El Pensador d'Auguste Rodin: Anàlisi d'una obra mestra

1. Fitxa tècnica

Títol: El Pensador

Autor: Auguste Rodin (1840-1917)

Cronologia: 1880-1900

Materials i Tipologia: bronze, escultura exempta i sedent.

Estil: impressionista.

Localització actual: Museu Rodin, París.

2. Descripció formal

Iconografia:

Escultura d’un home nu, amb els braços, les mans i els peus desmesurats, i assegut en una roca. El tors de la figura està inclinat cap endavant. Té el cap descansant en la mà dreta i el braç esquerre relaxat a la falda, en una actitud de profunda reflexió.

Composició:

És una composició centrípeta, la figura està tancada en si mateixa, sense relació amb l’entorn exterior. Els trets anatòmics del personatge es relacionen entre si de manera que es possible inscriure compositivament tota l’escultura en una figura geomètrica regular.

Anatomia:

El modelat anatòmic és en tensió per donar vida i moviment. Per Rodin, la sensació de vida és sinònim de moviment. Per això representa el pensador pensant amb tot el seu cos: amb les mans, amb l’esquena, amb els braços, … Tots els músculs estan en tensió, conseqüència de l’esforç de pensar, com si estigues fent un gran esforç físic. La voluntat de donar vida a les figures representant-les en moviment es una de les característiques de l’obra de Rodin.

Realisme i Textura:

és poc polida, rugosa, amb parts que semblen inacabades. Té un caràcter realista fent servir la tècnica del “non finito” o del “no acabat”, com Miquel Àngel en algunes de les seves obres.

Il·luminació:

La superfície rugosa i poc polida provoca la creació d’ombres que reforcen la sensació de patiment del pensador. El fet que les formes tinguin un aspecte inacabat li permet suggerir més vitalitat i introduir un conjunt d’efectes lumínics, traslladant la tècnica impressionista de la pintura a l’escultura. Per exemple, els dits i les mans són les parts més treballades per donar més vitalitat i aconseguir efectes lumínics.

3. Temàtica

Significat:

El pensador es la representació d’un personatge anònim immers en les seves preocupacions. Rodin realitza aquesta escultura com la imatge de Dante, però sense la intenció que la imatge s'assemblés físicament al poeta, sinó modelar la metàfora del pensament de l’home enfrontat a la tragèdia del seu destí.

Funció inicial:

Originalment era la figura que havia de presidir un conjunt escultòric anomenat La Porta de l’Infern, i que havia de representar el poeta Dante (autor de La divina comèdia) contemplant l’infern.

Era un gran projecte ideat per la gran porta del museu d’arts decoratives de París. Mai no es van acabar les 186 figures i obres com El Pensador o El bes es van convertir en magnifiques escultures independents.

Font literària:

La font literària és “La divina comèdia” de Dante (Renaixement).

Font iconogràfica:

Es va inspirar en la Porta del Paradís del baptisteri de Florència de l’escultor Ghiberti (Renaixement).

4. Context històric, Autor i dues obres

Auguste Rodin va ser un dels escultors més influents de la seva època. L’any 1875 va viatjar a Itàlia on se sent atret pel tractament del moviment i pel treball de la musculatura de Donatello i Miquel Àngel.

Quan va tornar d’Itàlia va aconseguir reconeixement gràcies a la participació als salons de París. La seva característica es la duresa.

5. Models i Influències

Es nota la influència d’escultors com Miquel Àngel perquè li dóna molta importància als volums i al tractament de la forma més que a l’acabat de les figures.

Rodin es el gran renovador de l’escultura contemporànea. Pel tractament de la matèria i el gust per les formes arrodonides ha influenciat en l’escultura del Modernisme i de principis del segle XX fins a l’arribada d’escultors com Brancusi.