Percepció i autopercepció: influència en la manera de veure el món

La diferencia entre aquests tres es que un estímul és aquella energia física, mecànica, tèrmica o electromagnètica que excita o activa un receptor sensorial (exemple llum visible a l'ull.) i aquesta recepció que ho detecta s’anomena sensació que ho fa a través de la vista, oïda, gust, olfacte i tacte i dels receptors de sensació interns (moviment, equilibri, malestar…).

Aquestes sensacions que captem originen la percepció, que és un procés constructiu que organitza les sensacions i fa que les captem conjunts o formes dotats de significats. 

Podem percebre el món tal i com és? Justifica la teva resposta. (2 punts)

No, perquè cada persona quan rep tots els estímuls del món, aquest organitza la informació rebuda segons els seus desitjos, les seves necessitats i les seves experiències. Si el que percebem variés igualment, seria molt difícil reconèixer els objectes i, per tant, sobreviure.

Per exemple si una persona ha viscut una vida molt mala, va passar per moments horribles en la seva vida, doncs aquesta persona veurà el món més pesimista, com si el món fos l’infern. En canvi, si una altra persona va viure experiències fantàstics i no té problemes (familiars per exemple), doncs aquesta persona veurà el món més optimista i alegre. 

Visió-Bastons i cons de la retina-Ones lluminoses.     Tacte-Terminacions nervioses lliures-Calor, fred, pressió…

Audició-Cèl·lules ciliades de l’òrgan de Corti-Ones sonores

Perquè nosaltres tenim una pròpia percepció que associem els colors a unes sensacions determinades i fem determinacions diferents del significat depenent del color que tenen. Per tant, no és una propietat propia del color el fet de que transmetin significacions concretes ja que cadascú el determina. 

Per exemple, una persona que ha patit molt i sempre el negre s’ha presentat d’una manera pesimista o desafortunada en la seva vida, li sembla aquest color com negatiu. En canvi, una persona que no associa aquest color de manera pessimista i negativa, ho veu com un color que no li transmet de cap manera aquesta sensació. 

Els objectes no són de colors. El color és una experiència subjectiva que depèn de la llum, que reflecteix els objectes, i les propietats del sistema visual. 

La teoria associacionista és una suma de sensacions que quan analitzem una situació, ho fem sense tenir en compte el sentiment de les persones.

La teoria cognitiva són coneixements guardats a la nostra memòria que serveix per interpretar la realitat i on s’integren les nostres experiències i coneixements. 

La llei de la Gestalt consisteix en agrupar els estímuls perceptius, creant estímuls més estables, senzills i consistents, de manera que els estímuls petits es puguin organitzar en figures.

Les lleis gestàltiques més importants són:

Llei de proximitat. Aquesta llei ens permet relacionar i agrupar diferents elements que estan pròxims entre ells.

Llei de semblança. Aquesta llei proposa que la nostra percepció classifica la informació segons quines semblances hi ha entre els estímuls que observem. Això s’explica perquè tendim a buscar l’homogeneïtat, amb la qual cosa, si se’ns presenta una informació que es repeteix amb freqüència tenirem a captar-la abans que una altra que se’ns presenti de manera difusa.

Llei de la continuïtat. Tendim a percebre, com si fossin part de la mateixa figura, elements que guarden una continuïtat en la forma.

Llei de contrast. Aquesta llei proposa que la nostra percepció tendeix a distinguir elements que es diferencien de la resta per la seva singularitat (forma, color, mida…). Exemple: posar una filera de bolígrafs de color blau i un bolígraf de color vermell al mitjà de tota la filera.

 Llei de tancament. És la tendència a percebre els objectes com figures acabades, encara que algunes parts puguin faltar o estar ocultes.

Exemple: dibuixar un quadrat sense les línies del mitjà.

Factors externs. Les diverses característiques dels estímuls  condicionen la nostra capacitat perceptiva:

• Intensitat. Si el professor colpeja la pissarra durant l'explicació del tema, cridarà l'atenció de la classe.

• Repetició. Música que sona abans d'entrar a classes al matí.

• Grandària. Bocata mitjà vs bocata fet amb una barra de pa.

• Novetat. Que la calefacció de la classe 306 funcioni.

Factors interns. Intervenen en la percepció.

• Interessos i valors. Quan anem a una llibreria ens asseiem més a la zona de novel·les i mànigues.

• Motius.

L’autopercepció influeix molt en nosaltres alhora de percebre el món ja que a abans d’autopercebre el món, nosaltres hem de tenir en compte el nostre autoconcepte, és a dir, el concepte que tenim de nosaltres mateixos basades en com ens valorem i en com ens coneixem a nosaltres mateixos per l’acomulació de percepcions i experiències en la nostra memòria que durant tota la nostra vida ho anem construint i transformant.(pot ser un autoconcepte saludable, un autoconcepte poc realista, molt elevat o al revés, entre d’altres.) 

A partir del autoconcepte que percebem de nosaltres mateixos, autopercebem com som nosaltres davant de la societat i el per què de la nostra manera d’actuar. (com som nosaltres realment i com actuem d’aquella manera determinada davant de l’entorn/societat.) 

Per tant, la manera que percibim el món està condicionada a l’hora de com ens percebem nosaltres en aquest ja que influirà d’alguna manera al veure amb els nostres propis ulls de quina manera veiem el món i quin sentit li donem. 

Per exemple: si la meva autopercepció és pésima, d’una manera negativa de cara a la societat, percebré el món d’una altra manera que no pas un altre amb una autopercepció positiva i bona ja que la percepció que li donarà ell del món serà completament diferent que no pas la meva. Ell li podría donar un sentit a la vida més positiu i jo, un sentit de la vida més negatiu)