El Pensador de Rodin: Anàlisi Completa, Context i Significat

El Pensador: Anàlisi i Context de l'Obra de Rodin

Fitxa Tècnica

• Títol: El Pensador
• Autor: Auguste Rodin
• Cronologia: 1880-1900
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Bronze
• Estil: Impressionista
• Tema: Simbòlic
• Localització: Musée Rodin (París)

Context Històric

La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per una sèrie d'esdeveniments històrics de gran transcendència política i social: la unificació italiana, el reordenament de grans imperis —entre els quals Alemanya—, la fi del Segon Imperi, així com la consolidació dels Estats Units d'Amèrica després de la Guerra de Secessió.

S'hi afegiren les transformacions socioculturals, amb la burgesia com a consumidora d'activitats culturals, la mercantilització de l'art i una nova relació entre artista i client.

El creixement demogràfic, la concentració urbana i el desenvolupament industrial van comportar el replantejament de les necessitats urbanístiques i la substitució del treball artesà pel mecànic.

La societat es va desenvolupar industrialment i, en conseqüència, va canviar el llenguatge artístic.

A França, la derrota en la Guerra Franco-Prussiana va provocar la caiguda de Napoleó III i la proclamació de la Tercera República. Després d'un període d'inestabilitat política (la Comuna de París), la Tercera República es va estabilitzar i França va iniciar una gran etapa de prosperitat econòmica deguda a la creació d'un vast imperi colonial.

Des de finals de segle, la tensió i els conflictes es van multiplicar, tot anunciant l'arribada de la Primera Guerra Mundial.

Context Cultural

El centre artístic més important del segle XIX va ser París. La capital es va transformar en el creador i receptor de les tendències pictòriques principals: Realisme, Impressionisme, Postimpressionisme i Simbolisme.

En pintura, el Realisme va donar pas a l'Impressionisme, que va iniciar un trencament en relació a les normes tradicionals de representació objectiva de la realitat.

Anàlisi Formal

Escultura d'un home nu, amb les mans, els braços i els peus desmesurats, assegut en una roca, inclinat lleugerament i amb el cap descansant a la mà dreta i el braç esquerre relaxat a la falda. Està en actitud de profunda reflexió.

La composició és centrípeta, desvinculant-se de qualsevol relació amb l'entorn exterior. Els trets anatòmics del personatge es relacionen entre si de manera que es pot inscriure en una figura geomètrica regular.

El modelat mostra una tensió de tots els músculs del cos, com si estigués fent un gran esforç físic. Aquesta paradoxa de donar vida a les figures és una característica de Rodin.

Els dits i les mans són les parts més treballades i incorporen interessants jocs lumínics. Utilitza un "non-finito" que s'assembla a algunes obres de Miquel Àngel.

Característiques d'Estil

• Rugositat de la superfície
• Multiplicació dels plans
• Recerca de noves formes expressives
• Realitat quotidiana
• Romanticisme simbòlic

Temàtica

Representació d'un personatge anònim immers en les seves preocupacions. Rodin va utilitzar aquesta escultura com a imatge de Dante. L'escultor no tenia la intenció que s'assemblés físicament, sinó la de modelar una metàfora del pensament de l'home enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal.

Models i Influències

Influenciat per Miquel Àngel en la intensitat del tractament anatòmic de la musculatura i en els volums desmesurats de certes parts del cos.

Rodin està considerat el gran renovador de l'escultura contemporània, tant en el tractament del material com en el seu gust per les formes arrodonides.

Un exemple clar d'influència és l'obra: Miquel Àngel: Esclau