El Pensament de J. S. Mill: Conceptes Clau i Ètica Utilitarista

Conceptes Clau de l'Utilitarisme i la Filosofia de Mill

• Desviació de la veritat: Allunyament o alteració de la veritat.
• Felicitat: Fi últim de l’ètica utilitarista, basada en el plaer i l’absència de dolor.
• Circumstancials: Factors que depenen de la situació i no són essencials.
• Consistent: Que es manté coherent amb els seus principis.
• Fi: Objectiu últim d’una acció.
• Drets: Proteccions fonamentals dels individus en una societat.
• Consideracions d’utilitat / Principi d’utilitat: Criteri moral que prioritza la màxima felicitat per al major nombre de persones.
• Apetits animals: Desitjos bàsics compartits amb els animals, com el plaer físic.
• Desitjable com a fi: Quelcom valuós en si mateix, no només com a mitjà.
• Avantatges circumstancials: Beneficis que depenen del context.
• Utilitarisme del porc: Crítica a l’utilitarisme que només valora el plaer quantitativament, sense distingir-ne la qualitat.
• Dignitat: Qualitat moral que mereix respecte i que diferencia els humans dels animals.
• Altruisme: Actuar en benefici dels altres sense buscar interès propi.
• Virtut: Qualitat moral que condueix al bé.
• Diners: Mitjà per aconseguir objectius, però no un fi en si mateix segons Mill.
• Voluntat: Capacitat humana per actuar segons la raó i no només pels desitjos immediats.
• Desig: Impuls cap a alguna cosa que es percep com a agradable.
• Hàbit: Patró de comportament adquirit per repetició.
• Inducció: Procés de raonament que va dels casos particulars a principis generals.
• Ètica no essencialista: Ètica basada en conseqüències i experiència, no en principis absoluts.
• Mitjans: Accions o recursos per aconseguir un fi.
• Criteri de la moral: Norma per distingir entre accions correctes i incorrectes (per Mill, la utilitat).
• Estat social: Organització de la societat en un moment determinat.

John Stuart Mill (1806-1873): Eixos del seu Pensament

John Stuart Mill va ser un filòsof, economista i polític britànic conegut pel seu pensament utilitarista, liberal i defensor de la llibertat individual. Els seus ideals es basen en diversos eixos principals:

1. Utilitarisme i la Qualitat dels Plaers

Mill va desenvolupar i refinar la teoria utilitarista de Jeremy Bentham, segons la qual la moralitat d’una acció es mesura per la seva capacitat de produir la màxima felicitat per al major nombre de persones. Però Mill va introduir una diferència important entre plaers superiors i inferiors:

• Els plaers intel·lectuals i morals (com l’art, l’educació i l’amistat) són superiors.
• Els plaers físics o sensorials (com el menjar o el descans) són inferiors.

Per això deia que “és millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet”, perquè els plaers intel·lectuals aporten un benestar més gran i estan lligats a la dignitat humana.

2. Llibertat Individual (Sobre la Llibertat, 1859)

Mill defensava que cada persona ha de ser lliure d’actuar com vulgui, sempre que no faci mal als altres (el principi del dany). Argumentava que:

• La societat o l’Estat només poden limitar la llibertat d’algú si les seves accions perjudiquen els altres.
• La llibertat de pensament i expressió és fonamental per al progrés social.
• La diversitat d’opinions i formes de vida enriqueix la societat.

3. Democràcia i Drets de les Minories

Mill era partidari de la democràcia, però advertia del perill de la “tirania de la majoria”, és a dir, que la voluntat de la majoria oprimeixi les minories. Per això defensava:

• Proteccions legals per a les minories davant possibles abusos.
• L’educació com a eina per garantir que els ciutadans votin de manera informada.
• La igualtat de drets per a les dones, una idea molt avançada per a la seva època.

4. Economia i Liberalisme Social

Mill era liberal, però creia que l’Estat havia d’intervenir quan el mercat generava desigualtats extremes. Així doncs, donava suport a:

• El dret a la propietat privada, però amb certs límits.
• La justícia social, com impostos progressius i millores en les condicions laborals.
• Algunes formes de socialisme, com la cooperació entre treballadors.

En resum, el pensament de Mill combina utilitarisme, llibertat individual, democràcia amb protecció a les minories i un liberalisme econòmic amb preocupació social. La seva filosofia continua sent molt influent en els debats actuals sobre drets, llibertat i justícia.

Anàlisi de Textos i Conceptes

Compatibilitat entre Qualitat del Plaer i Utilitat

Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Reconèixer que algunes espècies de plaer són més desitjables i més valuoses que d’altres resulta del tot compatible amb el principi d’utilitat».

La frase expressa una idea clau en el pensament de John Stuart Mill: la distinció entre plaers superiors i inferiors dins de la seva teoria utilitarista. Segons Mill, l’utilitarisme no es basa únicament en la quantitat de plaer que una acció pot generar, sinó també en la qualitat d’aquest plaer. Això significa que no tots els plaers són iguals:

• Els plaers superiors són els intel·lectuals, morals i espirituals (per exemple, l’art, la filosofia o la lectura).
• Els plaers inferiors són els físics i sensorials (com menjar o el plaer corporal).

Aquesta jerarquia de plaers és compatible amb el principi d’utilitat, perquè Mill argumenta que els éssers humans, quan tenen experiència i coneixement, prefereixen els plaers superiors als inferiors. Això es deu al fet que els plaers superiors impliquen l’ús de la raó i la dignitat humana, mentre que els inferiors són més propis dels animals. D’aquí prové la seva famosa afirmació: “És millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet”. En resum, Mill defensa que el principi d’utilitat no només busca maximitzar el plaer en quantitat, sinó també en qualitat, i això justifica que alguns tipus de plaer siguin considerats més valuosos que d’altres.

La Virtut com a Part de la Felicitat

Ara bé, és palpable que de fet la gent desitja coses que, en el llenguatge corrent, són decididament diferents de la felicitat. Desitja, per exemple, la virtut i l’absència de vici, realment no menys que el plaer i l’absència de dolor. El desig de virtut no és tan universal, però és un fet tan autèntic com el desig de felicitat. D’aquí ve que els que s’oposen al criteri utilitarista considerin que tenen dret a inferir que hi ha altres fins de l’acció humana, a més de la felicitat, i que la felicitat no és el criteri d’aprovació i desaprovació. Però nega la doctrina utilitarista que la gent desitgi la virtut, o manté que la virtut no és una cosa que calgui desitjar? Ben bé al contrari. Sosté no solament que cal desitjar la virtut, sinó que cal desitjar-la desinteressadament, per si mateixa. […] Aquesta opinió no s’aparta de cap manera del principi de la Felicitat. S. MILL. L’utilitarisme, IV

El text parla de la relació entre felicitat i virtut en l’utilitarisme de Mill. Alguns pensen que, com que les persones desitgen coses diferents de la felicitat, com la virtut, l’utilitarisme no és vàlid. Però Mill diu que això no és cert: l’utilitarisme també valora la virtut i creu que pot formar part de la felicitat. Per tant, voler ser virtuós no va en contra del principi d’utilitat, sinó que el complementa, ja que la virtut esdevé un mitjà per a la felicitat i, finalment, una part intrínseca d'aquesta.

Moralitat i Felicitat General

Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Tot allò que és moralment bo produeix felicitat». Raoneu la resposta.

No sempre el que és bo moralment fa que tothom sigui feliç. Per exemple, dir la veritat pot ser correcte, però pot causar dolor o malestar a algú. També ajudar els altres pot ser bo, però pot implicar sacrificis personals (pèrdua de temps, diners o plaer immediat). Tot i això, segons Mill, les accions bones haurien d’ajudar a la felicitat en general. Encara que no donin felicitat immediata a l'individu o a una part petita, a la llarga poden fer que la societat sigui millor i més feliç, complint així el principi d'utilitat.

