El Pensador de Auguste Rodin

El Pensador

FITXA TÈCNICA

Títol: El pensador

Autor: Auguste Rodin

Cronologia: 1880-1900

Tipologia: escultura exempta

Material: bronze

Estil: impressionista

Tema: simbòlic

Localització: Musée Rodin (París)

BIOGRAFIA DE L'AUTOR

Auguste Rodin va ser un dels escultors més influents de la seva època. Els seus inicis artístics van ser difícils, com ho demostra el fet que no va ser acceptat en les proves d'ingrés a l'escola de Belles Arts.

Quan va tornar d'Itàlia, va aconseguir reconeixement gràcies a la participació als salons de París i a un gran nombre d'escultures en les quals va mostrar les característiques del seu estil, basat en una deliberada duresa en la forma i un laboriós modelatge de la textura.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Auguste Rodin realitza l'escultura d'un home nu, amb els braços, les mans i els peus desmesurats, assegut en una roca. El tors de la figura està lleugerament inclinat endavant. El personatge, amb el cap descansat a la mà dreta i el braç esquerre relaxat a la falda, està en una actitud de profunda reflexió.

L'escultura presenta una clara composició centrípeta, és a dir, cap endins, desvinculant-se de qualsevol relació amb l'entorn exterior.

En el tractament anatòmic sorprèn el modelat en tensió de tots els músculs del cos, com si en llos d'estar fent un exercici mental estigués fent un esforç físic.

El pensador presenta algunes diferències en l'acabat de l'obra. Els dits i les mans són les parts més treballades.

Aquest non finito, "no acabat", s'assembla a algunes obres de Miquel Àngel.

TEMÀTICA

Actualment El Pensador s'ha convertit en la representació d'un personatge anònim immers en les seves preocupacions. Tanmateix, en un primer moment, Rodin va realitzar aquesta escultura com la imatge de Dante. Posiblement la figura formava part del gran projecte que l'artista francès havia ideat per una gran porta per al museu d'arts decoratives de París, que tenia com a motiu central precisament el famós llibre de Dante.

MODELS I INFLUÈNCIES

L'obra de Rodin no es pot entendre sense la influència que hi van exercir les escultures de Miquel Àngel. Aquesta influència es revela aquí en la intensitat del tractament anatòmic de la musculatura, així com també en els volums desmesurats de certes parts del cos.