Pere Calders: Cròniques de la veritat oculta i l'insòlit

Pere Calders: Vida i obra

1925- Calders manifesta els seus interessos per ser escriptor, però opta pels estudis artístics.

1932- Treballa de dibuixant en un diari.

1934-1935- Relació amb la Colla de Sabadell.

1935- Es casa amb Mercè Casals.

1936- Neix Joan Calders Casals (matrimoni i fills).

1936- Guerra Civil Espanyola (no va ser d’esquerres, mai va escriure literatura per defensar la classe baixa).

1939- Exili a França, després a Mèxic sol. Coneix a Rosa Artís, germana de "Tisner".

1941- Mercè Casals va a Mèxic.

1942- Divorci amb Mercè Casals i matrimoni amb Rosa Artís, 3 fills (Raimon, Glòria, Tessa).

1940-1943- Treballs passavolants com a periodista, dibuixant i Fuster.

1939-1962- Contrast total entre els valors del sindicat (85%) i els valors europeus.

1955- Agrupa els contes escrits a partir de 1937 fins al 1954 i els publica en un llibre de contes a Barcelona: Cròniques de la veritat oculta.

Cròniques de la veritat oculta (1955)

Va ser un llibre de contes de l’insòlit incomprès i mal rebut perquè no tractava temes realistes. A més d’haver estat exiliat en un país odiat pel poder espanyol, no ajudava a la difusió del llibre de contes. Cròniques… no era un llibre de Mèxic.

Calders reflexiu

Calders no pretenia divertir, parlar de la guerra o de Mèxic, ja que els seus contes no són humorístics, ni bèl·lics, ni mexicans. Pretén fer reflexionar el lector sobre els límits de la realitat, que sencera supera la raó, la ciència i la lògica humana.

Realisme

Per parlar d’una vida espiritual, de l’irracional, dels esperits... s’ha de partir d’una realitat. La literatura ha de ser creïble, per tant, ha de ser inicialment realista. El realisme no és localista, ja que no l’interessa cap lloc en concret. El món és el lloc de Calders. El realisme és cosmopolita i atemporal.

La irrealitat

En Cròniques… aquest punt és clau, el més important. L’essència d’aquest llibre és el meravellós, deixa de banda la fantàstica, perquè suposaria sempre un somni, una equivocació, amb explicació racional. Tampoc vol l’estrany per no desconcertar el lector, per tant, opta pel meravellós, que té una lògica. M. Shelley -> Frankenstein (vida anormal). Wells -> L’home invisible (vida infeliç). Kafka -> La metamorfosi (vida absurda). Reflexió filosòfica i moral. Calders no vol això, sinó una obra insòlita que tracti de l’esperit en la vida quotidiana.

Humor

Calders va renunciar a escriure llibres totalment humorístics per: (qüestions personals: 2 guerres, un exili, un divorci traumàtic, la maduresa...), l’humor al servei de l’insòlit. Eina, no objectiu. Era important, però no imprescindible.

Ironia

Ironia és dir amb paraules el contrari del que passa. Calders utilitza això en els seus personatges.

Ambigüitat

En el límit del real i de l’insòlit hi ha ambigüitat, dona més força narrativa als contes.

Raresa i misteri

Són recursos per donar vida a elements o objectes inanimats o a escenes inexplicables. Elements essencials de l’insòlit “hedera helix”.

Originalitat i humanitat

1955 Aquest conte va ser totalment original, en el tractament de l’insòlit, en la varietat de temes i en l’humor. El contacte amb l’insòlit fa els personatges més humans i dèbils, vulnerables, necessitats. No hi ha res millor que ser humà.