Pensament hel·lènistic i grecoromà: síntesi essencial

T3. Pensament hel·lènistic i grecoromà

3.1. L'hel·lenisme

L'hel·lenisme: és el llarg període que comença amb la desfeta de l'imperi persa, quan Alexandre el Gran, que ja dominava tot el món grec, es proclama sobirà de l'imperi persa. El període hel·lenístic, que inclou una fase grecoromana, es perllonga fins al final de l'antiguitat, fins a la caiguda de l'imperi romà.

Context històric, social i polític

L'inici del període hel·lenístic està determinat per un canvi radical en les condicions polítiques a Grècia. Per als grecs era evident que la ciutat era una de les coses naturals, però aquesta evidència s'ensorra. L'imperi d'Alexandre suposarà la desaparició de les ciutats-estat autosuficients en el món hel·lènic. Això provoca una autèntica crisi de civilització. El concepte de ciutat-estat serà reemplaçat per d'estat-imperi o d'estat-món. Els ciutadans grecs passen a ser ciutadans del món.

La cultura i la llengua grega van jugar un important paper unificador de les diverses civilitzacions i pobles que formaven l'imperi d'Alexandre. El grec es va convertir en la llengua internacional. Alexandre el Gran va morir i l'extens imperi que havia conquerit es va fraccionar en diversos estats governats pels seus generals, que lluitaren entre si durant dècades: els Ptolemeus a Egipte, els Antigònids a Macedònia, els Selèucides a Síria, Mesopotàmia, Pèrsia... La majoria d'aquests regnes, més tard, caigueren sota el domini de l'imperi romà.

La cultura grega s'universalitza i dóna origen a una nova civilització: la civilització hel·lenística. El fet més important des del punt de vista social és la desaparició de la ciutat-estat. Aquestes ciutats lliures i independents van quedar sotmeses a l'imperi macedònic amb Alexandre el Gran. Fins i tot Atenes va perdre la seva hegemonia i va participar en l'empresa de conquesta imperial d'Alexandre. Atenes i les ciutats-estat de Grècia són com petites ciutats de província. Ja no existia diferència entre grecs i bàrbars.

Allò que caracteritza aquest període és la incertesa: els canvis de govern, l'exili, les denúncies, la misèria, etc. Pot dir-se que l'expansió i l'establiment de l'imperi macedònic van portar, internament, algunes de les ciutats-estat de Grècia a la ruïna i la decadència.

Característiques del pensament hel·lènistic

L'hel·lenisme reflecteix la consciència de molts grecs de la pèrdua del control d'allò que passava a les seves ciutats i en el seu món. La filosofia es va convertir en un refugi que donava orientacions sobre com viure en aquest nou món, i els diferents corrents d'aquest període centraren la seva preocupació en l'ésser humà. Predomina el problema ètic, que es converteix en l'eix de la reflexió filosòfica, mentre que s'abandonen els intents de crear un sistema unitari o de donar una interpretació global dels diferents àmbits del coneixement, com havien fet Plató i Aristòtil.

Les ciències se separen de la filosofia i esdevenen sabers particulars (astronomia, geografia...). La separació entre filosofia i ciències, que des del seu comú naixement s'havien mantingut unides i indistingibles, és fins i tot geogràfica. Mentre que Atenes continua sent la capital del pensament filosòfic, que gira ara entorn de l'ètica, les ciències es desenvolupen principalment a Alexandria, a Egipte.

Els corrents filosòfics més destacats d'aquesta època són:

• Epicuris: centra la felicitat en el plaer natural i l'amistat.
• Estoics: consideren que el màxim bé de l'home és l'acceptació del destí.
• Escèptics: defensen la suspensió de tot judici sobre les coses i la impertorbabilitat d'ànim.

El problema que afecta diàriament les persones d'aquesta època és la recerca de la seguretat. No és estrany que els filòsofs deixin d'ocupar-se d'interpretar el món en general i es dediquin als problemes més urgents que es presenten a la humanitat: com viure bé dins el caos polític i social que l'envolta. La filosofia esdevé, així, un art de viure.

En Plató i Aristòtil l'ètica era la coronació, el punt final d'un sistema filosòfic o d'una interpretació global del món. Era alguna cosa semblant a les conseqüències pràctiques que derivaven d'unes concepcions generals sobre el món i la humanitat. En l'hel·lenisme, l'ètica no és un punt final d'arribada, sinó l'eix entorn del qual ha de girar qualsevol reflexió sobre el món. Ara es tracta d'esbrinar en primer lloc com es pot ser feliç, la forma de trobar la seguretat enmig del caos i el desordre que imperen arreu, i només després es podrà explicar com és el món.

L'única excepció a la decadència del pensament teòric en aquesta època va ser la ciència natural.

L'única excepció a la decadència del pensament teòric en aquesta època va ser la ciència natural. Es produí una expansió comercial molt important on el transport marítim tingué un paper fonamental. Ens trobem en l'època de l'oikumene (la cosa de tots), un inici de la globalització cultural amb una llengua grega senzilla com a eina de comunicació en aquest espai geogràfic.