El Període d'Entreguerres i la Segona Guerra Mundial

El Període d'Entreguerres (1918-1939)

El període d'entreguerres, que s'estén des del final de la Primera Guerra Mundial fins a l'inici de la Segona, es caracteritza per una gran inestabilitat política i econòmica a Europa i als Estats Units. Tres fets decisius van marcar aquesta etapa: l'esclat de la Revolució Russa, el crac de la Borsa de Nova York i l'ascens dels règims totalitaris. El 1939, Europa va entrar en la Segona Guerra Mundial, provocada per l'expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo.

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial va beneficiar els Estats Units (EUA). Durant aquest període, van vendre una gran quantitat de productes als aliats i van patir pèrdues humanes reduïdes. Al final de la guerra, els EUA es van convertir en la primera potència mundial, amb una producció agrícola elevada i una producció industrial que representava el 44,8% del total mundial. A més, molts països europeus estaven endeutats amb els EUA a causa dels préstecs de guerra. Els EUA posseïen la meitat de les reserves d'or del món, i el dòlar es va convertir en la principal moneda de canvi.

La Prosperitat Americana

La dècada de 1920 va ser una època de gran prosperitat per als EUA, marcada per la transformació del procés de producció gràcies a noves fonts d'energia i noves indústries, i la millora del nivell de vida. Aquesta prosperitat va donar lloc a la societat de consum, dominada per la innovació tècnica. El taylorisme i el fordisme van augmentar la productivitat i van reduir costos, iniciant l'era del consum de masses. L'eufòria borsària va generar una gran bombolla especulativa, i el consumisme es va convertir en el somni per a milions d'emigrants de tot el món.

Els Feliços Anys Vint

Aquest creixement als EUA es va perllongar durant els deu anys següents a la guerra i va consolidar la societat de consum. L'eufòria econòmica d'aquests anys va donar lloc a l'american way of life, basat en la iniciativa, l'esforç individual i l'èxit. La prosperitat es va reflectir en un gran apogeu de la borsa, tot i que alguns indicadors ja apuntaven a una imminent crisi econòmica.

El Crac del 29

A partir dels anys 1926-1927, es van detectar signes d'una crisi econòmica imminent: l'agricultura tenia dificultats, els preus agrícoles no pujaven tan ràpidament com els industrials, molts pagesos estaven endeutats, els salaris industrials augmentaven menys que els beneficis, i la sobreproducció va començar a ser un problema. El 24 d'octubre de 1929 (dijous negre), una gran onada venedora d'accions va afectar la borsa de Nova York, desencadenant el crac borsari del 1929. Milers d'inversors i empreses es van arruïnar, i la crisi es va estendre a tots els sectors de l'economia, provocant la Gran Depressió.

La Gran Depressió

Durant la Gran Depressió, la crisi econòmica es va estendre pels països capitalistes, provocant una recessió econòmica generalitzada. La desconfiança es va estendre entre els inversors, i molts ciutadans van acudir en massa als bancs per retirar els seus diners.

El New Deal

El 1932, Franklin D. Roosevelt va guanyar les eleccions als EUA, proposant el New Deal per a la recuperació econòmica. Aquest programa defensava la intervenció de l'Estat per reactivar l'economia, amb mesures com ajudes a les empreses, destrucció dels stocks agrícoles acumulats i control dels bancs. Entre les reformes socials, es va impulsar un gran pla d'obres públiques i una política de suport als preus agrícoles, rellançant així l'economia nord-americana.

Els Feixismes

Els feixismes van sorgir a Europa (primer a Itàlia) com a reacció a la debilitat de les democràcies i l'empenta del comunisme com a alternativa. Els règims feixistes es van estendre durant el període d'entreguerres, i van acabar amb la seva derrota en la Segona Guerra Mundial, amb excepcions a Espanya, Portugal i Grècia.

Feixisme Italià

Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial a Itàlia van ser desastroses. Els tractats de pau van significar un desengany nacional, i l'irrendentisme va guanyar adeptes. La inestabilitat política i la crisi econòmica van generar tensió social, i la por a una revolució social va espantar les classes conservadores. Mussolini va aparèixer en aquest context, creant els Fasci di combattimento el 1919, que es van transformar en el Partit Nacional Feixista el 1921. Amb el suport de la petita burgesia, grans propietaris i la tolerància de l'Església catòlica i el monarca, Mussolini va aconseguir el poder el 1922 després de la Marxa sobre Roma.

Dictadura Feixista

Entre 1922 i 1925, Mussolini va desenvolupar un procés de restricció de les llibertats i persecució dels adversaris. El 1924, va establir un règim autoritari que prioritzava l'Estat, il·legalitzava els partits polítics i exercia un fort control econòmic i social.

Nazisme a Alemanya

El 1918, amb la fi de la Primera Guerra Mundial, el kàiser Guillem II va abdicar, i es va proclamar la República de Weimar. Alemanya va assumir la derrota militar i va acceptar les dures condicions del Tractat de Versalles, que molts alemanys van considerar humiliant. La crisi econòmica de postguerra va provocar misèria, atur i descontentament social, i la República de Weimar va haver de fer front a aquesta dura situació.

Hitler i el Partit Nacional-socialista

El 1920, Hitler va fundar el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d'Alemanya, i després del putsch de la cerveseria (1923), va ingressar a la presó, on va escriure "Mein Kampf". Aquesta obra expressava el seu ideari antidemòcrata, antibolxevic, antisemita i partidari d'un gran imperi alemany (Reich).

Dictadura Nazi

A partir de 1934, el Partit Nacionalsocialista va transformar Alemanya en una dictadura, suprimint tot vestigi democràtic, perseguint l'oposició i sotmetent el poder judicial al partit. El nazisme controlava tots els aspectes de la vida social i dominava els mitjans de comunicació.

Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Les causes de la Segona Guerra Mundial es troben en l'escalada bèl·lica dels països autoritaris (Itàlia, Alemanya i Japó) durant la dècada de 1930, el ressentiment pel Tractat de Versalles, la crisi del 29 i la política agressiva de Mussolini i Hitler. Davant aquesta agressió, les democràcies occidentals van adoptar una política d'apaivagament, i la Societat de Nacions va ser incapaç de propiciar un clima d'entesa entre els seus membres.

Camí Cap a la Guerra

Els estats autoritaris van impulsar agressions bèl·liques cap a altres països: el Japó va envair la Xina (1937), Itàlia va ocupar Etiòpia (1935) i Albània, i Alemanya va intervenir en la Guerra Civil espanyola. Alemanya va desenvolupar una política d'expansió territorial amb la idea de crear el Tercer Reich, i va signar aliances amb Itàlia (Eix Roma-Berlín, 1936) i el Japó (Pacte Antikomintern, 1936). França i Gran Bretanya es van mantenir al marge d'aquestes aliances, i només van signar un tractat defensiu amb Polònia. Per evitar que l'URSS s'aliés amb França i la Gran Bretanya, Hitler va signar el Pacte Germanosoviètic amb Stalin. El 1939, Hitler va envair Polònia, iniciant la guerra.

Conflicte

El conflicte va enfrontar les potències de l'Eix (Alemanya, Itàlia i Japó) amb les aliades (URSS, França i Gran Bretanya). De 1939 a 1941, l'Eix va obtenir victòries significatives. Amb la invasió de Polònia, Hitler va iniciar la guerra llampec, i Alemanya va envair la major part d'Europa occidental (Bèlgica, Països Baixos, França). Itàlia va atacar Egipte, Grècia i Iugoslàvia, mentre que el Japó va envair les colònies franceses i angleses a l'Àsia. Els EUA van romandre neutrals, mentre Alemanya i Itàlia envaïen l'URSS el 1941.

Triomf dels Aliats

El 1941, els EUA es van unir a la guerra després de l'atac japonès a Pearl Harbor. Des de 1942, els aliats van començar a dominar el conflicte, amb victòries importants a l'Àfrica del Nord, la batalla de Stalingrad i la invasió de Normandia. El 1945, els aliats van alliberar Europa occidental, l'URSS va arribar a Berlín, i Japó va ser derrotat amb les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki.