El Període d'Entreguerres: Inestabilitat i Reconstrucció

El període d'entreguerres

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

La Primera Guerra Mundial (1914-1919) suposa l'aparició de grans canvis polítics i econòmics i es considera l'esdeveniment que va suposar el final del segle XIX. La guerra va suposar el final de:

• L'intervenció limitada de l'Estat en l'economia.
• Predomini polític i econòmic d'Europa sobre el món.
• Bon funcionament del patró or.
• Llibertat en els moviments de capital i treball (Globalització).

Efectes de la IGM i factors explicatius de l'inestabilitat econòmica i financera en l'economia mundial en la dècada de 1920

La Primera Guerra Mundial va tenir els següents efectes:

Inflació i depreciació monetària

Els països van emetre moneda a pagar, la qual cosa va provocar la inflació, és a dir, la devaluació de la moneda. S'imprimiren molts bitllets però cada vegada s'havien d'utilitzar un major nombre de monedes.

Endeutament

Els desordres monetaris derivats de la guerra afectaren sobretot a Europa i impactaren sobre els pressupostos públics fins aproximadament 1925. Hi hagué molt endeutament, molta oferta monetària i això dona lloc a la inflació. També s'alteraren els tipus de canvi.

Al acabar la guerra es va produir una realineació en la qual Europa perd posicions relatives mentre que els guanyadors són els EE. UU. i altres regions perifèriques, que suposaren competència per a l'agricultura i la indústria europea. Durant 4 anys de guerra, Anglaterra no podia abastir els seus mercats tradicionals i aquests aprofitaren la guerra per substituir el que abans importaven per producció pròpia. La competència exterior generà desocupació. Fins a l'any 25 Europa es va veure afectada per nous competidors.

El gran beneficiari de la guerra resultà ser els EE. UU., ja que fou la primera potència mundial a partir de 1918 perquè finançà el conflicte. Era el principal prestamista perquè li prestava diners als aliats que no tenien recursos suficients per finançar el conflicte. Quan acabà la guerra els EE. UU. no va pagar els deutes perquè hi havia un problema de fluxos de capital.

Errònia política de reparacions

Va consistir en el càstig als països perdedors en termes financers i un càstig que en el cas d'Alemanya, dificultà la recuperació econòmica després de la guerra durant diversos anys.

S'acabà el poder europeu en l'economia mundial. Sorgiren nous competidors i països perifèrics que substituïren importacions. L'estat intervé en l'economia.

Factors explicatius

Estem davant una crisi econòmica mundial sense precedents. La inversió en les 4 economies centrals començà a disminuir des de mitjans dels anys 20. (La situació era inestable). Des de mitjans de la dècada dels anys 20, tant en la indústria com en l'agricultura es produeix una situació de sobreoferta que impactà sobre el consum i la inversió; saturació, relacionada amb l'aparició de nous competidors. La debilitat del consum i la menor rendibilitat de la inversió de l'agricultura i la indústria, desviaren part de la inversió cap a la borsa, que des de l'any 25 tenia millors expectatives.

La inversió productiva es desenganxa de la inversió de mercat. L'especulació borsàtil es va produir en un context de debilitat i la inversió en els EE. UU., els rendiments de les empreses eren menors, però el seu valor en borsa es multiplicà. Començà a pujar el preu de les accions i va trencar el sistema bancari. Connexió entre inversió i crèdits bancaris, és a dir, minusvaloració del risc o sobrevaloració de les garanties. Al no haver-hi garanties, la no devolució de préstecs repercutia sobre la comptabilitat del banc; la Reserva Federal no controlava el destí dels préstecs, no articulà mesures de salvament bancari, no actuà de prestamista d'última instància. Es perderen els dipòsits i es va produir la ruptura del crèdit.

Causes de la Primera Guerra Mundial

• Desigualtat creada per la globalització: a l'interior dels països europeus: falta de democràcia i drets civils i a l'exterior: lluita pel control dels recursos naturals i els mercats.
• Expansió colonial – rivalitat econòmica – conflicte entre les principals potències europees.
• Pugna pels mercats en el context de l'expansió econòmica durant la Segona Revolució Industrial.
• Les noves potències emergents (Alemanya) es consideraven discriminades en el Repartiment imperial del món: el seu progrés econòmic durant la Segona Revolució Industrial es veia obstaculitzada per la supremacia colonial britànica que tancava els seus mercats colonials (per a l'adquisició de matèries primeres i per a la venda de productes finals).

PROBLEMES PER A LA RECONSTRUCCIÓ DE L'ECONOMIA INTERNACIONAL

Dos problemes van marcar la volta a la normalitat després de la guerra mundial:

• Les reparacions demanades a Alemanya i els deutes de guerra entre els aliats.
• La tornada al patró or.

Les reparacions i els deutes de guerra

El Tractat de Versalles, que va finalitzar formalment la Primera Guerra Mundial, va demanar que Alemanya realitzés grans pagaments a França i als altres aliats per a compensar els danys causats per les forces alemanyes durant la guerra. Ràpidament es va fer evident que Alemanya mancava de la fortalesa econòmica i el compromís polític per a fer els seus pagaments a temps. La qüestió de què fer amb les reparacions no pagades d'Alemanya molestaria als responsables polítics al llarg de la dècada de 1920.

