El pensament liberal de Bentham i Stuart Mill

S. XIX Europa s’expandeix gràcies a la Revolució Industrial

iniciada a GB a la meitat S. XVIII, i a la consolidació de la burgesia davant l’aristocràcia de l’Antic Règim// lluita per la sobirania nacional i per les idees liberals// revolucions burgeses per defensar el liberalisme i nacionalisme i per reivindicar la llibertat econòmica i la independència nacional. Alhora es creava la nova societat industrial, l'economia empresarial i el lliure mercat gràcies al progrés// Finalment a finals del S.XIX el govern pren mesures liberalitzadores polítiques i econòmiques.

Primer utilitarisme: Jeremy Bentham

L’economia liberal està fundada en relacions de mercat establertes entre homes i per tant, el dret penal, civil i moral (i tots els drets socials) estan considerats visibles i mesurables.

La diferència entre dues accions és la utilitat o el perjudici que pugui causar, i el criteri és l’augment de felicitat i plaer o la disminució del dolor i desgràcia de l’individu.

Aquest principi utilitarista és individual i només té sentit en el pla social, on les coses adquireixen valor de canvi. Es tracta d’assegurar la màxima quantitat possible de plaer per al màxim nombre de persones. Bentham pretenia estimular la producció industrial i el progrés econòmic.

John Stuart Mill

va simpatitzar amb les idees socialistes i va donar arguments a favor de mantenir la formació capitalista de producció i propietat, encara que fent una distribució més igualitària dels béns.

Tot i ser defensor del liberalisme, estableix límits per a aquesta llibertat: les associacions d’un individu no poden afectar al benestar dels altres, L’estat ha d’intervenir per garantir els drets dels membres, la tolerància és la garantia de progrés. Defensa que la felicitat particular va lligada al benestar conjunt social i que l’èxit d’aquesta felicitat és responsabilitat dels governs i les lleis. UTILITARISME MATISAT PER LA SEVA PREOCUPACIÓ SOCIAL I L’HUMANISME.

Psicologia, Lògica i Epistemologia

Mill estudia els processos mentals que porten l’humà a arribar al coneixement objectiu. El punt de partida és la teoria empirista i l’associacionisme. Defensa la inducció com a mètode i la lògica com a ciència (operació de la ment amb la qual assimilem que el que és veritat en un cas o diversos casos, serà veritat en tots els casos que s’assemblin, la naturalesa es comporta seguint regularitats que responen a la llei general de la casualitat obtinguda per l’experiència).

4 mètodes d’investigació experimental: concordança, diferència, residus i variacions concomitants, que serveixen per descobrir lleis i comprovar hipòtesis de manera que permeten generalitzar la inducció i formular proposicions universals. Si l’enunciat coincideix amb l’experiència fins al punt que el contrari és impossible, es pot afirmar com a necessari.

Utilitarisme Social

El mètode inductiu és complicat quan passa a les ciències morals i socials perquè el món d’afeccions i sentiments és molt complex." ,"doctrina de les circumstàncies”: L’esser humà està determinat per la seva història personal i per les condicions socials en les que creix però aquest determinisme no impedeix la llibertat, que permet modificar el caràcter i comportament determinat, en un camí d’autoperfeccionament.

Ètica Utilitarista

Teoria ètica que defensa la utilitat com a principi bàsic de valoració moral. Un acte és lícit si produeix el màxim de felicitat per al màxim de persones. Es regeix per les conseqüències: les accions no tenen valor per si mateixes, sinó pels efectes que produeixen individuals i socials.

Bentham: dimensió quantitativa de la felicitat (el plaer mesurat segons la intensitat, durada, puresa o extensió en relació al nombre de persones que afecta.

Stuart Mill: dimensió qualitativa de la felicitat (alguns plaers són més desitjables i valuosos, com aquells relacionats amb l’autoperfeccionament individual.

PRINCIPI DEL DANY: La llibertat individual consisteix en la possibilitat de l’autodesenvolupament, fins al punt que mai s’ha d’obligar a fer accions o ideals, no es pot impedir que una persona realitzi la seva voluntat, només hi podem actuar a través de la persuasió i el convenciment.

POLÍTICA UTILITARISTA: conjunt d’idees polítiques i econòmiques que defensen la màxima llibertat i la mínima intervenció de l’Estat. Defensa però, l’economia de mercat, veu necessària l’aplicació de principis ètics i humanistes per aconseguir igualtat social, on l’estat hauria d’intervenir per defensar la llibertat, assegurar l’educació, protegir els drets de les minories i vetllar per la justícia social.

Bentham: critica les teories de Hobbes, Locke i Rousseau i proposa la legitimitat de l’estat per respondre als interessos dels ciutadans. L’estat es limita a crear lleis útils pels ciutadans i arbitrar les adés individuals.

Stuart Mill: considera que l’Estat s’ha d’implicar, corregir les desigualtats i promoure la llibertat individual; per això ha de defensar les llibertats fonamentals, fomentar estils de vida diferents, protegir la llibertat d’expressió i finançar l’educació de totes les persones. Stuart Mill encarnava l’aspiració il·lustrada del progrés científic, tècnic i industrial. Va tenir un doble paper al defensar la llibertat i la possibilitat de que tota la població gaudís dels seus beneficis. Va ser considerat el teòric del liberalisme raonable (harmonitzar l’estructura capitalista amb una distribució social equitativa).

ó social equitativa).