La Pell: Funcions, Estructura, Lesions i Patologies

Les Funcions de la Pell

• Termoregulació: Regula la temperatura corporal mitjançant l'aportació sanguínia, l'evaporació de la suor i l'aïllament a través del greix i del pèl.
• Protecció: És una barrera física que enfronta les bacteries, les radiacions ultraviolades i la protecció mecànica front a traumatismes.
• Excreció: A través de la suor eliminem substàncies de rebuig com el colesterol, la urea, les sals, els greixos i l’aigua.
• Secretora: El greix protegeix de la sequedat i del clivellat.
• Metabòlica: Síntesi de vitamina D.

Fisiologia

• Capacitat sensitiva: Mitjançant les terminacions nervioses podem realitzar la recepció d’estímuls tàctils, tèrmics i dolorosos.

Característiques de la Pell

Resistent, elàstica, gruixuda.

En els orificis corporals la pell és més fina i rosada.

Estructura de la Pell

• Dermatoglifes (relleus i plecs)
• Faneres o annexos cutanis (pèl i ungles)
• Glàndules (sebàcies i sudorípares)

Capes de la Pell

• Epidermis: Muden constantment i és més gruixuda en determinades zones. Tenen queratina: que és una proteïna component principal (ungles i pèl).
• Dermis: Sosté la pell, està separada de l’epidermis i està formada principalment per fibroblasts. Aquests són els encarregats de produir fibres de col·lagen que proporcionen resistència i fermesa. També fibres d’elastina que proporcionen elasticitat, però tornen rígides amb l’edat.
• Hipodermis: Té més o menys teixit adipós. Els adipòcits representen la reserva energètica més important de l’organisme.

Lesions de la Pell

Hi ha lesions primàries o secundàries:

Lesions Primàries

Es formen sobre la pell sana. Poden ser:

• Planes: Canvis de coloració denominats màcules, d'origen vascular, tipus: eritema, angioma, telangièctasi, púrpura.
• De contingut líquid: Vesícula, ampolla, pústula, quist.
• De contingut sòlid: Pàpula, placa, fava, nòdul.

Lesions Secundàries

Es formen a partir d'una alteració prèvia.

• Per pèrdua de substància: Erosió, excoriació, fissura o clivella, úlcera.
• Modificació de lesions primitives: Escama, escara, atròfia, esclerosi, cicatriu, liquenificació.

Patologies de la Pell

Hi ha infeccioses, bacterianes (fol·liculitis, furóncol), víriques (herpes simple), micosis (candidiasi, tinya), infestacions (pediculosi, sarna), tumors (benignes: nevus, lipomes, berrugues, papilomes; malignes: melanoma, epitelioma cutani), acnee, heloma, dermatitis.

Patologies del Cabell

Alopècia i hipertricosi.

Patologies de les Ungles

Onicolisi, onicogrifosi, onicomicosi, onicocriptosi.

Funció de Relació

És la funció basada en la captació de variacions del medi (estímuls), la seva avaluació i emissió de les respostes adequades.

Sistemes i Aparells

• Els receptors: Són els òrgans dels sentits. Òrgans aïllats del sistema nerviós. EX: els ulls, el nas, la llengua...
• El sistema nerviós: Està constituït per el teixit nerviós que està format per cèl·lules nervioses i neurones.
• Sistema endocrí: Està format per glàndules endocrines, és a dir, hormones agregades en sang que provoquen efectes a les cèl·lules.
• Els efectors: Són òrgans i aparells que s’encarreguen de donar les respostes. Aquestes poden ser de dos tipus:
  • Aparell locomotor: Està constituït per el sistema esquelètic i muscular.
  • Glàndules exocrines: S’agreguen a les substàncies de l'exterior. EX: sudorípares.

Les Neurones i la Transmissió de l'Impuls Nerviós

Les neurones són cèl·lules especialitzades en transmetre gràcies a la seva membrana, que és capaç de generar corrents elèctriques que van d’un lloc a l’altre anomenat impuls nerviós.

• Les neurones sensitives són les que duen l'impuls nerviós del sistema nerviós central. Tenen cos neuronal i dos axons.
• Les motores són aquelles que duen l’impuls nerviós del sistema nerviós central fins els músculs i les glàndules. Són un cos cel·lular en el que hi ha un nucli i orgànuls.

L'axó són petites prolongacions anomenades dendrites.

Sistema Nerviós Humà

Hi ha dos:

• Sistema nerviós central: Està format per l’encèfal i la medul·la espinal. Aquest està protegit pel crani i per tres membranes anomenades meninges. El sistema nerviós central és l'encarregat de rebre els impulsos sensitius i generar els impulsos motors.
• Sistema nerviós perifèric: És un conjunt de nervis que connecten el sistema nerviós central amb les parts del cos.

Moviments i Rotacions

• Moviments que s’apropen a la línia mitja es nom ADD (Moviment d’adducció). Ex: Tancar la cama és un moviment d’adducció.
• Moviments que s'allunyen de sa línia mitja es nom ABD (Moviment d’abducció). Ex: Obrir sa cama és un moviment d’abducció.

Rotacions Internes i Externes

• Pronació: Rotació cap a dins.
• Supinació: Rotació cap a fora.

Moure el cap, cap endavant es denomina flexió i moure el cap, cap a enrere es denomina extensió.

Lateralització: moure el cap d’esquerra a la dreta i viceversa.

• Lo més pròxim a algun lloc és proximal, lo més lluny es distal.

Ex: El fèmur és la part proximal del maluc i el peu la part distal.

• Tot el que s’aproxima al crani és cranial i tot el que s’allunya es caudal.

Ex: El coll és cranial i els genolls són caudals.

*Espatlla-Hombro

*Espalda-espalda

*DUI- La Declaració Unilateral d'Independència

*Úlcera perforant de pressió.

*EV- Administració de vies Intramuscular, endovenosa venoclisi.

*Apèndix xifoide- És lo que hi ha davall del esternon