Pere Quart: vida i obra de Joan Oliver

Pere Quart

(Sabadell, 1899 - Bcn, 1986) Pere Quart (Joan Oliver) va néixer en el si d'una família benestant i va rebre una educació selecta. Estudià Dret i viatjà per Europa. L'any 1919 s'inicià en la literatura alineat amb el “Grup de Sabadell”. Al 1923 fou director del “Diari Sabadell” i va col·laborar en “La Veu de Catalunya” o “Revista de Catalunya”. Va publicar a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, de la Institució de les Lletres Catalanes i fou autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Després de la Guerra Civil es va exiliar a França amb altres autors, després a Buenos Aires i més tard, Xile. De retorn a Catalunya (1948) va ser empresonat durant 3 mesos. Del 1957 al 1963 treballà a l'editorial Muntaner. El 1970 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Després de la mort de Franco va ser molt crític amb les autoritats polítiques.

Obra

Escriu una literatura còmica i antiburgesa. Va publicar peces teatrals: Allò que tal vegada s'esdevingué (1936) i Ball robat (1956); i narració: Una tragèdia a Líl·liput (1928).

Respecte a la poesia, podem distingir 2 etapes: - Primeres obres: el compromís. S'estrena amb l'obra Les decapitacions (1934) on critica el simbolisme, les avantguardes o figures com Hitler i Mussolini; en Bestiari (1936) destaca el poema «Vaca suïssa», paròdia de «La vaca cega» de Maragall. Aquesta tendència satírica culmina amb Oda a Barcelona (1936) on manté la crítica antiburgesa. - L'exili i el retorn. Durant l'exili escriu l'obra Saló de tardor (1947), llibre dominat per la tristesa i l'enyorança de la pàtria. Les imatges poètiques són d'una intensitat punyent i la sàtira es mostra com una poesia elegíaca, de gran força lírica. Amb el retorn, l'exili, ara interior, es manté en Terra de naufragis (1956), una reflexió existencial sobre la mort i l'enyorança de l'amor. El 1960 escriu Vacances pagades obra en la qual recupera el to sarcàstic i satíric. Adopta una actitud crítica envers la realitat, reflexiona sobre el passat i la col·lectivitat amb uns plantejaments rebels, actitud que manté en les obres posteriors Circumstàncies (1968) i Quatre mil mots (1975).

Característiques

• L'actitud crítica contra el poder polític i el conformisme social.
• La voluntat de fugir del transcendental i l'abstracció simbolista.
• El poeta converteix les anècdotes en matèria poetitzable per tal de convertir-les en motiu de crítica i de moralització.
• La ironia punyent que sovint es transforma en sarcasme.
• El llenguatge depurat i correcte, encara que de vegades hi apareixen col·loquialismes que intensifiquen el to irònic dels versos.
• La preocupació religiosa. Recrea escenes bíbliques de manera humorística.