Pensament Polític Espanyol (Segles XVIII-XX)

Il·lustració vs. Anti-Il·lustració

Il·lustració (voluntat de conèixer la veritat; home al centre; reformista, progres sense alterar l'ordre social i polític, canvis progressius): liberalisme, nacionalisme.

Anti-Il·lustració: Feixisme/Franquisme.

JOVELLANOS: il·lustrat moderat monàrquic. Equilibri de poder per no despotisme il·lustrat. Desconfia de la democràcia i de la individualització exagerada. Autoritat encarregada de protegir els drets inalienables dels individus, Estat garant de protecció però que l'individu accepti el pacte social, ja que s'ha de sacrificar a favor de la comunitat. Reformisme polític per a la modernització però respectant la tradició.

Liberals Constituents

• FORONDA: No Revolució sinó reforma, necessitat de contracte nacional (Constitució feta a Espanya) per trencar amb l'absolutisme, garantir drets bàsics (seguretat, propietat), llibertat sobretot en el comerç i igualtat davant la llei.
• C. ARGÜELLES: Necessitem drets naturals (igualtat, propietat i llibertat). Els límits d'un són els drets de l'altre. Nació com a subjecte polític i pacte entre iguals per al bé de la comunitat. Llei com a eina que regula les relacions i dóna seguretat per ser producte de la voluntat popular. Necessitat de representants i separació de poders.
• A. ARGÜELLES: Pare de la Constitució de Cadis, redactor dels fonaments polítics constitucionals (llibertat, igualtat), llibertat de premsa com a llibertat d'opinió com a contrapoder que ajuda a il·lustrar al poble. Necessitat de pacte entre radicals (obliden França) i conservadors (modernitzar la societat). Divisió de poders. Unicameralisme per no rivalitat. Transparència per a la participació del poble. Supressió de furs per igualtat. Poder de les cambres però no oblidar el Rei. No llibertat religiosa.

Respostes a la Constitució de Cadis

• WHITE (des del liberalisme): Constitució de Cadis insuficient perquè és massa patriota, els drets (sobirania popular, igualtat civil) no estan protegits, no hi ha llibertat religiosa, ni bicameralisme. Liberal radical de tipus social. Reduir el poder de les Corts i ampliar el del Rei per garantir l'estabilitat entre absolutistes i no absolutistes.
• DONOSO: Liberal conservador i doctrinari per garantir l'ordre i l'organització social. Sistema polític representatiu. Dictadura com a columna que sosté l'edifici ja que el parlamentarisme és caos i han de governar els intel·ligents. Sobirania de la intel·ligència, Déu l'atorga a individus capaços de veure que el creador ho dóna. Desconfia de la Il·lustració i el Protestantisme, l'home no pot modificar les veritats de Déu. Com que la intel·ligència de Déu no està repartida a tots per igual, la llibertat és obediència. Pànic a la Revolució (per secularització i desobediència a Déu).
• BALMES: Armonització entre tradicionalistes i modernistes, salvar la tradició i evitar el socialisme. Del liberalisme només accepta el dret a la propietat. Monàrquic, sufragi censatari, bicameralisme, Església en posició rellevant. Sanitat, educació, serveis socials, caritat cristiana per argumentar que no tot és tradició.

Conservador - Radical - Republicà

• CÁNOVAS: Liberal conservador. Intel·lectual de la Restauració Monàrquica (hereditària i constitucional, el millor del passat amb el millor del present: constitució i divisió de poders) per solucionar la inestabilitat i la del tornisme, por a la Revolució. Sobirania compartida. Sufragi censatari (minoria intel·ligent). Bicameralisme. Ordre, estabilitat, restauració. Dret a la propietat protegit pel Govern-Estat, som desiguals per naturalesa, tot i que cal ocupar-se d'elles per protegir la propietat. Catolicisme liberal com a antídot contra el comunisme, ja que aquest divideix la societat. La nació s'ha de construir tot i que no és un pacte entre ciutadans sinó que existia abans, és cohesionadora per evitar una ruptura de classe, comunitat de raça.
• COSTA: Liberal radical (socialisme, krausisme: model organicista de la societat). Regenerar la política perquè el tornisme no satisfà i la Constitució de 1869 és insuficient. Societat per damunt de l'Estat. Assegurar l'alimentació necessària (acabar amb l'oligarquia) i l'educació (valors il·lustrats). Modificar el model productiu repartint terres i millorant carreteres per afavorir el comerç. Igualtat per damunt de la llibertat (contracte de treball, assegurances, pensions). Necessitat de poder judicial, divisió de poders. Donar més competències als municipis per estar més a prop dels ciutadans.
• ORTEGA Y GASSET: Republicà. L'individu sol no és viable, el projecte de nació és l'objectiu últim de la societat ja que li preocupa la comunitat, en el treball està l'aportació de l'individu a la comunitat. Liberalisme per diners i nacionalisme per social. La societat s'ha d'educar perquè sigui virtuosa. La nació combina l'afirmació voluntària de la societat (som) i la cultura del poble (volem ser). L'elit s'encarrega de guiar a la massa. Amor-odi cap a la democràcia perquè l'important és que la millor de les idees governi. Societat mutable, l'element històric és important, es necessita per a les generacions i entendre el passat. Preocupació per una alternativa al tornisme i contra la llibertat impermeable de Costa, construir una consciència de nació.