A la fi dels anys vint va quedar clar que el pla Dawes no seria suficient. Sota el pla Young de 1929, els pagaments de reparació d'Alemanya es van reduir. A principis de la dècada de 1930, es van fer nous intents per a alleujar la càrrega de reparacions d'Alemanya, però la deterioració de la situació econòmica i l'ascens d'Hitler prompte van fer que aquests esforços foren irrellevants.

La tornada al patró-or

Durant la guerra la majoria dels països havien abandonat el patró-or. La causa era que els governs necessitaven diners per a finançar la guerra i si l'oferta monetària estava determinada per la quantitat d'or, el govern no podia incrementar-la per a finançar-se. Després de la guerra, havien ocorregut dos canvis:

• L'oferta monetària havia crescut, sense que cresqueren les reserves d'or.
• Els preus havien augmentat.

En la dècada de 1920 es va donar per descomptat que la restauració del patró-or era necessària per a aconseguir una prosperitat duradora. Si cada país fes la seua moneda convertible en or, els tipus de canvi serien fixos, les autoritats monetàries es veurien obligades a limitar la quantitat de diners que van crear (per a evitar una eixida d'or) i s'evitaria la inflació. Els banquers britànics estaven particularment ansiosos per tornar al patró or en la paritat de la preguerra (és a dir, el preu de la lliura en termes de dòlars) per a ajudar a restaurar la posició de Londres com el principal centre financer del món. Gran Bretanya finalment va tornar al patró or en 1924, però amb la lliura sobrevalorada a la taxa anterior a la guerra. L'alta taxa va dificultar a Gran Bretanya l'exportació de béns i va contribuir a un llarg període de dificultats a Gran Bretanya.

ELS PROBLEMES D'EUROPA DURANT ELS ANYS VINT

L'evolució durant la guerra i en la postguerra

Durant la guerra, tots els països en general van patir una disminució en el seu PIB, amb el Regne Unit i Itàlia com dues excepcions significatives. Després de la guerra (en 1919) tots els països neutrals es trobaven en una situació òptima per a beneficiar-se del retorn a la normalitat, i tots van mostrar un creixement. Alguns (com Dinamarca i Holanda) van gaudir d'un vertader auge en la producció.

Entre els països aliats, els que havien sigut teatres de guerra, com Bèlgica i França, van començar a recuperar-se enèrgicament. D'altra banda, el Regne Unit i Itàlia van caure en la depressió de postguerra. Per a 1924 ja havia acabat el període de reconstrucció, moment en el qual les grans inflacions havien acabat.

Els països neutrals havien crescut significativament, superant amb escreix el seu màxim d'abans de la guerra. Això també s'aplicava als països aliats que havien sigut ocupats.

L'economia dels anys vint

A la major part d'Europa occidental li va anar bastant millor durant aquests anys, i entre 1921 i 1925 el PIB va augmentar un 23%. Les causes eren:

• Les grans innovacions que havien tingut lloc als Estats Units durant els anys de la guerra ara estaven arribant en massa a Europa. En primer lloc l'automòbil i els productes per a la llar que feien ús de l'electricitat (productes elèctrics domèstics), però també la nova tecnologia en el sector industrial i en el sector agrari (tractors, trilladores, segadores).
• L'aparició de noves formes d'organització (fordisme) i de nous processos productius (cadena de muntatge).
• El sorgiment del consum de masses, conseqüència dels nous mètodes de finançament de les vendes (compra a termini) i de l'augment dels salaris i l'ocupació.

Els problemes dels anys vint

La reestructuració de la producció

Una vegada que va acabar la guerra, la capacitat de producció europea va tornar a la normalitat, tant en l'agricultura com en la indústria. Atès que la capacitat de producció dels països no europeus havia augmentat considerablement, va sorgir un problema de sobreproducció que es va tornar crònic. On va causar major mal va ser entre els productors agrícoles exportadors. Els agricultors de tot el món que van exportar a Europa, i van haver de competir amb els productes agrícoles europeus, es van veure greument afectats pel retorn a la normalitat.

L'aïllament americà

El segon gran desequilibri, per a alguns el principal, va ser el profund aïllacionisme nord-americà que contínuament va frenar el creixement de la resta del món. Aquest aïllacionisme es va manifestar en diferents formes:

• La primera, i la més simple, va ser la falta d'interés nord-americà en els tractats de pau i el nou ordre mundial: els Estats Units no es van unir a la Lliga de les Nacions.
• Un segon avís molt preocupant va ser el sobtat tancament de la immigració. En 1919 els Estats Units va decidir que ja no volia el tipus d'immigració que tenia abans de la guerra, que era en gran part lliure i sense restriccions. El tancament no va ser total, però es va basar en la imposició d'una quota, el sistema que ha estat vigent fins al dia de hui.
• El tercer element va ser comercial. Acabada la guerra, amb la sobreproducció i saturació del comerç, es va imposar una nova tarifa. Al voltant de 1928, es van iniciar discussions sobre una reforma dels aranzels duaners. La nova tarifa proteccionista s'aplicaria en 1931.