El període d'entreguerres (1918-1939) i les seves conseqüències

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,89 KB

El període d'entreguerres (1918-1939)

El període d'entreguerres s’estén des del final de la Primera Guerra Mundial fins a l’inici de la Segona. És una de les èpoques més inestables política i econòmicament, tant a Europa com als Estats Units. Aquesta etapa va estar marcada per tres fets decisius: l’esclat de la Revolució Russa, el crac de la Borsa de Nova York i l’ascens de règims totalitaris. El 1939 va esclatar a Europa la Segona Guerra Mundial. Es va produir per l’expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo.

Feliços anys vint

Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial

L’entenem per un període de prosperitat econòmica que va tenir lloc als EEUU desde 1922 al 1929. La vida nordamericara era basada en el consumisme i en el gastar molt, en definitiva un estil de vida basat en el fet de viure per sobre les possibilitats. A més, molts països d’Europa estaven endeutats amb els Estats Units com a conseqüència dels préstecs de guerra.

La prosperitat americana

La dècada de 1920 va ser d’una gran prosperitat per als EUA: la transformació del procés de producció, gràcies a les noves fonts d’energia, les noves indústries, etc., i la millora del nivell de vida van comportar l’aparició de la societat de consum.

  • L’expansió dels Estats Units es va basar en una transformació en el procés de producció de béns, dominat per la innovació tècnica.
  • El taylorisme i el fordisme van contribuir a incrementar la productivitat i a reduir costos.

La prosperitat es va reflectir en una gran puixança de la Borsa.

  • El consumisme, com a base del model de vida americà, va passar a ser un somni per a milions d'immigrants de tot el món.

La crisi de superproducció

La prosperitat no va beneficiar tothom per igual i es va produir una crisi.

  • Els pagesos van ser els primers perjudicats ja que durant la Guerra Mundial s’havien endeutat per adquirir noves terres i màquines per augmentar la producció.
  • Acabat el conflicte, les exportacions van disminuir i el mercat americà no podía absorbir tota la producció.
  • Davant de l’augment de l’oferta, els stocks es van acumular, els preus van baixar i els camperols no van poder tornar els préstecs.
  • A la indústria va pasar un fenòmen similar.

El Crack de 1929

També anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a finals d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història. Va començar el 24 d'octubre anomenat Dijous negre i va continuar fins al 29 d'octubre de 1929, anomenat Dimarts negre, quan el valor de les accions a la Borsa de Nova York va baixar de forma imparable. De fet, els darrers dies van viure una agitació del mercat amb fortes vendes provocades per pànic intercalat amb períodes breus de recuperació. Va ser l'inici de l'època anomenada com la Gran Depressió.

Els economistes tenen diferents opinions sobre si el Crack del 29 va desencadenar o no la posterior crisi econòmica. Tot i això, algunes de les causes que van portar a la caiguda de la borsa poden explicar la posterior crisi.

La Gran Depressió

El crack de la Borsa va obligar els bancs a tancar per falta de fons. Així, també va disminuir el consum i la producció, i va augmentar l’atur. Des dels Estats Units, la crisi es va estendre a la resta del món.

  • Molts inversors es van arruïnar i els ciutadans van acudir als bancs per retirar els seus diners. Aquests van haver de tancar. El crac de la borsa va precipitar la fallida de molts bancs.
  • En pocs anys, es va produir una recessió econòmica generalitzada (Gran Depressió).
  • El consum va disminuir i moltes fàbriques van tancar.
  • Des dels Estats Units, la crisi es va propagar a la resta del món.

New Deal

S'entén el conjunt de reformes econòmiques i socials aplicades sota l'administració del president Franklin Delano Roosevelt entre 1933 i 1938, per lluitar contra els efectes de la Gran Depressió. Aquest programa es va desenvolupar amb l'objectiu de donar suport als sectors més pobres de la població, reformar els mercats financers i redinamitzar una economia estatunidenca ferida des del crac del 1929 per la desocupació i les fallides en cadena.

Reconstrucció Europa

Anys immediatament posteriors a 1945: Europa està en ruïnes, desposseïda de tot poder i dividida entre dues potències mundials enfrontades, els Estats Units d'Amèrica i la Unió Soviètica. Units pel temor al comunisme, diversos països d'Europa Occidental van emprendre un camí de cooperació a nivell supranacional per mantenir a ratlla el nacionalisme i desactivar el perill de guerra.

Crisi EEUU (crac 29) afecta a tot el món?

