El pensament polític de John Locke: liberalisme i drets

El fonament del liberalisme

El pensament polític de John Locke és la base del liberalisme. Aquesta corrent, ens agradi o no, és l'esquema a partir (o en contra) del qual pensem la política en els darrers dos segles. La crítica a l'absolutisme, la necessitat de limitar el poder de l'Estat en benefici de la llibertat individual, l'aconfessionalitat de l'Estat (per afavorir la tolerància religiosa), la defensa del dret a la propietat o la divisió de poders són els temes sobre els quals opinem quan parlem de política.

L'estat de naturalesa segons Locke

Locke, com molts altres autors de l'època, parteix d'un plantejament contractualista per explicar l'origen de la societat: l'ésser humà ha viscut en un estat de naturalesa abans de la fundació de la societat civil. Aquest estat de naturalesa es caracteritza per la llibertat i la igualtat de tots els homes, en absència d'una autoritat comuna:

"És, així mateix, un estat d'igualtat, on tot el poder i la jurisdicció són recíprocs i ningú no té més que els altres; per tal com no hi ha res més evident que el fet que criatures de la mateixa espècie i condició, nascudes promíscuament amb els mateixos avantatges naturals i amb l'ús de les mateixes facultats, han de ser també iguals entre si sense subordinació ni subjecció".

Els homes es mantenen en aquest estat fins que, per voluntat pròpia, esdevenen membres d'una societat política.

L'estat de guerra i el dret a la defensa

L'estat de guerra, tal com el defineix Locke, apareix en el moment en què qualsevol home atempta contra els drets naturals d'un altre, el qual, al seu torn, té el dret natural a defensar-se. Aquests drets naturals inclouen la llibertat i la propietat. Per tant, la guerra no es pot produir només en l'estat de naturalesa, sinó també en la societat civil. La diferència rau en el fet que en la societat hi ha una llei a la qual apel·lar per impedir la violència o reparar els danys causats. Tanmateix, en cas que "la reparació sigui denegada per una perversió manifesta de la justícia i una descarada tergiversació de les lleis, és certament difícil d'imaginar altra cosa, per tal de protegir i indemnitzar contra la violència i els ultratges, que un estat de guerra".

És a dir, si l'aplicació de la llei és ineficaç, Locke sembla justificar la revolta contra el poder instituït, de la mateixa manera que considera la tirania com un equivalent de l'estat de guerra (i, per tant, una situació contra la qual és lícit defensar-se).

La llei moral natural i la raó

Com sabem com ha de ser l'estat de naturalesa? Perquè existeix una llei moral natural que el regula, i aquesta llei pot ser descoberta per la raó. Aquesta llei és universalment obligatòria, promulgada per la raó humana com a reflex de Déu i els seus drets. S'imposa als homes en absència de tot Estat i legislació.

La llei moral natural proclama, alhora, l'existència d'uns drets naturals i els seus deures corresponents:

"L'estat de natura té una llei natural que el governa, la qual obliga tothom. Aquesta llei, que és la raó, ensenya a tot el gènere humà que, essent tots iguals i independents, ningú no ha d'atemptar contra la vida, la salut, la llibertat ni les possessions d'un altre".

De fet, Locke estableix que, en virtut d'aquesta llei natural, tot home té el dret i el deure no només de castigar les infraccions de la llei (fins i tot amb la mort), sinó també d'executar accions per prevenir aquestes infraccions.

El dret natural a la propietat privada

Per a Locke, el dret a la propietat privada és un dret natural. Aquells béns sobre els quals l'home ha invertit el seu propi treball li pertanyen. D'altra banda, Locke també admet el dret a heretar la propietat, basant-se en el fet que la família és una "societat natural", en la qual els seus membres neixen amb el dret a l'herència.

En virtut de la llei natural, Locke considera que atemptar contra la propietat és equivalent a declarar la guerra i, per tant, qualsevol individu té dret a defensar les seves propietats, fins i tot matant el lladre.

El pacte social: la creació de la societat civil

Els homes constitueixen una societat organitzada per fer més efectiva la preservació dels seus drets i llibertats mitjançant un acord o pacte social establert entre ells. La constitució d'una societat civil suposa renunciar a certs drets, però comporta uns beneficis que Locke resumeix en els termes següents:

1. Els homes disposen d'una llei escrita que defineix la llei natural, evitant controvèrsies sobre aquesta.
2. S'estableix un sistema judicial que gaudeix del reconeixement general i evita arbitrarietats.
3. Es crea un poder capaç de castigar crims i d'obligar a executar les sentències.
4. Es conserva la propietat privada.

La resistència a la tirania i l'abús de poder

Locke sosté que la pau autèntica no es pot aconseguir mitjançant la submissió a la violència i la tirania, sinó a través d'un equilibri de poder entre governants i governats, i amb la capacitat del poble per enfrontar-se als abusos de poder.

Argumenta en contra de la idea que els individus honrats i innocents hagin de cedir davant la violència en nom de la pau, ja que aquest tipus de pau només beneficia els opressors i els lladres, i no el bé de la comunitat. A més, critica la tirania i el govern despòtic, afirmant que és millor poder enfrontar-se als governants que abusen del seu poder en lloc de tolerar la tirania indefinidament. El propòsit del govern és el bé de la comunitat, i els governants han de protegir els drets i interessos dels ciutadans, en comptes de buscar el seu propi benefici. Per tant, és legítim que els ciutadans es resisteixin i s'enfrontin al poder excessiu dels governants quan aquest es converteix en una amenaça per a la llibertat i el benestar del poble. Aquesta resistència és necessària.

Comparació de les teories polítiques: Plató i Locke

Plató i Locke tenen perspectives diferents en les seves teories polítiques.

Concepció d'una societat justa

La concepció que tenen Plató i Locke sobre com hauria de ser una societat justa no és la mateixa. Plató proposa la idea d'un estat governat per reis filòsofs, és a dir, els més savis i justos. Considerava que la majoria de persones no estaven capacitades per governar i que, si ho fessin, el resultat seria un model polític desigual. Aquest estat ideal estaria dividit en classes socials amb una jerarquia estricta per assegurar l'harmonia.

D'altra banda, Locke defensa un Estat liberal i democràtic basat en el consentiment dels governats. Per a ell, tots els homes són iguals i critica fortament l'absolutisme. Considera que el govern té la responsabilitat de protegir els drets naturals dels individus: vida, llibertat i propietat. Per a Locke, el govern ha d'exercir la seva autoritat amb el consentiment dels governats i estar subjecte a la separació de poders i a la llei.

La legitimitat del poder

Per a Plató, la legitimitat del poder rau en la saviesa dels governants, que han de ser filòsofs seleccionats i educats rigorosament. En canvi, per a Locke, la legitimitat del poder es troba en el consentiment dels governats, que tenen drets naturals que el govern ha de protegir. Els governants han de ser elegits pel poble i estar supervisats perquè no es converteixin en tirans.