Perfil i Metodologia del Treballador Social

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,26 KB

Consideracions Inicials en Treball Social

  • Opcions personals: criteri personal / criteri professional.
  • Limitacions associades als usuaris: certs estils de vida.
  • Limitacions afectives pròpies: vida personal.
  • Estudiar els territoris dels nostres usuaris.
  • No precipitar-se a intervenir (quan encara no ha estat als Serveis Socials).
  • Secret professional: la confidencialitat (codi ètic).

Perfil de l'Educador Social

(Soto Rodríguez) Mantenir valors constantment si vol garantir la seva comesa.

Característica Principal

Ha de ser la capacitat d'infondre vida i l'habilitat per motivar, deixant-se educar pels mateixos nois, fent una lectura de la seva pròpia vida.

Perfil segons Sáez Carreras

Educador: caràcter obert i optimista, preferentment extravertit, empatia, disposició positiva... Saber escoltar i respectar les idees dels altres. Ha de ser competent per atendre les necessitats i problemes dels subjectes i ajudar-los en el seu desenvolupament (maduració, formació, autonomia, etc.).

Perfil Aptitudinal i Actitudinal

Aptitudinal (tenim "alguna cosa de la personalitat"), Actitudinal (desenvolupem "valors").

Capacitats de l'Educador

  • Observar, analitzar i adaptar-se a les noves situacions.
  • Ser coherent amb un/a mateix/a i amb el projecte del centre.
  • Establir vincles afectius i relacions interpersonals de manera positiva i òptima.
  • Ser marc de referència i saber combinar la fermesa i l'afectivitat.
  • Saber treballar a nivell individual i grupal.
  • Saber donar respostes immediates en situacions imprevistes (ser resolutius).

Metodologia del Treball Social

(Carl Rogers) Expressar-se, com a treballador social, sense ambigüitat, sense emmascaraments en el rol. Manifestar una actitud positiva: calidesa, atenció, interès, respecte... Ajudar-lo a ser el que és o acceptar-lo com és, sense aprovació ni reprovació, sense interpretar-lo, sinó amb una actitud de comprensió. Empatia.

Criteris Pràctics en la Relació Individualitzada (Bellido Alonso, 1993)

  • Interès actiu, desig d'intervenir, respectant els silencis.
  • Evitar actuar des d'opinions preconcebudes.
  • Actitud receptiva i oberta per crear un clima segur i de confiança.
  • L'escolta activa i l'observació fan que ens fem preguntes internes i haurem de trobar el moment precís per realitzar-les.

Perspectiva de Rossell

Saber distingir la realitat externa de la interna; la millor manera és coneixent-se a un mateix.

Identitat i Tasca Professional

S'ha d'adequar a les expectatives del rol sense anul·lar la seva creativitat personal.

Tensions Professionals

Derivades del Contacte amb el Patiment

És un treball en contacte permanent i directe amb el patiment d'altres (dolor físic/mental). L'usuari aporta a la relació amb el professional allò que li resulta més dolorós, més difícil de tolerar per a ell mateix i per a les persones que l'envolten, allò que representa de forma explícita les seves incapacitats i limitacions.

Derivades de la Pressió Institucional

El professional es fa receptor d'aquest malestar del seu usuari i experimenta la tensió pròpia del fet d'aproximar-s'hi empàticament. També rep pressió externa per part de l'equip de professionals i interna per l'autoexigència personal i professional d'un mateix. Treballem en equips integrats en institucions i aquestes gestionen i posen en marxa els serveis; això suposa sentir-se infravalorat i poc recolzat en alguns casos o situacions.

Derivades d'Esperances i Temors del Professional

És important que l'assistent sigui conscient dels seus sentiments, perquè aquests no li impedeixin arribar a conèixer realment el seu entrevistat.

  • Esperances: Ser útil, Ser tolerant, Ser capaç de comprendre.
  • Temors: Fer mal, Explorar el passat.

Perspectives

  • Usuari: cerca gratificar necessitats de caire emocional i/o material, per tal d'evitar el malestar i de sentir-se més feliç; vol incrementar el seu sentiment de benestar subjectiu.
  • Professional: la seva disciplina i la seva orientació teòrica (a banda de qüestions de valors i estils de personalitat) determinen una sèrie de criteris sobre què és una "personalitat sana", què és "qualitat de vida", o quins principis han de regir un "comportament adaptat", etc.
  • Societat: els ens públics i les persones significatives per l'usuari (família, veïns, escola, empresa, ciutadans) esperen que es preservi l'ordre establert i que cada individu assumeixi la responsabilitat associada al seu rol social: que estudiï, o que treballi, o que rendeixi laboralment, o que cuidi de manera adequada els seus fills, etc.

Derivades dels Patrons de Relació Usuaris-Professionals

Els usuaris presenten pautes de relació interpersonals intenses, habitualment rígides i conflictives, que es posen en funcionament en la vinculació amb els professionals i generen fortes tensions.

La Relació d'Ajuda

És la qualitat cohesiva del sistema d'acció. És el producte de la interacció entre persones (un bon rapport) entre el professional i el client.

Aspectes de la Relació d'Ajuda

  1. Té sentit (perquè és personal i íntima, guarda relació amb la situació i la redueix, perquè implica compromís recíproc).
  2. S'expressa afecte.
  3. Es manifesta la persona total: les dues parts han de mostrar-se honestament, intel·lectualment, emocionalment, sense enganys...
  4. Té lloc per consentiment mutu dels individus participants: s'atorga implícitament i explícitament, per elecció, tradició, deferència o necessitat.
  5. Té lloc perquè l'individu que serà ajudat necessita informació, consell, ajuda, comprensió i/o tractament per part de l'altre.
  6. La relació d'ajuda es duu a terme mitjançant comunicació i interacció.
  7. És una situació estructurada (el professional és qui comença).
  8. L'esforç cooperatiu és el que caracteritza la relació d'ajuda (les dues parts treballen juntes).
  9. La persona que ajuda és accessible i es mostra segura.
  10. L'objectiu és el canvi.

Aspectes segons Johnson

  1. Preocupació pels altres.
  2. Compromís i obligació.
  3. Acceptació (no jutjar).
  4. Empatia.
  5. Comunicació clara.
  6. Autenticitat (separar problemes i sentiments, ser honest).
  7. Autoritat i poder.
  8. Propòsit (conegut per ambdues parts).

Obstacles en el Procés d'Ajuda

  1. Mútua ignorància.
  2. Actituds envers l'altra cultura.
  3. Existència de diferents oportunitats.
  4. Conflictes entre expectatives socials i culturals.

Comunicació en Treball Social

És l'ingredient en la interacció treballador social-client.

Tipus de Comunicació

  1. Contacte corporal.
  2. Proximitat en l'espai.
  3. Actitud corporal.
  4. Manifestació externa.
  5. Mímica i gest.
  6. Direcció de la vista.
  7. Sincronització temporal de la parla.
  8. To emocional.
  9. Pronunciació, accent.
  10. Formes de manifestacions.
  11. Estructures lingüístiques de les manifestacions.

Comunicació verbal i comunicació no verbal.

Habilitats en l'Entrevista

  1. Començar.
  2. Invitació a parlar.
  3. Preguntes curtes.
  4. Preguntes obertes i tancades.
  5. Ús de tòpics (significa focalitzar el que el client està dient o reconduir l'entrevista a una nova direcció).
  6. Estímuls mínims.
  7. Escolta activa.
  8. Verbalització de pensaments (jo entenc així).
  9. Proximitat.
  10. Identificació de sentiments.
  11. Expressió de sentiments.
  12. Preguntes directes.
  13. Tractar amb discrepàncies.
  14. Interpretació.

Maneres de Canviar el Ritme

  1. Transició suau.
  2. Transició accentuada.
  3. Transició brusca.

Tipus d'Intervenció

Intervenció Indirecta

Dirigida al medi social, pretén ampliar i aprofundir la consciència i la solidaritat, activar o organitzar recursos, millores en els serveis o canvis estructurals, i d'anar dirigida a les dimensions socials, econòmiques, culturals i polítiques.

Intervenció Directa

Es dirigeix a la persona assistida en una relació cara a cara (influencia i modifica a tots dos i la responsabilitat de la qual competeix al treballador).

a) Aclarir - Donar Suport

L'aclariment consisteix a incitar el client perquè expressi la seva situació – fer més preguntes perquè les dues parts s'aclareixin; el suport consisteix a enfortir i alleujar el client de la seva ansietat, estimulant la confiança en ell mateix, reconeixent els seus esforços, disminuint el sentiment de fracàs personal (punts forts, punts febles).

b) Informar – Educar

Aportar al client coneixement. De vegades caldrà acompanyar o assegurar-se que el client l'ha entès (la informació donada).

c) Persuadir – Influir

Aporten consells, confronten el client amb les possibles conseqüències dels seus actes. Tracta que l'usuari faci raonaments lògics i fa reflexionar sobre els pros i els contres i les conseqüències de les seves decisions. (Persuadir: convèncer algú per fer alguna cosa; Influir: causa o efecte).

d) Controlar – Exercir Autoritat

Imposar al client coaccions i límits o exercir sobre ell una vigilància. S'exerceix només a persones especialment vulnerables.

e) Posar en Relació – Crear Noves Oportunitats

Mitjançant la motivació, l'estimulació, ampliem el seu marc de vida i de referències i facilitem l'accés a noves experiències enriquidores per a la seva vida i que li donin satisfacció.

f) Estructurar una Relació de Treball amb el Client

Aconseguir els mitjans necessaris per establir una relació amb ell, si és possible acordar un ritme de les trobades, la durada i el termini total de l'acció. Els objectius caldrà definir-los amb el client.

Entradas relacionadas: