El Període d'Entreguerres (1918-1939): Crisi, Totalitarisme i Hannah Arendt

El Període d'Entreguerres (1918-1939)

El període d’entreguerres s’estén des del final de la Primera Guerra Mundial fins a l’inici de la Segona. És una de les èpoques més inestables política i econòmicament, tant a Europa com als Estats Units. Aquesta etapa va estar marcada per tres fets decisius: l’esclat de la Revolució Russa, el Crac de la Borsa de Nova York i l’ascens de règims totalitaris. El 1939 va esclatar a Europa la Segona Guerra Mundial, produïda per l’expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo.

Els Feliços Anys Vint

S'entén per un període de prosperitat econòmica que va tenir lloc als EUA des del 1922 fins al 1929. La vida nord-americana estava basada en el consumisme i en el gastar molt; en definitiva, un estil de vida basat en viure per sobre de les possibilitats. A més, molts països d’Europa estaven endeutats amb els Estats Units com a conseqüència dels préstecs de guerra.

La Prosperitat Americana

La dècada de 1920 va ser d’una gran prosperitat per als EUA: la transformació del procés de producció, gràcies a les noves fonts d’energia i les noves indústries, i la millora del nivell de vida van comportar l’aparició de la societat de consum.

• L’expansió dels Estats Units es va basar en una transformació en el procés de producció de béns, dominat per la innovació tècnica.
  • El taylorisme i el fordisme van contribuir a incrementar la productivitat i a reduir costos.
  • La prosperitat es va reflectir en una gran puixança de la Borsa.
• El consumisme, com a base del model de vida americà, va passar a ser un somni per a milions d'immigrants de tot el món.

La Crisi de Superproducció

La prosperitat no va beneficiar tothom per igual i es va produir una crisi:

• Els pagesos van ser els primers perjudicats, ja que durant la Guerra Mundial s’havien endeutat per adquirir noves terres i màquines per augmentar la producció.
• Acabat el conflicte, les exportacions van disminuir i el mercat americà no podia absorbir tota la producció.
• Davant de l’augment de l’oferta, els stocks es van acumular, els preus van baixar i els camperols no van poder tornar els préstecs.
• A la indústria va passar un fenomen similar.

El Crac de 1929

També anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a finals d'octubre de 1929, i es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història. Va començar el 24 d'octubre, anomenat Dijous Negre, i va continuar fins al 29 d'octubre de 1929, anomenat Dimarts Negre, quan el valor de les accions a la Borsa de Nova York va baixar de forma imparable. De fet, els darrers dies van viure una agitació del mercat amb fortes vendes provocades per pànic, intercalades amb períodes breus de recuperació. Va ser l'inici de l'època anomenada com la Gran Depressió.

Els economistes tenen diferents opinions sobre si el Crac del 29 va desencadenar o no la posterior crisi econòmica. Tot i això, algunes de les causes que van portar a la caiguda de la borsa poden explicar la posterior crisi de producció:

• Crisi a Europa després de la Primera Guerra Mundial: El conflicte bèl·lic va ocasionar problemes econòmics i socials a Europa, per la qual cosa els Estats Units van perdre alguns dels seus majors compradors.
• L'especulació: Les accions s'adquirien a molt baix preu i, després, es venien així que augmentaven de valor. Això va provocar una crescuda artificial de la borsa, causant un desajust entre la borsa i l'economia real.
• Els crèdits dels bancs: S'aconseguien de forma fàcil i es feien servir per comprar accions, per la qual cosa es produïen, de vegades, grans deutes.

La Gran Depressió

El Crac de la Borsa va obligar els bancs a tancar per falta de fons. Així, també va disminuir el consum i la producció, i va augmentar l’atur. Des dels Estats Units, la crisi es va estendre a la resta del món.

• Molts inversors es van arruïnar i els ciutadans van acudir als bancs per retirar els seus diners. Aquests van haver de tancar. El Crac de la borsa va precipitar la fallida de molts bancs.
• En pocs anys, es va produir una recessió econòmica generalitzada (Gran Depressió).
• El consum va disminuir i moltes fàbriques van tancar.
• Des dels Estats Units, la crisi es va propagar a la resta del món.

El New Deal

S'entén el conjunt de reformes econòmiques i socials aplicades sota l'administració del president Franklin Delano Roosevelt entre 1933 i 1938, per lluitar contra els efectes de la Gran Depressió. Aquest programa es va desenvolupar amb l'objectiu de donar suport als sectors més pobres de la població, reformar els mercats financers i redinamitzar una economia estatunidenca ferida des del Crac del 1929 per la desocupació i les fallides en cadena.

Reconstrucció d'Europa

Anys immediatament posteriors a 1945: Europa està en ruïnes, desposseïda de tot poder i dividida entre dues potències mundials enfrontades, els Estats Units d'Amèrica i la Unió Soviètica. Units pel temor al comunisme, diversos països d'Europa Occidental van emprendre un camí de cooperació a nivell supranacional per mantenir a ratlla el nacionalisme i desactivar el perill de guerra.

Crisi dels EUA (Crac 29) i l'Afectació Mundial

Tot el sistema es va esfondrar a l'octubre de 1929, i en pocs dies —en qüestió d'hores, fins i tot— les cotitzacions van perdre tot el que havien guanyat durant mesos o, més ben dit, durant anys. Els petits especuladors van quedar arruïnats i van haver de vendre amb enormes pèrdues, i en estendre's el pànic els grans capitalistes es van trobar també amb dificultats. Al dia següent, nova caiguda de les cotitzacions, entre 20 i 30 punts, i fins i tot de 30 a 40 les grans empreses.

Dificultats Postguerra (Primera Guerra Mundial)

• Imports costos financers.
• Elevades pèrdues humanes dificulten la recuperació.
• Greus problemes de reconversió.
• Inflació (alça ràpida dels preus) + depreciació monetària + augment atur.
• Els EUA van consolidar la seva supremacia.
• La Borsa de NY desplaça a Londres i el dòlar s’imposa com a divisa a nivell mundial.

Totalitarisme

Règim polític en què un partit únic de masses, dirigit per un líder, aspira al control i la direcció total de la vida en un estat. El poder es basa en una forta manipulació ideològica mentre que la desobediència és reprimida per la policia i, en darrera instància, per l’exèrcit.

En els totalitarismes, el partit únic té el monopoli de la ideologia oficial i de la legalitat perquè no es permet l’existència de cap altra formació. El règim totalitari pretén controlar la totalitat dels aspectes de la vida nacional i mobilitzar constantment grans masses de seguidors.

La continuada presència de l’estat en tots els àmbits, inclosa l’economia, es revela especialment en els mecanismes de socialització política, com ara l’educació, la cultura i els mitjans de comunicació de masses, que estan monopolitzats pel govern. El totalitarisme es proposa la politització de la quotidianitat i l’abolició definitiva de la societat civil, cosa que elimina el més petit indici de pluralisme. L’estat és el suprem rector de tots els àmbits i aspectes vitals, i no hi pot haver, per tant, cap altre poder ni principi superior que el legitimi i condicioni.

La Llei Totalitària

“El govern absolutista es diferencia de l'opressió i de la democràcia en els règims republicans o constitucionals. El govern absolutista no es caracteritza per la falta de norma dels règims tirànics; l'assumpte del credo de la lluita de classes del govern estalinista és que estan per sobre de qualsevol norma positiva; en segon lloc, prenen la varietat humana com a objecte de la seva legislació i no pas l'aspecte individual i peculiar de les situacions que regula el cos normatiu; i, en tercer lloc, les lleis totalitàries són lleis del moviment.”

Involució Històrica: Desaparició dels Drets Inalienables

“Els drets humans han estat definits com a 'inalienables' perquè, suposadament, són independents de tot govern; però, s'ha revelat que, en un moment o altre, els humans es van trobar sense govern propi i que els que havien de conformar-se amb els drets mínims ja no es trobaven ni amb l'autoritat que els protegís.”

La Concepció de l'Individu i la Massa (Hannah Arendt)

«Els moviments totalitaris són organitzacions de masses d'individus atomitzats i aïllats. En comparació de tots els altres partits i moviments, la seva característica externa més pregona és l’exigència d'una lleialtat total, sense restriccions, incondicional i inalterable del membre individual. Aquesta exigència es formula pels dirigents dels moviments totalitaris fins i tot abans de la seva arribada al poder. Precedeix usualment l’organització total del país sota el seu domini i es dedueix de l'afirmació de les seves ideologies segons la qual aquesta organització abraçarà quan pertoqui tota la raça humana.»

Hannah Arendt

Hannah Arendt, teòrica política alemanya d'origen jueu, va ser una pensadora que va escriure sobre l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat.

• Crítica a l'Antisemitisme
  • Analitza el fet que hi ha una forta percepció dels jueus com especuladors, manipuladors (relacionats amb finances), apàtrides, interessats.
  • Aquest sentiment aflora a l’Alemanya dels anys 30 arran de la greu crisi econòmica i social. Cerca d’un culpable.
• Crítica a l’Imperialisme
  • Assenyala que l’expansionisme dels països europeus cap a la resta del món es basa en un pensament racista.
• Definició del Populacho (no classe obrera)
  • Defensa la idea que hi ha persones, sense consciència de classe - obrers que es senten humiliats, desamparats políticament, i cerquen culpables. No hi ha una consciència i cultura política anterior. Despolititzats.

La Banalitat del Mal

El concepte de banalitat del mal va ser formulat per Hannah Arendt al seu llibre Eichmann a Jerusalem: Un informe sobre la banalitat del mal de 1963. Un crim monstruós, com és el que va cometre Adolf Eichmann, pot no ser ni un boig fanàtic, ni un monstre; sinó un individu comú i corrent que simplement acata ordres sense realitzar cap mena de reflexió crítica sobre aquestes. El seu pensament sobre el mal és força original i l'atribueix al poc judici i a la manca de criteri dels éssers humans, però també a la influència d'altres persones. Perquè els individus s'ajunten per fer maldats, igual que per qualsevol altra cosa, i de vegades, les accions d'una persona estan controlades per altres.

Per què un país culte com Alemanya va cometre els crims terribles durant l'època nazi i la I GM?

Per contestar a aquesta pregunta va analitzar el judici de Adolf Eichmann.

(En un principi, pensem que una persona que comet aquests crims ha de ser malvada, però Hannah, analitzant la personalitat de Adolf, es va adonar que qualsevol persona pot cometre aquests crims si deixa de pensar. L'educació rebuda dels nazis fa que tinguin una obediència cega i cometin aquests crims. Aquesta situació la va anomenar la banalitat del mal.)

• La II Guerra Mundial va marcar de forma decisiva el pensament de Hannah Arendt i, un cop finalitzada, comença una profunda anàlisi de la política nacionalsocialista i l'estalinista.
• La seva obra més important, Els orígens del totalitarisme, consta de tres parts: Antisemitismus, Imperialisme i Totalitarisme o domini total. Va veure la llum l'any 1951, però va anar ampliant l'obra fins al 1966.

La Societat de Masses

Els totalitarismes, diu Arendt, es recolzen en les masses, com va passar durant el Tercer Reich, un sistema que aspira al control total de la humanitat. Va ser el poble i les polítiques pobres les que van afavorir l'ascens al poder del nazisme. El populisme és l'estratègia de l'Imperialisme.

Hannah Arendt es basa en l'obra de Marcel Proust, Kant o Montesquieu, interpretant de manera literal les seves idees, que segons ella no havien estat observades com es mereixen. La seva manera de definir el totalitarisme va servir de base als teòrics polítics per desenvolupar arguments, que en molts casos superen els d'Arendt.

La Ideologia de Hannah Arendt

• Segons Arendt, els éssers humans no són, per naturalesa, ni bons ni dolents, sinó que cada persona és responsable dels seus actes. Tot acte de maldat, diu, ha de sancionar-se, ja que tot individu és amo de la seva vida i de les seves decisions. Assegura, a més, que la gent es comporta millor quan té un patró que dirigeix la conducta.
• En aquest sentit, els individus que viuen en països que tenen una constitució solen sotmetre's més fàcilment a la moral dominant. Els estats no democràtics limiten el lliurepensament i la capacitat crítica. Els totalitarismes, afirma, reinterpreten tota norma ètica.
• Critica l'imperatiu categòric de Kant titllant-lo d'egoista i proposa una ètica comunitària basada en la negociació. L'ésser humà és un ésser plural, i a més, té la capacitat de reinventar-se.

Característiques del Feixisme

Característica 1: Ressorgiment Nacional (2 models de nacionalisme)

Nacionalisme Liberal: Nació: espai geogràfic, una legislació, idioma i cultura.

1. Desenvolupat a França durant la Il·lustració (defensa la raó, la ciència, el progrés; era crític amb l'Església, l'autoritat, els privilegis i la falta de llibertats).
2. Origen alemany vinculat al romanticisme: corrent de pensament que va reaccionar contra el pensament racional de la Il·lustració (Natura, passat, imaginació, música, sentiments, espiritualitat…).

Nacionalisme Cultural: El poble té una identitat que la posseeixen els que pertanyen a aquell poble.

Si es vol que una societat funcioni, cal que l'esperit del poble es realitzi i es desenvolupi tot sol.

Al segle XIX, la segona generació romàntica considera que hi ha uns pobles millors que altres: tenen dret a expandir els seus territoris. És d'aquest nacionalisme cultural agressiu que neix el feixisme.

Característica 2: Modernitat Postliberal Alternativa

El feixisme pretén crear alguna cosa radicalment nova. És una reacció contra el liberalisme i la modernitat, però no els rebutja, sinó que els vol reconduir cap a la direcció adequada.

Característica 3: Nou Ordre Social

1. Construcció d'una comunitat popular: (Ciència + art = creació d’una gran nació): disminució atur, medicina preventiva, polítiques socials.
2. Sistema Meritocràtic: Que faci possible que les persones pugin o baixin de l'escala social en funció dels seus mèrits; és a dir, tothom pot ascendir.
3. Tot és política: Els feixistes italians comencen a utilitzar un nou terme per descriure la seva ideologia: TOTALITARISME.

El feixisme aposta pel cooperativisme (societat diferent ni socialista ni capitalista).

Característica 4: L'Home Nou

Individu jove, en bona forma física i amb hàbits de vida saludables: vida impecable. Aquest tria una vida de disciplina, vetllant no només per ell sinó també per la seva raça, el seu poble i el futur de la seva nació.

Nacionalisme Conservador

Aquests conservadors afavoreixen especialment la família tradicional i els seus drets, ja que veuen en la família l'única forma de promoure la pàtria i els processos pels quals aquesta passa. La família vista pels conservadors nacionalistes és la manera com es lliguen tots els fets del passat per promoure un millor futur.