El Pensament Il·lustrat: Idees Clau, Descartes i la seva Difusió

Idees Clau del Pensament Il·lustrat

El pensament il·lustrat es fonamenta en diverses idees principals:

• Raó: Amb ella es podia abordar qualsevol problema i explicar qualsevol qüestió.
• Progrés: La tecnologia i la ciència farien progressar indefinidament la humanitat.
• Natura: Tota ella està plena de bondat natural i, estudiant-la, es pot provar l’existència de Déu.
• Tolerància: Cap a les idees i creences de les altres persones. Els il·lustrats també són partidaris de la llibertat religiosa.
• Felicitat a la Terra: Cal transformar el nostre món en un lloc confortable on tothom pugui assolir la felicitat.

René Descartes: Iniciador de la Filosofia Racionalista

Va ser René Descartes, filòsof i matemàtic francès que va viure entre els anys 1596 i 1650. Descartes va separar la fe i la raó, afirmant que eren dos àmbits de coneixement diferents. No negava la fe, ja que ell va ser creient sempre, però sostenia que només podem conèixer amb certesa allò que podem abastar amb la raó. De la seva filosofia destaquen les següents idees:

• Confiança absoluta en la raó humana com a única facultat per assolir la veritat.
• Necessitat d’utilitzar un mètode científic, inspirat en els models matemàtics, per a estructurar el coneixement.
• Reconeixement de tres grans categories que existeixen per si mateixes: Déu, el pensament humà i la matèria.
• L’existència d’unes lleis mecàniques que regeixen el funcionament del món, el qual es comporta com una màquina perfecta.

Difusió del Pensament Il·lustrat

Les idees de la Il·lustració es van difondre ràpidament entre la classe burgesa i les classes populars. Aquesta difusió es va dur a terme a través de dos corrents culturals i filosòfics principals:

L'Enciclopèdia

Publicada a París entre els anys 1752 i 1772. També coneguda amb el nom de Diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis. Directors: Denis Diderot i Jean d'Alembert.

A l’Enciclopèdia es resumien els coneixements científics, artístics, tècnics, professionals i filosòfics que s’havien anat acumulant al llarg dels segles, però tan sols s’admetien els coneixements que es podien experimentar o demostrar racionalment.

La Maçoneria

Moviment que neix a Londres l’any 1717 com a associacions d’amistat. Els seus socis s’organitzaven en lògies i es consideraven els hereus de les corporacions o confraries medievals dels constructors de catedrals. En l’organització hi havia graus: aprenent, company, mestre i gran mestre.

Les lògies maçòniques van ser el principal vehicle de difusió de les idees polítiques i socials de la Il·lustració, com ara:

• Llibertat religiosa
• Llibertat de premsa
• Separació entre Església i Estat
• Difusió de l'ensenyament

Tenien fe en un «Ésser Suprem, Gran Arquitecte de l’Univers».

El Deisme

• Nega que Déu pugui revelar-se, és a dir, donar-se a conèixer a l’ésser humà.
• Afirma l’existència d’un «Ésser Superior» entès com a «Gran Arquitecte de l’Univers».
• La persona ha d’honorar aquest Déu portant una vida honrada i d’acord amb la veritat.
• Creien que els mals que hi ha en el món i en la persona són fruit de la ignorància. El coneixement i l’educació farien avançar també la bondat i el bé en el món.

L’any 1738, el papa Climent XII va prohibir, sota pena d’excomunió, la pertinença o l’organització maçònica.