Períodes i Conceptes Clau de la Literatura Catalana

Les Avantguardes

Conceptes Clau de l'Avantguardisme

• Avantguardisme: Conjunt de corrents artístics del segle XX a Europa amb gran influència del Romanticisme.
• Formes: Cal·ligrames, poemes visuals, poemes objecte, collage, haikus.

L'Avantguardisme a Catalunya

• Gran impacte social.
• Grup d'artistes revolucionaris.
• Difusió a través de revistes i manifestos.
• Artistes rellevants: Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria Junoy, Salvador Dalí, Joan Miró.

La Decadència (Segles XVI – XVIII)

Època d'inactivitat literària coincident amb la unió de la Corona de Castella i la Corona Catalanoaragonesa.

La Renaixença (Segle XIX, 1833)

• Recuperació literària influenciada pel Romanticisme.
• Retorn dels Jocs Florals.
• Salt en la qualitat literària:
  • Models medievals, qualitat ínfima, català desgastat (Aribau l'anomena "llemosí").
  • "La Pàtria", de Bonaventura Carles Aribau, 1833 – Moment clau de recuperació.

Aquest poema defensa el català i presenta una "declaració de principis" que marca l'inici de la Renaixença, la qual es consolidarà amb el retorn dels Jocs Florals.

El Modernisme (1892 – 1911)

Conceptes del Modernisme

• Renovació total de l'art.
• Idea central: Actualitzar la cultura catalana.
• L'art s'ha de compartir.
• Regeneracionisme: L'artista no fuig de la realitat, s'implica en aquesta i utilitza la literatura com a vehicle de difusió per al progrés.
• Esteticisme: Art per l'art, evasió de la realitat. Representant: Santiago Rusiñol.
• Teoria Neoromàntica:
  • Teoria de la paraula viva.
  • La forma és secundària.
  • Espontaneïtat.

Joan Maragall és un representant destacat del Modernisme.

L'Escola Mallorquina

• Formació romàntica, però sense caure en l'exageració.
• Pont entre el Modernisme i el Noucentisme.
• Temes: Descripció del paisatge i vivències personals.
• Influència de la cultura clàssica grega i romana: calma, serenitat.
• Adaptació de les formes de la cultura clàssica llatina.
• Llenguatge poètic ric i madur.
• Autors més importants: Miquel Costa i Llobrera i Joan Alcover.

El Noucentisme (1906 – 1923, aproximadament)

• Basat en la cultura clàssica.
• Importància de la forma.
• Josep Carner defineix el Noucentisme durant la seva joventut (tot i que després es passa al postsimbolisme – poesia filosòfica).

La Literatura Noucentista

Discurs imaginatiu format a través d'un llenguatge elaborat i formal, amb la finalitat d'ensenyar quelcom o produir plaer estètic.

La Poesia: Concepte i Elements

Gènere literari que cerca la musicalitat i el ritme, i utilitza el vers i els recursos retòrics per aconseguir-ho.

Tipus de Composicions de la Poesia Medieval

• Cançó: Amor a una dona casada, amb repetició de la música.
• Sirventès: Poesia d'opinió, a favor o en contra d'algú.
  • Tipus: Moral, polític, personal o literari.
• Plany: Lament per la pèrdua d'un personatge important.
• Alba: Tristesa dels enamorats en separar-se després de la nit.
• Pastorel·la: Trobada entre una pastora i un cavaller en un locus amoenus (paisatge idíl·lic).
• Tençó: Discussió entre poetes.

Ramon Llull

• Mallorquí, fill de cortesans. Casat, amb dos fills.
• Ven les seves propietats i compra un esclau àrab per aprendre l'idioma.
• Idea principal: Convertir els musulmans al cristianisme.
• Mètode: Adoctrinar amb la literatura (narrativa, filosofia i poesia).
• Estudia àrab, llatí, occità... Articula un sistema de pensament que dona validesa al seu mètode.
• Funda un monestir per formar missioners.
• Viatja a l'Àfrica a predicar.

Feudalisme i Amor Cortès

Durant l'època feudal trobem dos elements principals: el senyor i el vassall. El senyor feudal té una situació social clarament superior a la del vassall, a qui deu protecció. I després trobem el vassall que jura fidelitat i lleialtat al seu senyor, a qui defensarà amb les armes, si és necessari. Depèn totalment dels favors del senyor feudal.

Dins de la literatura feudal, un tema recurrent era l'amor cortès, on la dama, "la midons", és un ésser excel·lent: noble i poderosa, rica, bonica i bona. Socialment estava per sobre del seu estimat. Havia de ser casada (podia ser l'esposa d'un rei o senyor feudal) i, per tant, amb drets jurídics. Aquesta dama és adorada pels trobadors, que adopten una actitud suplicant envers ella: el trobador és el vassall, mentre que la dama és el senyor. Li jura servei amorós, fidelitat i l'honora amb els seus poemes. Demana els favors de la dama.