El Pensament Il·lustrat: Principis, Difusió i la Resposta de l'Església

El Pensament Il·lustrat: Principis Fonamentals

Els cinc pilars del pensament il·lustrat són:

1. Raó: Amb ella es podia abordar qualsevol problema i explicar qualsevol qüestió.
2. Progrés: La tecnologia i la ciència farien progressar indefinidament la humanitat.
3. Natura: Tota ella està plena de bondat natural i estudiant-la es pot provar l'existència de Déu.
4. Tolerància: Cap a les idees i creences de les altres persones. Els il·lustrats també són partidaris de la llibertat religiosa.
5. Felicitat a la Terra: Cal transformar el nostre món en un lloc confortable on tothom pugui assolir la felicitat.

René Descartes i la Filosofia Racionalista

Iniciador de la filosofia racionalista: René Descartes, filòsof i matemàtic francès (1596-1650). Va separar la fe i la raó. No negava la fe, ja que ell va ser creient sempre, però deia que només podem conèixer amb certesa allò que podem abastar amb la raó.

Idees clau del Racionalisme Cartesià

• Confiança absoluta en la raó humana per assolir la veritat.
• Necessitat d’utilitzar un mètode científic.
• Reconeixement de tres grans categories que existeixen per si mateixes: Déu, el pensament humà i la matèria.
• L’existència d’unes lleis mecàniques que regeixen el funcionament del món.

Difusió del Pensament Il·lustrat

Les idees es van difondre ràpidament entre la classe burgesa i les classes populars. Aquesta difusió es va dur a terme a través de dos corrents culturals i filosòfics principals:

L'Enciclopèdia (1752-1772)

Publicada a París entre els anys 1752 i 1772. Directors: Denis Diderot i Jean D’Alembert.

A l’Enciclopèdia es resumien els coneixements científics, artístics, tècnics, professionals i filosòfics, però només aquells que es podien experimentar o demostrar racionalment.

La Maçoneria

Moviment que neix a Londres l’any 1717 com a associacions d’amistat. En l’organització hi havia graus: aprenent, company, mestre i gran mestre.

Les lògies maçòniques van ser el principal vehicle de difusió de les idees polítiques i socials de la Il·lustració, promovent:

• Llibertat religiosa
• Llibertat de premsa
• Separació entre Església i Estat
• Difusió de l’ensenyament

Tenien fe en un “Ésser Suprem, Gran Arquitecte de l’univers”. Van divulgar el deisme.

El Deisme

• Nega que Déu pugui revelar-se, és a dir, donar-se a conèixer a l’ésser humà.
• Afirma l’existència d’un “Ésser Superior” entès com a “Gran Arquitecte de l’Univers”.
• La persona ha d’honorar aquest Déu portant una vida honrada i d’acord amb la veritat.
• Creien que els mals que hi ha en el món i en la persona són fruit de la ignorància.

L’any 1738, el papa Climent XII va prohibir, sota pena d’excomunió, la pertinença o l’organització maçònica.

L'Església Catòlica i la Il·lustració

L'Església davant el Pensament Il·lustrat

Els qui desitjaven la renovació de l’Església:

• Criticaven les estructures eclesials i les formes tradicionals de la pietat del poble.
• Defensaven l’ensenyament de la fe mitjançant la predicació i la lectura de la Paraula de Déu.
• Valoraven la vida de la comunitat parroquial.
• Reconeixien el paper preponderant de l’Estat sobre l’Església. Es pot destacar el cas del catòlic il·lustrat català, Antoni de Capmany.
• Reclamaven més autonomia dels bisbes davant la Cúria Romana i demanaven una intervenció més limitada dels papes.

La Renovació Interior de l’Església

Aquests esdeveniments van servir perquè l’Església s’interrogués seriosament sobre la seva missió evangelitzadora, i perquè els creients es plantegessin què comportava ser un catòlic autèntic.

Aquesta època va esdevenir un moment de purificació, de conversió i de renovació per a l’Església catòlica, manifestat en:

• Un retorn a la fe: Enfront del racionalisme de la Il·lustració es va produir un retorn a allò religiós, és a dir, a la pràctica de la fe cristiana.
• Una nova imatge del sacerdot: Els sacerdots van ser persones més cultes i instruïdes que en èpoques anteriors.
• Pietat popular: Va ressorgir la religiositat popular. El 1854 es va definir el dogma de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. Tot plegat va afavorir la devoció a la Mare de Déu.
• Es van fundar noves congregacions religioses (més de 400 al llarg del segle), dedicades sobretot a tasques educatives i assistencials.

La Doctrina Social de l’Església (DSE)

La reflexió que, a la llum de la fe, duu a terme l’Església respecte de les condicions de vida de les persones es va transformar en aquesta època en una resposta de l’Església a l’anomenada qüestió social, i s’ha traduït a partir d’aleshores en la Doctrina Social de l’Església.

Les fonts principals de la DSE són:

• Les encícliques socials dels papes.
• Alguns documents del Concili Vaticà II.
• Els escrits i comunicacions dels bisbes i de les conferències episcopals.

L’Encíclica Rerum Novarum (1891)

A més d’analitzar-s’hi la situació del proletariat, s’hi exposen els següents principis fonamentals:

• El salari ha de ser retribuït, però no segons la llei del mercat, sinó que ha de permetre un sosteniment just i digne al treballador i a la seva família.
• La persona té el dret natural a la propietat dels béns de consum i de producció.
• L’Estat no es pot quedar al marge de les activitats econòmiques. Ha d’intervenir per tal de tutelar els drets de tots els ciutadans.
• Els treballadors tenen dret a formar associacions de manera lliure i per pròpia iniciativa.
• La lluita de classes, proposada pel marxisme, és considerada contrària a la naturalesa humana i a la concepció cristiana de la vida i, en conseqüència, és condemnada.