intenció de cremar tots els exemplars i els seus propietaris.

La persecució de Daniel Vives

1483: Com que Daniel Vives va contribuir a la traducció, el van capturar i torturar. Només va confessar haver fet un viatge a Nàpols per celebrar el Yom Kippur. Gualbes, l'inquisidor general de València, ho va creure i el va alliberar.

1491: Torquemada va nomenar Juan de Monasterio inquisidor general de València. Monasterio tenia un odi especial pels jueus i creia que tots els conversos continuaven amb la seva fe. Es sentia satisfet torturant i cremant infidels, creient que així redimia les seves ànimes i engrandia l'Església.

Monasterio tenia un espia anomenat Castor, un home deforme, gepós, coix i amb el cos marcat per la pigmentació. Monasterio va conèixer Castor quan era inquisidor a Cartagena. Castor feia els treballs que ningú volia i dormia amb els animals. Estava enamorat d'una esclava que li portava el menjar. Un dia, la va sentir plorar i li va explicar que el seu amo la buscava a les nits. Castor va descobrir que els amos eren jueus i va denunciar-los. Monasterio els va capturar. Castor va buscar la xica per agraïment, però la va trobar amb un servent. En un atac de ràbia, Castor va matar Marta a cops.

Monasterio va tornar a la hisenda i, en comptes de capturar Castor, li va demanar que treballés per a ell. Els diners els utilitzava per obtenir informació i en putes que li recordaven a Marta.

L'expulsió dels jueus i la fugida de Vives

1492: Torquemada i la reina Isabel van convèncer el rei Ferran perquè signés el decret d'expulsió dels jueus. Després de juliol, matarien els que detinguessin. Monasterio tenia via lliure per a les seves persecucions i crueltats.

1493: Una nit, van avisar Daniel Vives que el detenien. Va agafar la còpia de la Bíblia traduïda que tenia amagada i es va dirigir a la direcció que li havien indicat. El va rebre Castellana i el seu fill Miquel. Per una porta que semblava un armari, el van introduir en una habitació oculta que era una sinagoga.

Monasterio i els seus soldats van arribar a casa de Vives. Al veure que no estava, va sospitar que tenia un traïdor entre els seus. Van registrar la casa i van trobar cendres de papers. Per això i per la fugida, va declarar Vives en rebel·lia i el va condemnar a mort.

L'endemà, Castellana va ajudar Vives a amagar-se. La foscor li donava pànic per una de les tortures que havia patit. A la nit, Salvador Vives (marit de Castellana) i Torrella (el metge), li van dir que les sortides de València estaven molt controlades i que havia de continuar amagat.

Monasterio, en un acte públic, va cremar l'efígie de Vives. Torrella, que va contemplar la crema, va decidir no implicar-se més.

Monasterio va anar a veure Gualbes, l'inquisidor general de València quan Vives va ser capturat i alliberat. Gualbes li tenia por. Monasterio el va interrogar i el va nomenar ajudant seu.

Castor va dir a Monasterio que havia vist un home amb el seu membre circumcidat en una casa de putes.

A la nit, Salvador Vives i Torrella van informar Daniel Vives que Monasterio estava interrogant a tothom que el coneixia. A casa del seu amic Juan Dura, els soldats havien trencat algunes coses i, com que els va plantar cara, el van condemnar a mort per desacatament.

Al matí següent, Gabriel Saragossa i la seva dona Angelina van matar unes aus pel ritu jueu. Quan Angelina va marxar per repartir-les, van arribar Monasterio i els seus soldats. Van despullar Gabriel i van veure la seva circumcisió. El van portar pres. Monasterio va pagar a Castor per buscar informació de Daniel Vives o de qualsevol que tingués una Bíblia traduïda.

Els soldats van informar Monasterio que a casa de Gabriel havien trobat el ganivet per matar aus pel ritu jueu. Monasterio el va interrogar. Gabriel va dir que el metge que li va fer la circumcisió va ser Torrella. Com que no li va treure res, Monasterio el va passar a la sala de tortures.

Castor va guardar les monedes en un tub del capçal del seu llit i va anar a la casa de putes.

Monasterio va anar a casa de Torrella per preguntar-li per Gabriel. El metge va confirmar la versió del jove i va dir que va ser l'inquisidor Jaume Borrell qui ho va autoritzar. Monasterio es va marxar convençut que Torrella ocultava quelcom.

Gualbes no va dormir en tota la nit. Va passar la nit resant i va decidir perjudicar Monasterio en el que pogués.

Monasterio va explicar a Gualbes el cas de Gabriel i li va demanar opinió. Gualbes va dir que si el metge ho havia confirmat, ell el posaria en llibertat. Van anar a la cambra de tortura on estaven torturant Gabriel. En una altra sala tenien la seva dona també torturada i que ja havia confessat. Gualbes estava horroritzat i va qüestionar els mètodes empleats, però va callar per no ser detingut també.

Daniel Vives es consumia en la sinagoga. Castellana li va dir que celebraven la festa de les fades de la seva filla. Daniel sabia que Miquel s'interessava molt per les escriptures i arribaria a ser un membre destacat de la seva comunitat. Van entrar Salvador i Torrella. Torrella li va dir que Monasterio el sospitava i que havia decidit fugir amb la seva esposa a Perpinyà. Daniel va decidir anar-se'n també per no posar en perill la família de Salvador. Salvador li va dir que seria millor que deixés la Bíblia, però per a Daniel era la seva raó de viure.