Pensaments sobre Heràclit i els Sofistes

Pensament d'Heràclit: La seva labor filosòfica s'estén en primer lloc en l'intent de trobar l'arjé, això és, la substància primera de tot. D'altra banda, també és conegut per la formulació de la seva teoria dels oposats i del Logos, entès aquest com a centre ordinador de tot i considerat com molt important fins al punt d'igualar-ho amb la pròpia naturalesa (physis), amb l'univers (cosmos) i, per extensió, amb el propi déu. Referent a això, són de destacar també les seves teories sobre teologia, espiritualitat i política.

Sobre la seva producció, la dada més curiosa és el complicat estil que utilitza, l'aforístic, que més tard recolliran Demòcrit i el propi Nietzsche. És Heràclit un filòsof major que cap dels seus antecessors, ja que aprofundeix molt més en la realitat.

Sofistes: Els sofistes eren els savis primitius que, a partir de Sòcrates i Plató, van perdre el seu prestigi, sent designats amb aquest nom en sentit pejoratiu. Eren pensadors que, al S. V a.C., es dedicaven a ensenyar principalment retòrica, o sigui, l'art de parlar bé, i de l'erística, o art de persuadir i convèncer. L'objectiu dels sofistes era donar la formació als joves que ells consideraven necessària per dedicar-se a la política. El sofisme representa la fi del període anomenat cosmològic, en què la inquietud del saber se centrava en la naturalesa, i l'inici del període antropològic, centrat en l'home.

La inestable situació política de Grècia obligava el ciutadà lliure a intervenir més en els assumptes de l'Estat en virtut de la disparitat de les doctrines.

Els sofistes no creien en l'ideal de la veritat absoluta i prioritzaven el concepte d'utilitat, ensenyant la virtut com la capacitat de ser eficaç en política. Pel sofisme, tota moral i cultura prové de l'home.

L'ésser és únic, immutable i etern, i el no-ésser és inconcebible.

1) La via de la Veritat (alétheia). De caràcter diví, immortal. Permet obtenir un coneixement universal, objectiu, sempre veritable (episteme). Es basa en la raó. Els seus trets: Unitat, Objectivitat, Universalitat. Un exemple seria la importància que té el mètode científic per a la ciència moderna.

2) La via de l'opinió (dóxa). De caràcter humà, mortal. És un coneixement aparent. Preval l'error dels mortals, l'engany, la il·lusió, perquè es basa en els sentits. Els seus trets principals: Multiplicitat, Subjectivitat, Relativisme. Un exemple són les creences, prejudicis i costums d'una determinada comunitat socialment acceptats per la majoria dels seus membres.