Pere Calders i Mercè Rodoreda: resums i fitxes de contes breus

Pere Calders

Cròniques de la veritat oculta

Fet d'armes

• F.P.H.
• Gènere: bèl·lic
• Recursos: són
• Personatges: 2 (ell i l'enemic)
• Escenari: bèl·lic
• Sinopsi: lluita entre dos enemics de guerra de manera no violenta

O ell o jo

• F.P.H.
• Gènere: drama
• Personatges importants: 3 — ell, el que s'assembla i el policia que els separa de la disputa
• Escenari: una fira amb tothom mirant
• Sinopsi: es barallen perquè s'assemblen i se senten inferiors

Invasió subtil i altres contes

Invasió subtil

• F.P.H.
• Gènere: suspens i acció
• Personatges: 3 (ell, el japonès espia i la seva dona)
• Escenari: l'hostal on són ell i la seva dona
• Sinopsi: no es refia del japonès estrany i li explica a la seva dona per què

Tot esperit

• Observació: no ho sé
• Gènere: drama i suspens
• Personatges: 3 (ell i dos inspectors)
• Escenari: la casa del suposat fantasma
• Sinopsi: dos inspectors l'acusen de ser un fantasma

Balanç

• Nota: n.s. (no especificat)
• Gènere: drama
• Personatge: ell
• Escenari: un pou
• Sinopsi: cau al pou i veu la seva vida en un segon; sent la veu monòtona

L'expres

Allò del tren.

Mercè Rodoreda

La brusa vermella

La brusa vermella ens mostra una història d'amor a primera vista des d'una visió molt emotiva i quotidiana. El protagonista sempre recordarà la nit que va passar amb la noia de la brusa vermella.

El riu i la barca

El protagonista d'aquest conte comenta el seu fanatisme per l'aigua. Explica com, un dia, el van convidar a casa d'uns amics i que, quan plovia, sortia a fora a sentir la pluja sobre seu; li agradava aquesta sensació. Li van deixar una barca i va començar a remar pel riu adjacent a la casa dels seus amics, però li costa molt perquè l'aigua és molt densa. Vol tornar però no pot: la barca va sola. Comença a costar-li respirar i s'ofega amb l'aire; deixa la barca perquè sent com un rebuig i es fica dins de l'aigua, on hi respira molt bé. Al final, s'acaba convertint en peix.

La salamandra

El conte explica que hi ha una noia que passeja al costat d'un estany i, de sobte, veu una cara estranya en el seu reflex dins l'aigua: és la cara d'un noi, i aquest comença a perseguir-la. L'agafa i l'empeny contra la soca d'un arbre i es comencen a fer petons. Després apareix la dona d'aquest i li diu a ella «bruixa» i s'emporta el seu marit lluny d'ella.

La gent del poble on vivia aquesta noia la tractava malament: quan la veien pels carrers s'amagaven, li pintaven la porta de casa, li enviaven animals morts i fins i tot li tiraven pedres. Un dia, la gent del poble decideix cremar-la; fan una gran muntanya de fusta al centre del poble, van a buscar-la a casa seva i la lliguen al mig de la foguera. Quan està a punt de cremar-se, ella pateix una metamorfosi i es converteix en salamandra, s'escapa de la foguera i va a parar a casa del noi que la besava al costat de l'estany. Allà descobreix que ell tenia una relació amb un home casat. S'amaga al llit d'ells fins que la descobreixen.