Tot el sistema es va esfondrar a l'octubre de 1929, i en pocs dies —en qüestió d'hores, fins i tot— les cotitzacions van perdre tot el que havien guanyat durant mesos o, més ben dit, durant anys. Els petits especuladors van quedar arruïnats i van haver de vendre amb enormes pèrdues, i en estendre el pànic els grans capitalistes es van trobar també amb dificultats. Al dia següent, nova caiguda de les cotitzacions, entre 20 i 30 punts, i fins i tot de 30 a 40 les grans empreses.

Dificultats Postguerra:

- Importants costos financers

- Elevades pèrdues humanes dificulten la recuperació

- Greus problemes de reconversió

- Inflació (alça ràpida dels preus) + depreciació monetària + augment atur

- Els EEUU van consolidar la seva supremacía

- La Borsa de NY desplaça a Londres i el dòlar s’imposa com a divisa a nivell mundial

TOTALITARISME

Règim polític en què un partit únic de masses, dirigit per un líder, aspira al control i la direcció total de la vida en un estat. El poder es dona en una forta manipulació ideològica mentre que la desobediència és reprimida per la policia i, en darrera instància, per l’exèrcit.

En els totalitarismes, el partit únic té el monopoli de la ideologia oficial i de la legalitat perquè no es permet l’existència de cap altra formació.

El règim totalitari pretén controlar la totalitat dels aspectes de la vida nacional i mobilitzar constantment grans masses de seguidors.

La continuada presència de l’estat en tots els àmbits, inclosa l’economia, es revela especialment en els mecanismes de socialització política, com ara l’educació, la cultura i els mitjans de comunicació de masses, que estan monopolitzats pel govern.

El totalitarisme es proposa la politització de la quotidianitat i l’abolició definitiva de la societat civil, cosa que elimina el més petit indici de pluralisme.

L’estat és el suprem rector de tots els àmbits i aspectes vitals, i no hi pot haver, per tant, cap altre poder ni principi superior que el legitimi i condicioni.

La llei totalitària

“El govern absolutista és disparitat de l'opressió i de la democràcia a la dels règims republicans o constitucionals El govern absolutista no es caracteritza per la falta de norma dels règims tirànics 'assumpte de la credo de la lluita de classes del govern estalinista posat estan per sobre de qualsevol norma positiva; en següent lloc prenen la varietat humana tant objecte de la seva legislació i no pas l'aspecte individual i peculiar de les situacions que regula el casc normatiu; per final en tercer lloc les lleis totalitàries sonoritat lleis del moviment

Involució històrica: desaparició dels drets inalienables

“Els drets humans han estat definits com a 'inalienables' perquè, suposadament, són independents de tot govern; però, s'ha revelat que, en un moment o altre, els humans es van trobar sense govern propi i que els que havien de conformar-se amb els drets mínims ja no es trobaven ni amb l'autoritat que els protegís.

La concepció de l’individu i la massa

«Els moviments totalitaris són organitzacions de masses d'in­dividus atomitzats i aïllats. En comparació de tots els altres partits i moviments, la seva característica externa més pre­gona és l’exigència d'una lleial­tat total, sense restriccions, in­condicional i inalterable del membre individual. Aquesta exigència es formula pels diri­gents dels moviments totalita­ris fins i tot abans de la seva arribada al poder. Precedeix usualment l’organització total del país sota el seu domini i es dedueix de l'afirmació de les seves ideologies segons la qual aquesta organització abraçarà quan pertoqui tota la raça hu­mana.»

HANNAH ARENDT

Hannah Arendt, teòrica política alemanya d'origen jueu, va ser una pensadora que va escriure sobre l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat.

  • Crítica al Antisemitisme
    • Analitza el fet que hi ha una forta percepció dels jueus com especuladors, manipuladors (relacionats amb finances), apàtrides, interessats.
    • Aquest sentiment aflora a l’Alemanya del anys 30 arran de la greu crisi econòmica i social. Cerca d’un culpable.
  • Crítica a l’Imperialisme
    • Assenyala que l’expansionisme dels països europeus cap a la resta del món es basa en un pensament racista.
  • Definició del Populacho (no classe obrera)
    • Defensa la idea que hi ha persones, sense consciència de classe - obrers que es senten humiliats, desamparats políticament, i cerquen culpables. No hi ha una consciència i cultura política anterior. Despolititzats.

BANALITAT DEL MAL:

El concepte de banalitat del mal va ser formulat per Hannah Arendt al seu llibre Eichmann a Jerusalem: Un informe sobre la banalitat del mal de 1963. crim monstruós, com és el que va cometre Adolf Eichmann, pot no ser ni un boig fanàtic, ni un monstre; sinó un individu comú i corrent que simplement acata ordres sense realitzar cap mena de reflexió crítica sobre aquest. El seu pensament sobre el mal és força original i el atribueix al poc judici ia la manca de criteri dels éssers humans, però també a la influència d'altres persones. Perquè els individus s'ajunten per fer maldats, igual que per qualsevol altra cosa, i de vegades, les accions d'una persona, están controlades per altres.

Perque un país culte com Alemania va cometre els crims terribles duran època nazi i 1ra GM?

Per contestar a aquesta pregunta va analitzar el judici de Adolf Eichmann

  • La II Guerra Mundial va marcar de forma decisiva el pensament de Hannah Arendt i un cop finalitzada, comença una profunda anàlisi de la política nacionalsocialista i l'estalinista.
  • La seva obra més important “Els orígens del totalitarisme” consta de tres parts: Antisemitismus, Imperialisme i Totalitarisme o domini total, va veure la llum l'any 1951, però va anar ampliant l'obra fins al 1966.

La societat de masses

Els totalitarismes, diu Arendt, es recolzen en les masses, com va passar durant el tercer Reich, un sistema que aspira al control total de la humanitat. Va ser el poble i les polítiques pobres, les que van afavorir l'ascens al poder del nazisme. El populisme és lestratègia de lImperialisme.

Hannah Arendt es basa en l'obra de Marcel Proust, Kant o Montesquieu, interpretant de manera literal les seves idees, que segons ella no havien estat observades com es mereixen. La seva manera de definir el totalitarisme va servir de base als teòrics polítics per desenvolupar arguments, que en molts casos superen els d'Arendt

La ideología de Hannah Arendt

-Segons Arendt, els éssers humans no són, per naturalesa, ni bons ni dolents, sinó que cada persona és responsable dels seus actes. Tot acte de maldat, diu, ha de sancionar-se, en ser tot individu dol de la seva vida i de les seves decisions. Assegura, a més, que la gent es comporta millor quan té un patró que dirigeix ​​la conducta.

-En aquest sentit, els individus que viuen en països que tenen una constitució solen sotmetre's més fàcilment a la moral dominant. Els estats no democràtics limiten el lliurepensament i la capacitat crítica. Els totalitarismes, afirma, reinterpreta tota norma ètica.

-Critica l'imperatiu categòric de Kant titllant-lo d'egoista i proposa una ètica comunitària basada en la negociació. L'ésser humà és un ésser plural, ia més, té la capacitat de reinventar-se.


Característica 1:

Ressorgiment Nacional (2 models de nacionalisme)

Nacionalisme Liberal:  Nació: espai geogràfic, una legislació, idioma, i cultura

a)desenvolupat a França durant la il.lustració (defensa la raó, la ciencia, el progrés, era crítica amb la iglesia al principi d'autoritat, els privilegis, i la falta de llibertats.

b)Origen alemany vinculat al romanticisme: corrent de pensament que va reaccionar contra el pensament racional de la ilustració. Natura, passat, imaginació, musica, sentiments,espiritualitat…

Nacionalisme CUltural:poble té una identitat i la posseeixen els que pertanyen a aquell poble

Si es vol que una societat que funcioni ,cal que el esperit del poble es realitzi i desenvolupi tot sol

S XIX: la 2na generació romántica considera que hi ha uns pobles millors q altres: tenen dret a expandir els seus territoris. Es d'aquest nacionalisme cultural agressiu que neix el feixisme.

Característica 2: 

Modernitat postliberal  alternativa

Feixisme pretén crear alguna cosa radicalment nueva. Es una reacció contra el liberalisme i la modernitat, pero no els rebutja sino que els vol reconduir cap a la direcció adecuada.

Característica 3

Nou Ordre Social:

1)Construcció d'una comunitat popular.(ciencia+art=creació d’una gran nació):

   disminució atur,medicina preventiva,polítiques socials

2)Sistema Meditrocàtic: Que faci possible que les persones pujin o baixin de la escala social en funció dels seus merits és a dir tothom pot ascendre

3) Tot es política:Els feixistes italians començen a utilitzar un nou terme per descriure la seva ideologia: TOTALITARISME.

Feixisme aposta per el cooperativisme (societat diferent ni socialista ni capitalista)

Característica 4:

L’home nou: individu jove, una bona forma fisica i hábits de vida saludables: vida impecable.

Aquest tria una vida de disciplina, no noes vetlla per ell sinó també per la seva raça, el seu poble, i el futur de la seva nació.

NACIONALISME CONSERVADOR:Aquests conservadors afavoreixen especialment la família tradicional i els seus drets ja que veuen a la família l'única forma de promoure la pàtria i els processos per la qual aquesta passa. La família vista pels conservadors nacionalistes és la manera com es lliguen tots els fets del passat per promoure un millor futur.

Entradas relacionadas: