Perdua d'informació en el proces comunicatiu

EL PROCÈS COMUNICATIU

Quan una persona es comunica comparteix i intercanvia informació, per tant, la comunicació és l’intercanvi d’informació.

Per a que hi hagi comunicació ha d’haver-hi els següents Elements: emissor, receptor, missatge, codi i canal.

-emissor: és el que transmet,

-receptor: és el que rep,

-missatge: és el contingut de la informació que l’emissor transmet al receptor. Els Continguts són simbòlics: fets, idees, coses o sentiments.

-Codi: Com la comunicació es transmet mitjançant símbols (paraules, senyes). L’emissor L’ha de codificar i el receptor l’ha de descodificar.

-Canal: és el medi mitjançant el qual es transmet el missatge (aire, telèfon, Internet, Etc).

Objectius de la comunicació

L’objectiu bàsic de tota comunicació és la repercussió Del missatge. Això vol dir que la persona que rebi el missatge no es quedarà Indiferent, sinó que crearà una resposta (feedback). Si hi ha feedback o Retroalimentació vol dir que el procés de comunicació ha set satisfactori i S’ha produït de forma bilateral. Si no hi hagués feedback la comunicació seria Un procés unilateral i es quedaria amb informació.

El feedback és molt important en qualsevol sistema de Comunicació i sobretot en l’educatiu.

Tipus de comunicació.

Dins del procés de la comunicació cara a cara hi ha dos Elements que contribueixen a que aquest sigui satisfactori: el llenguatge Verbal i el no verbal.

-llenguatge Verbal: són les paraules a través de les quals s’emet el missatge,

-llenguatge No verbal: execució de gestos i accions conscients o no conscients.

La combinació dels dos tipus de llenguatge constituiran El missatge final

LA COMUNICACIÓ VERBAL

La comunicació verbal utilitza el llenguatge i és L’instrument més important que tenen les persones per comunicar-se. El Llenguatge i el pensament van molt lligats de manera que els pensaments (idees) Han de convertir-se en paraules (senyes) per que els altres puguin entendre el Que els hi volem transmetre.

En el procés de comunicació hi ha un procés de Codificació del llenguatge i un procés de descodificació.

El procés de codificació és molt complexa, ja que cada Persona té un mapa mental propi.

Per una altra banda, quan el receptor rep el missatge L’haurà de descodificar (interpretar) i ho farà a partir del seu mapa mental.

És important tenir un bon domini lèxic (ampli vocabulari Per poder expressar les coses el més precises possible) i gramatical (per Organitzar de forma correcta el que es vol dir) per que els missatges Representin de manera fiable la realitat que es vol transmetre.

En el procés comunicatiu sempre es produeix una pèrdua D’informació.

Procés de pèrdua d’informació:

Què vol dir l’emissor  - què diu – què sent el receptor – què Escolta el receptor – què entén el receptor – què interpreta el receptor.

En cada guionet hi pot haver-hi pèrdua d’informació.

LA COMUNICACIÓ NO VERBAL

Aquesta comunicació no verbal seran senyes a nivell Corporal (gestos, mirades, postures, moviments, somriures, etc) i a nivell D’imatges ( sensorials, visuals, auditives, olfactives, etc.). Algunes poden Ser conscients i, per tant voluntàries i per tant es poden controlar i aprendre Però la majoria són involuntàries i, per tant, incontrolables.

+Sistemes Principals de comunicació no verbal

EL PARALLENGUATGE

Es refereix a com es diu una cosa (forma) no al què es Diu (contingut).

Els elements paralingüístics comuniquen sentiments, Actituds i personalitat i donen èmfasi i significat a la parla. Amb el Parallenguatge es pot intuir l’estat d’ànim dels altres i la seva actitud.

Les pauses i els silencis també donen informació.

Elements

• Qualificatius Vocals: volum, to, fluïdesa, claredat, velocitat, pauses, etc.
• Caracteritzacions Vocals: riure, plorar, gemecs, badalls, eructes, empassar, etc.
• Segregats Vocals: vocalitzacions (uh, huh, um, mm, oh, etc.).

Consells per millorar la comunicació Paralingüística

VOLUM (intensitat del so)

:

TO (qualitat Vocal o ressonància de la veu)

:

FLUIDESA O PERTURBACIONS (vacil·lacions, intents de començar i repeticions de paraules)

:

CLAREDAT:

VELOCITAT O RITME

PAUSES (permeten Descansar al que parla, respirar correctament i donar importància a la idea que S’acaba d’expressar)

LA KINÈSSICA

És l’estudi dels moviments corporals o el llenguatge del Cos.

Els gestos ajuden a descobrir els sentiments d’una Persona; si està enfadada, nerviosa, si està mentint, si esta contenta, si està Insegura, etc. A vegades els gestos poden contradir el que està comunicant una Persona o reforçar-ho.

LA PROXÈMIA

Us i percepció de l’espai social i personal.

La utilització de l’espai influeix en la capacitat de Relació amb els altres: cadascú té les seves necessitats territorials.

Cada persona té una distància o zona que es sent més Segura

Utilitzar una distància massa allunyada dificulta el Feedback.

A nivell general hi ha uns estàndards:

- zona íntima (fins a ½ m): persones que s’estimen i Familiars. És la més important i solament es permet la seva entrada als que Emocionalment estan molt lligats a aquella persona.

- zona personal (1/2 m – 1’5 m): és espai personal de Cadascú quan s’està amb amics i persones força conegudes. Sol ser la distància Que separa als amics, en el treball o en una festa.

. Zona social ( 1’5 m – 4 m ): és la distància que S’utilitza per treballar en equip o en les relacions socials ocasionals o amb Gent que no es coneix gaire.

- Zona pública ( + de 4 m): és la distància còmoda per Dirigir-se a un grup de persones o estar en un espai amb persones que no Coneixes.

L’ESCOLTA ACTIVA

Saber escoltar

Sentir és rebre Vibracions de so i escoltar és entendre, Comprendre i donar sentit al que es sent.

L’escolta activa es refereix a l’habilitat d’escolar el Que l’emissor ens està expressant  i Intentar entendre-ho posant-nos en el seu lloc.

Quan estigueu amb un grup serà imprescindible Comunicar-se. Si volem motivar, primer haurem d’escoltar activament el que Motiva i desmotiva al grup.

HABILITATS SOCIALS

L’habilitat per transmetre missatges estarà condicionada La majoria de les vegades amb la capacitat de cada persona de Interrelacionar-se amb els altres, de saber explicar, amb el control emocional, Etc.

La conducta socialment habilidosa és el conjunt de Conductes d’una persona quan interactúa amb els altres expressant sentiments, Actituds, desitjos, opinions o drets de manera adequada segons la situació, Respectant als altres i que, generalment, resol els problemes que li van Sorgint i minimitza la probabilitat de nous problemes. J.E. Caballo.

Ser habilidós socialment es pot aprendre i com qualsevol Aprenentatge necessita practica per millorar.