La Felicitat com a Únic Fi Desitjable

Les preguntes sobre els fins són preguntes sobre quines coses són desitjables. La doctrina utilitarista és que la felicitat és desitjable i que és l’única cosa desitjable com a fi […]. L’única prova que es pot donar que un objecte és visible és que de fet la gent el veu. L’única prova que es pot oferir que un so és audible és que la gent de fet el sent: i així pel que fa a les altres fonts de l’experiència. De manera semblant, entenc que l’única evidència que és possible aportar que una cosa és desitjable és que la gent realment la desitja. […] L’única raó que es pot donar a favor que la felicitat general és desitjable, és que tota persona, en la mesura que creu que la pot assolir, desitja la pròpia felicitat. Doncs bé, com que això és un fet, no solament tenim tota la prova que és possible donar en aquest cas, sinó també tota la prova que es podria exigir, que la felicitat és un bé: que la felicitat de cada persona és un bé per a aquella persona, i que la felicitat general és, doncs, un bé per a la suma de totes les persones. Amb això la felicitat adquireix un títol legítim a ser un dels fins de la conducta i, consegüentment, un dels criteris de la moral. Però això per si sol no demostra que sigui el criteri únic. Per a ser-ho, semblaria necessari mostrar no solament que la gent desitja la felicitat, sinó també que no desitja mai res més. Ara, és ben palpable que la gent de fet desitja coses que en el llenguatge corrent són decididament diferents de la felicitat. Desitgen, per exemple, la virtut i l’absència de vici […]. S. MILL. L’utilitarisme

El text defensa que la felicitat és l’únic fi desitjable segons l’utilitarisme, basant-se en el fet empíric que totes les persones la busquen. Mill compara aquest raonament amb el fet que veiem el que és visible i escoltem el que és audible (la prova de la desitjabilitat és el desig real). Tot i això, reconeix que la gent també desitja altres coses, com la virtut. Això planteja el dubte de si la felicitat és l’únic criteri moral o si hi ha altres valors també importants, tot i que Mill argumenta que aquests altres valors acaben integrant-se en la idea de felicitat.

El Fonament Social de la Moral Utilitarista

Però la base d’aquest poderós sentiment natural existeix; i és aquesta la que, un cop reconeguda la felicitat general com el criteri ètic fonamental, constitueix la força de la moral utilitarista. Aquest sòlid fonament són els sentiments socials de la humanitat, el desig de viure en unitat amb els nostres semblants, que ja és per si mateix un principi poderós de la naturalesa humana, i afortunadament un d’aquells que tendeixen a enfortir-se amb les influències que fan avançar la civilització, fins i tot sense inculcar-los expressament. L’estat social esdevé de cop tan natural, tan necessari i tan habitual en l’home, que si no és a causa d’unes circumstàncies inusuals o per un esforç deliberat d’abstracció, mai no ens concebríem d’altra manera que com a membres d’un organisme; i aquesta associació es va consolidant a mesura que la humanitat s’allunya de l’estat d’independència salvatge. Una condició que és essencial per a l’estat social, doncs, esdevé així part inseparable de la idea que tota persona té sobre l’estat de coses en què ha nascut, i a què està destinat tot ésser humà. Ara bé, la societat entre éssers humans, llevat de la relació entre amo i esclau, és manifestament impossible sobre qualsevol altra base que no sigui la necessitat de consultar els interessos de tots. Una societat entre iguals només pot existir si s’entén que s’han de considerar igualment els interessos de tots. I com que, en tots els estadis de la civilització, cada persona té iguals, llevat d’un monarca absolut, cada un es veu obligat a viure en aquests termes amb els altres. En cada època es fan passos endavant cap a un estat en què serà impossible viure permanentment amb algú en uns termes diferents. D’aquesta manera la gent es torna incapaç de concebre la possibilitat d’una situació de menyspreu absolut pels interessos dels altres. S. MILL. L’utilitarisme, III

El text defensa que la moral utilitarista es basa en els sentiments socials i en el desig natural de viure en comunitat. A mesura que la civilització avança, les persones s’acostumen a veure’s com a part d’un col·lectiu i a tenir en compte els interessos dels altres. Això fa que la justícia i la consideració per la felicitat de tothom siguin fonamentals per a una societat equilibrada i igualitària, ja que la societat entre iguals requereix la consulta mútua dels interessos.