El Pensador de Rodin: Anàlisi Completa i Significat Artístic
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,99 KB
El Pensador d'Auguste Rodin: Anàlisi i Significat
Fitxa Tècnica
És una escultura exempta impressionista de tema simbòlic, creada per Auguste Rodin (París, 1840 – Meudon, 1917) entre 1880 i 1900. Mesura 71,5 x 40 cm, està feta de bronze i està situada al Museu Rodin de París.
Context Històric
L'escultura va ser creada a finals del segle XIX, durant la Segona Revolució Industrial. Aquesta va ser una època de canvis profunds en la societat, degut a la inseguretat causada per la proximitat de la Primera Guerra Mundial i també a avenços com la descoberta del petroli, l'automòbil, l'electricitat, la invenció del cinema... Aquests fets van generar noves formes de viure, pensar i relacionar-se, provocant canvis socials que, al mateix temps, van fer sorgir un art diferent.
Biografia de l'Artista: Auguste Rodin
Rodin va ser un dels escultors més influents de la seva època. Va tenir uns inicis difícils, ja que no va ser acceptat a l'Escola de Belles Arts. El 1875 va viatjar a Itàlia, on va rebre influència sobre el tractament del moviment i la musculatura de Miquel Àngel i Donatello. A la seva tornada, va rebre reconeixement per les seves escultures gràcies a la duresa en la forma i el modelatge de la textura.
Descripció Formal
El Pensador representa un home nu assegut en una roca i inclinat cap endavant. Els braços, les mans i els peus tenen una mida desmesurada. El cap està descansant sobre la mà dreta i el braç esquerre es relaxa a la falda en una actitud reflexiva. Té una composició centrípeta, és a dir, el seu cap està cap endins, evitant la relació amb el món exterior. Això fa que els trets anatòmics formin una figura geomètrica regular. Tots els músculs estan modelats en tensió, el que dona una sensació paradoxal d'esforç físic. Rodin vol donar-li vida representant-la en moviment. Els dits i les mans són les parts més treballades, amb l'objectiu de crear vitalitat i incorporar jocs lumínics. Té un non finito semblant al de Miquel Àngel.
Temàtica i Significat
Actualment es pensa que el personatge està immers en les seves preocupacions. En un principi, era la imatge de Dante, no com a retrat, sinó com a metàfora del pensament humà davant la mortalitat (el Destí). Va ser una de les 186 escultures que formaven part d'un projecte anomenat La Divina Comèdia que mai es va acabar, però les escultures per separat tenen una gran importància.
Models i Influències
La seva major influència va ser Miquel Àngel, amb el tractament anatòmic, la musculatura i els volums desmesurats de parts del cos. L'obra Ugolino i els seus fills de Carpeaux també va ser influïda per Miquel Àngel; al final, tot surt del mateix referent. Va innovar en l'escultura contemporània amb el tractament de la matèria i les formes arrodonides. Va influir en l'escultura modernista i la de la primera part del segle XX, fins a l'arribada dels avantguardistes i de Brancusi.