Percepció, Memòria, Imaginació i Intel·ligència: Facultats Cognitives

La Percepció

La percepció és la facultat que compartim de manera molt similar amb la resta d'animals. Ens posa en contacte amb la realitat i permet construir-ne representacions a partir de les dades proporcionades pels sentits. La percepció organitza i interpreta les dades sensorials, configurant una imatge unitària i coherent del suposat objecte extern. No percebem sensacions aïllades, construïm una imatge total que agrupa i combina el que serien dades simples, com olors o colors.

La percepció treballa a partir de la informació que li proporcionen els sentits a través de les sensacions, que són captacions d'estímuls per part d'un òrgan receptor. I ara: no coneixem la realitat tal com és, sinó tal com ens la permeten captar els nostres sentits limitats. Per tant, coneixem la realitat tal com és? No. Existeix una única realitat davant de tots els éssers vius? No se sap. Tots els éssers vius perceben la realitat d'una manera diferent. En el fons, els humans som uns realistes ingenus.

La Memòria

La memòria és una facultat que compartim amb la majoria d’animals. Permet formar-nos imatges més o menys fidels de la realitat, la memòria ens permet retenir-les i recordar-les en el futur. Possibilita tant l’aprenentatge com la nostra continuïtat i identitat com a persones. Amb el temps, els nostres records es poden anar diluint. Hi ha dues classes de memòria:

Segons la durada del record:

• Immediata: les percepcions es retenen per uns instants. Per exemple, quan tanquem els ulls un moment i encara veiem el mateix.
• A curt termini: el record és dèbil i poc durador. Per exemple, la llista de la compra o un telèfon.
• A llarg termini: la informació es reté durant molt de temps o tota la vida. Per exemple, l’idioma matern es recorda encara que faci molt que no s’utilitza.

Segons la qualitat:

• Mecànica: no es comprèn el que es memoritza. Per exemple, memorització d’una cançó en un idioma que no entenem.
• Significativa: es comprèn el que es memoritza. Per exemple, quan estudiem un tema, treballant-lo i entenent-lo.

Alteracions de la memòria:

• Amnèsia: pèrdua temporal o permanent de part o de tota la memòria. N’hi ha diversos tipus:
  • Apràxia: oblit de com es fan servir certs utensilis, eines o estris.
  • Agnòsia: oblit de les persones i la incapacitat de reconèixer-les.
  • Afàsia: incapacitat de parlar.
• Paramnèsia o “déjà vu”: error de la memòria molt habitual que ens fa creure que allò que vivim per primera vegada ja ho hem viscut.
• Hipermnèsia: capacitat de recordar tota la teva vida en pocs segons que sol passar en situacions límit, properes a la mort.

La Imaginació

La imaginació és un tret humà diferencial. És la capacitat de reproduir imatges, modificar-les i crear-ne de noves amb més llibertat i espontaneïtat. Està molt lligada a la percepció i la memòria. Hi ha dos tipus d’imaginació:

• Reproductora: reprodueix imatges de la realitat; tracta de representar la realitat, per això li és fidel; introdueix variacions; pot tenir una funció gratificant reproduint fets del passat que ens resulten més satisfactoris que el present.
• Creadora o fantàstica: crea, inventa o anticipa noves imatges; recrea un món fantàstic diferent al real; utilitza dades reals alterades i produeix imatges semblants a les dels somnis però en estat de vigília.

La Intel·ligència

La intel·ligència és la facultat cognitiva que més diferencia l’ésser humà de la resta d’animals. A partir d’investigacions recents, s’ha abandonat el concepte tradicional d’intel·ligència que es reduïa a una referència al coeficient intel·lectual (CI), a favor de teories que consideren la intel·ligència com una facultat en què intervenen múltiples factors, no només intel·lectuals. Segons el psicòleg Howard Gardner, hi ha set tipus d’intel·ligència (capacitat de resoldre problemes):

• Lingüística: es relaciona amb la capacitat verbal, el llenguatge i les paraules.
• Lògica matemàtica: té a veure amb el desenvolupament abstracte, la precisió i l’organització a través de pautes o seqüències.
• Espacial: és la capacitat d’integrar elements, percebre’ls i ordenar-los en l’espai.
• Musical: té relació amb les habilitats musicals i els ritmes.
• Cinestèsica: (cine -> moviment) comprèn tot allò relacionat amb el moviment corporal i els reflexos.
• Interpersonal: capacitat de relacionar-se i comunicar-se amb altres persones.
• Intrapersonal: fa referència al coneixement que es té d’un mateix, i als processos relacionats amb l’autoconfiança i la motivació.

Segona Revolució Industrial

Creixement demogràfic: Es va produir a Europa un important creixement demogràfic durant la Segona Revolució Industrial. Les causes van ser la disminució de la mortalitat i el manteniment de la natalitat.

Migracions: La Segona Revolució Industrial va provocar migracions d'europeus cap a altres continents: Amèrica, Austràlia i Nova Zelanda.

Noves indústries i energies: L'electricitat i el petroli. L'electricitat (XVIII) es va començar a produir en gran quantitat per ser aplicada a la indústria, màquina de vapor, enllumenat, comunicació, transports, va transformar la vida quotidiana de moltes persones.

Les indústries del ferro i tèxtil van augmentar la seva producció, però ja no eren el motor de l'economia, sinó la química, l'acer i la de l'automòbil. Grans inversions i pocs empresaris fixen els preus dominant la política.

Canal de Suez i Colonialisme

Canal de Suez: Mar Roja - Mediterrània, va reduir distàncies entre els ports europeus i Àsia oriental, 1869.

Colònies: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica eren colònies de poblament, població blanca s'imposa a la indígena. Colònies d'explotació, els indígenes eren sotmesos als interessos econòmics de les empreses i de l'estat britànic (metròpoli).

Cursa d'Armaments i Primera Guerra Mundial

Cursa d'armaments: Inversió de grans sumes de diners en armes efectuada per diversos estats per tal de dotar-se d'exèrcits més poderosos que els estats rivals.

Nicolau II: Últim tsar (emperador) de Rússia, feudalisme, coronat a Rússia el 1894 fins al 1917.

Causes Primera Guerra Mundial: Enfrontament entre les potències europees per la disputa de les colònies. Conflictes a les fronteres a Europa (cursa d'armaments i guerra).

La Revolució Russa

L'Imperi Rus era l'estat més extens del món, es mantenia el feudalisme i l'emperador tenia el poder absolut. Els ciutadans no tenien cap dret ni llibertat i treballaven per als terratinents. Cansats de la misèria i de la guerra van revolucionar-se (febrer 1917) contra Nicolau II (mort el 1918) i s'estableix una república democràtica provisional dirigida per burgesos. Es van reconèixer els drets dels ciutadans, però no va acabar amb la misèria i la guerra. Els soviets (Partit Bolxevic, Lenin, comunistes) es van revoltar contra els burgesos. L'octubre de 1917 els bolxevics van guanyar i van establir el primer govern comunista i va posar fi a la propietat privada. Van signar la pau amb Alemanya "i la fi de la misèria".