Percepció i sentits

Sentit: detecta estímuls físics i els transmet al cervell. Aquest els atorga un sentit.

Sensació: consisteix a detectar algun estímul a través dels sentits i dels receptors interns sense que estigui dotat de significat.

Estímuls: tota energia física, tèrmica, mecànica i química que activa un receptor sensorial.

Percepció

Procés perceptiu pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o formes dotades de significat. És la transformació d'una impressió sensitiva en cognitiva.

Característiques

a) Procés constructiu que depèn de:

1. Característiques de l'estímul.
2. Experiència sociocultural i afectiva.
3. Esquemes perceptius (experiència i aprenentatge).

b) Procés d'informació i adaptació al medi: tots els animals tenen receptors per adaptar-se al medi i per a la supervivència.

c) Procés de selecció:

1. Percebem el que és rellevant per a nosaltres en cada moment.
2. Seleccionem a través de l'atenció: conscients, inhibeix el que pot interferir i orienta els sentits.

Fases del procés perceptiu

1. Detecció: els sentits disposen de receptors i grups de cèl·lules sensibles a estímuls determinats.
2. Transducció: els receptors converteixen l'energia en missatges nerviosos.
3. Transmissió: el missatge arriba al cervell.
4. Processament de la informació: el cervell organitza i interpreta el missatge en forma d'experiències conscients.

Classificació dels òrgans sensorials

• Exteroceptors: recullen informació de l'exterior (sentits).
• Interoceptors: recullen informació de les vísceres (necessitats com orinar, gana, cansament).
• Propioceptors: recullen informació dels músculs (equilibri, moviment).
• Nociceptors: recullen informació del dolor (mal d'esquena o queixal).

Gust i olfacte

El gust i l'olfacte es troben units i responen a estímuls químics. Tastem els aliments pel nas i el gust dels aliments es barreja entre sensacions olfactives i gustatives. El sentit del gust és auxiliar en la digestió. Els receptors del gust es troben a les papil·les gustatives de la llengua, paladar i gola.

• Sal: necessari per a l'organisme.
• Dolçor: assenyala calories (obesitat).
• Amargor: substàncies verinoses.
• Àcid: substàncies corrosives.

Sabors: dolç (punta de la llengua), salat (costat), àcid (costat), amarg (fons), umami (centre).

Els nounats poden percebre quatre sabors, i les papil·les gustatives es desenvolupen fins als sis anys.

Alteracions del gust: ageusia (incapacitat de notar sabors).

El sentit de l'olfacte capta substàncies de l'aire com a putrefacte, floral, èter, resinós, cremat i aromàtic. Es poden percebre fins a 2000-4000 olors diferents. El sistema olfactiu és molt sensible i depèn del moment del dia, d'altres olors i de les associacions amb altres olors.

Alteracions de l'olfacte: anosmia (no detectar cap olor), hiposmia (poca capacitat per detectar olors) i hiperosmia (excessiva sensibilitat a les olors, com en el cas del tabac, l'alcohol o l'alzheimer).

Vista

La vista és el sentit més dominant. Percebem l'espai, el perill i l'orientació. Reaccionem a la llum i a la foscor. Podem percebre fins a 10.000 colors i parpellejar unes 15 vegades per minut.

Audició

L'audició és molt sensible a les diferències de sons. Distingim entre milers de veus i uns 1.500 sons musicals. La capacitat auditiva canvia amb l'edat i algunes freqüències poden resultar irritants. La musicoteràpia s'utilitza per a diversos fins.

Tacte

El tacte és més sensible als dits, mans, llavis i llengua. Captem la temperatura, la pressió i les textures. Podem sentir picor, pessigolles i plaer. Tenim més sensibilitat al calor al front, pit i braços, i menys sensibilitat al fred als braços, cames i front. L'empremta dactilar és innata i perdem uns 18 kg de pell.

Els llindars sensorials determinen el nivell d'intensitat d'un estímul que necessitem per a adonar-nos-en. Hi ha dos tipus de llindars:

• Llindar absolut: quantitat mínima i màxima d'un estímul que necessitem per a adonar-nos d'una cosa. Exemples: visió (espelma a 1,8 m), audició (rellotge a 6 m), gust (cullerada de sucre a 7,5 m), olfacte (perfum a 70 m), tacte (ala a 1 cm).
• Llindar diferencial: diferència d'intensitat d'estímul que necessitem per a notar un increment o una disminució davant d'un estímul.

Teories de la percepció

a) Teoria associacionista: afirmava que la percepció és un mosaic de sensacions.

b) Teoria de la Gestalt (escola de la forma): l'organització figura-fons és innata.

Figura: té forma i contorn definit, és més propera al subjecte, està tancada sobre si mateixa, és de superfície més petita que el fons i rep influència del fons.

Fons: no té contorn definit, és més uniforme, manca d'estructura, té una superfície més gran que la figura i està darrere de la figura.

Lleis organitzatives de la percepció: són maneres constants d'agrupar estímuls. Llei de la bona forma (no es gasta energia per captar formes) i llei d'agrupació d'estímuls (proximitat, semblança, continuïtat, contrast, tancament).

c) Teoria cognitiva: investiga com processa i representa la informació cada persona. La representació de la informació condiciona la conducta. Les persones tenim esquemes cognitius que permeten interpretar la informació.

Factors que influeixen en la percepció

Externs: característiques dels estímuls que condicionen la nostra percepció (intensitat, repetició, grandària, novetat).

Interns: característiques individuals que influeixen en la percepció (atenció, motius, interessos i valors, característiques de l'observador, cultura).