Percepció Sensorial i Llindars Perceptius: Guia Completa
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,03 KB
Què és la Percepció Sensorial i el Procés Bipolar?
La percepció sensorial és la informació que rebem a través dels nostres sentits, la qual ens permet entrar en contacte amb el món que ens envolta. Els sentits actuen com les nostres portes i finestres al món. Aquests sentits són:
- Vista
- Oïda
- Olfacte
- Gust
- Tacte
El Procés Bipolar de la Percepció
La percepció és un procés bipolar perquè depèn de dos factors principals:
- Les característiques dels estímuls que activen els òrgans dels sentits.
- L’activitat i la interpretació de la persona que percep.
Podríem dir que en el món existeix un conjunt d’energies que, d’alguna manera, acaben provocant en nosaltres una reacció de la qual esdevenim conscients.
La Fase Física de la Percepció i els Llindars Perceptius
La fase física és el punt de partida de la percepció: l'existència d'un conjunt d’energies que podem arribar a captar. No obstant això, no tot canvi d’energia és un estímul vàlid per a nosaltres.
Condicions de l'Estímul
Perquè un canvi energètic ens estimuli, ha de complir certes condicions, tant qualitatives com quantitatives:
- Condicions Qualitatives: Relatives a la qualitat o al tipus d’energia. Només certs tipus d’energia ens estimulen, ja que no disposem de receptors per a tota mena d’energia.
- Condicions Quantitatives: Relatives a la quantitat d’energia. Aquestes condicions són variables segons les persones.
Exemple: Suposem que ens trobem a l’aula absolutament a les fosques i que comencem a aixecar molt lentament la persiana. Arribarà un punt en què algú percebrà que hi ha una mica de llum.
Tipus de Llindars Perceptius
Tot i que disposem de receptors per a una energia concreta, ens cal una quantitat mínima per tal d’excitar el receptor. Aquesta quantitat mínima i màxima defineix els nostres llindars perceptius:
Llindar Mínim (o Absolut)
És la quantitat mínima d’energia necessària per tal d’excitar el receptor. D’aquesta quantitat, variable segons les persones, en diem llindar mínim.
Llindar Màxim
És la quantitat d’energia que satura la capacitat del receptor, a partir de la qual ja no es percep cap increment, per molt que l'estímul augmenti.
Llindar Diferencial
És la quantitat mínima de variació en l’estímul necessària per percebre la diferència respecte a l'estímul de partida.
Aquesta quantitat serà més gran (en una relació logarítmica) com més gran sigui l’estímul de partida.
Exemple: Si estem aguantant una cadira a les mans, no n’hi haurà prou que ens col·loquin un bolígraf a sobre perquè hi notem la diferència. Caldrà un pes més gran. En canvi, si el punt de partida fos la subjecció d’un foli, el pes del mateix bolígraf seria perfectament percebut.