El Pensador de Rodin: Escultura i Significat

El Pensador de Rodin (1880-1900)

El Pensador (1880-1900), d'Auguste Rodin, es troba al Museu Rodin de París. S'emmarca dins del context de l'Impressionisme, encara que amb característiques pròpies de l'autor.

Context Històric

En aquests anys, simultàniament a l'avenç de la industrialització i a l'establiment de la societat liberal, es va produir el fenomen de la presa de consciència de la classe obrera. L'evidència de les desigualtats socials i econòmiques, derivades del procés d'industrialització, va conduir a l'aparició de les doctrines socialistes, que s'oposaven a l'individualisme de la ideologia liberal burgesa. El 1870 va esclatar la guerra francoprussiana. Napoleó III fou derrotat a Sedan, s'aguditzaren les tensions entre monàrquics i republicans, els prussians assetjaren París, i acabà esclatant la revolta de la Comuna. A la darreria del segle XIX, amb l'ensorrament del Segon Imperi, la nova Tercera República Francesa buscà glorificar els seus herois i la història de la nació. Tanmateix, el «cas Dreyfus» va posar de manifest que la pau política encara no s'havia aconseguit. D'altra banda, la fundació del Segon Reich alemany posà fi a la «fase d'equilibri», inaugurada el 1674 amb el Tractat d'Utrecht. Des de finals de segle, la tensió i els conflictes es van multiplicar, tot anunciant l'arribada de la Primera Guerra Mundial.

Descripció Formal

• Tècnica: Fosa
• Tipologia: Sedent
• Forma: Exempta
• Material: Bronze
• Color: Monocromada

Es tracta d'un home nu, amb els braços, les mans i els peus desmesurats, assegut en una roca. El tors de la figura està lleugerament inclinat endavant. El personatge, amb el cap descansant a la mà dreta i el braç esquerre relaxat a la cuixa, està en una actitud de profunda reflexió. L'escultura presenta una clara composició centrípeta, és a dir, cap endins, desvinculant-se de qualsevol relació amb l'entorn exterior. Així, els trets anatòmics principals del personatge (cap, braços, cames) es relacionen entre si de manera que és possible inscriure compositivament tota l'escultura en una figura geomètrica regular. En el tractament anatòmic sorprèn el modelat de tensió de tots els músculs del cos, com si en lloc d'estar fent un exercici mental estigués fent un gran esforç físic. L'explicació d'aquesta paradoxa es troba en el fet que la voluntat de donar vida a les figures representant-les en moviment és una de les característiques de l'obra de Rodin. El Pensador presenta algunes diferències en l'acabat de l'obra. Els dits i les mans són les parts més treballades, probablement amb l'objectiu de conferir una major vitalitat al personatge i d'incorporar interessants jocs lumínics a la superfície. Aquest "no acabat" s'assembla a algunes obres de Miquel Àngel (Esclaus).

Iconografia, Funció i Significat

És un home en actitud de pensar. El Pensador, que medita entorn del destí, és robust i poderós, perquè la seva força està en la facultat de pensar el món. Originalment, El Pensador hauria hagut d'ocupar el centre de la llinda de La Porta de l'Infern, inspirada en la Divina Comèdia de Dante. Aquest projecte, que incloïa 186 figures, no va arribar a acabar-se.

Característiques de l'Impressionisme (mencionades erròniament en el text original)

Aquestes característiques (pinzellades soltes, rebuig del clarobscur, repetició del mateix tema, teoria dels colors) són pròpies de la pintura impressionista, no de l'escultura de Rodin. Encara que Rodin va coincidir temporalment amb l'Impressionisme, la seva obra escultòrica té trets distintius que la separen d'aquest moviment.