La pedosfera i el cicle hidrològic

La pedosfera:

La pedosfera: és el conjunt dels sòls. / 4 horitzons→ 0: no sempre hi és. Només conté matèria orgànica (fulles, vegetal, cadàvers). No mineral. /A: capa més superficial, la més rica en humus i en éssers vius (color fosc), zona d'eluviació, matèria orgànica en descomposició, molta fauna. /B: capa intermèdia (no sempre hi és), zona d'il·luviació, poc humus, poc oxigen, poca biodiversitat, color marronós (més clar). /C: roca mare que s'està alterant, sense humus, color més clar, no arriben els gasos /R: roca mare inalterada./// perfil: tall vertical on es veuen totes les capes i horitzons.///components del sòl: format per substàncies líquides, sòlides, gasoses. Fase sòlida: formada per la part inorgànica i la part orgànica o humus /fase líquida: la formen les solucions d'aigua amb sals /fase gasosa: la formen els gasos de l'atmosfera.///proprietats del sòl: textura: proporció de partícules segons la seva grandària, va des d'una fina formada per argiles a una grossera formada per sorres i graves. /estructura: segons el tipus d'agregats que formen les partícules del sòl /densitat-porositat: relació espais buits-partícules sòlides /quantitat d'aigua: molt important per la vegetació /temp: defineix el clima del sòl /color: depèn de la roca i de la quantitat de matèria orgànica /profunditat: com més horitzó A i B hi hagi millor per la vegetació /salinitat: sobretot clorurs de sodi i magnesi poden ser perjudicials pels vegetals.///impactes: destrucció directa del sòl: pèrdua del sòl degut a asfaltats, explotacions mineres de cel obert, abocament de runes... /interferències al sòl: degradació progressiva del sòl per pràctiques antròpiques com la tala de boscos per la fusta, incendis forestals, mines... /contaminació: alteració perjudicial del sòl amb efectes negatius per l'ecosistema: (2 tipus de contaminació): directa: ocasionada per l'abús de fertilitzants i pesticides. Fertilitzants: utilitzats per incrementar la productivitat del sòl i aportar-hi nutrients. S'hi troben impureses metalls pesants i tòxics que s'acumulen contaminant els sòls i les aigües subterrànies. És adequat adobar amb adobs orgànics ja que són més barats, donen propietats beneficioses al camp (estructura, infiltració), incrementen la fauna i humus. L'ús abusiu pot contaminar ja que contenen metalls (zinc, coure). Pesticides: productes fitosanitaris que es tiren als conreus per eliminar els éssers vius. L'ús i abús de diferents pesticides cada cop més potents provoca contaminació en l'ecosistema ja que alguns biocides tenen efectes acumulatius i passen d'un nivell tròfic a un altre fins arribar sovint a l'home. /indirecta: ocasionada per l'activitat industrial i urbana. Contaminació de les aigües que poden ser perjudicials pels sòls.///riscos: erosió: pèrdua progressiva del sòl. Deguda a causes naturals o induïda per l'home. /desertització: procés natural d'una regió cap a unes condicions de desert. Factors: temperatures altes, falta de precipitacions, de vegetació... procés evolutiu sense la intervenció de l'home. desertificació: procés de degradació d'un sòl provocat directament i indirectament per l'home. La terra fèrtil perd la seva capacitat de producció. Causes: maquinària agrícola, pasturatge intensiu, contaminació per abocaments, salinització del sòl per intrusions marines, desaparició de l'horitzó A i de la matèria orgànica, erosió hídrica i eòlica, incendis forestals, tala indiscriminada d'arbres, males polítiques mineres, pluges torrencials que erosionen els sòls. Conseqüències: augment de la pèrdua de biodiversitat i de sòl fèrtil, canvi climàtic, disminució del volum d'oxigen atmosfèric i de l'evapotranspiració vegetal, increment del CO2 i efecte hivernacle.///el sòl com a recurs: 1. Ús paisatgístic: el paisatge té usos culturals, educatius, estètics. Cal no destruir aquest ús amb la instal·lació de línies elèctriques. 2. Ús agrícola: ocupa el 33%, els conreus més freqüents són: cereals, arbres fruiters, oliveres, farratges, vinya, hortalisses. 3. Ús ramader: un abús amb pèrdua de boscos i de sòl per pasturatge pot comportar una erosió del sòl i una desertificació. 4. Ús forestal: segons el lloc i el clima l'espècie és diferent. Ús: per fer pasta de paper, suro... i també com a element paisatgístic i per evitar l'erosió. Degradació dels boscos deguda a: sobreexplotació en la tala de boscos, obertura de camins i construcció d'infraestructures, pastura intensiva, repoblació amb espècies no autòctones del país. 5. Ús urbà: per construir-hi espais artificials i de construcció./// gestió: mesures preventives: ordenació territorial i no abusar dels fertilitzants, pesticides, ramaderia, sobreexplotació... correctores: evitar al màxim l'erosió del sòl: reforestació amb espècies autòctones, respectar les corbes de nivell en els conreus, disminuir els pendents amb construcció de marges, construcció de preses, evitar la sobreeexplotació, murs de contenció, evitar la contaminació del sòl.

Cicle hidrològic

Cicle hidrològic: procés pel qual l'aigua del mar i dels continents passa a l'atmosfera, es condensa i precipita sobre la superfície de la Terra, on retorna al mar. /evaporació: l'aigua dels oceans i continents, gràcies al Sol, s'evapora i passa a l'atmosfera en forma de gas. Els éssers vius aporten vapor d'aigua per la transpiració. Evapotranspiració = evaporació + transpiració. /precipitació: l'aire amb vapor puja a les capes fredes de l'atmosfera i es produeix la condensació, apareixen cristalls de gel, gotes d'aigua, vapor... Quan arriben a una determinada dimensió, pesen molt i es desprenen formant flocs de neu. Quan estan caient, quan la temperatura és més de 0ºC, aquests es converteixen en pluja. /escolament: retorn de l'aigua als oceans. Aigua aprofitada pels éssers vius i tornarà per transpiració/escolament superficial, a través de rius i torrents/escolament subterrani, filtració cap al subsòl. /Infiltració: penetració al subsòl de l'aigua de la superfície.///Balanç hídric: relació entre precipitacions, evapotranspiració i escolaments.///Aigua dolça: aigua continental que podem trobar en llacs, rius, torrents, aigües subterrànies, glacials...///Aigües ocean: característiques: salinitat: total de substàncies dissoltes en una quantitat fixa d'aigua. L'aigua que entra aporta sals, minerals... i la que s'evapora és destil·lada i fa que s'acumulin les sals a l'aigua i al fons de l'oceà. temperatura: segons la latitud, la temperatura varia. Segons la profunditat tenim: zona superficial (temperatura del clima) / zona termoclina (descens de la temperatura) / zona profunda (temperatura freda) / densitat: a més salinitat, més densitat, més temperatura, menys densitat. corrents marins: causes: diferències de densitat, de radiació solar, vents marins modificats per: força de Coriolis, topografia, diferent distribució de masses. / corrents superficials: amplis remolins que s'assemblen al vent. Hemisferi nord sentit agulles i al hemisferi sud al revés, entre mig contracorrent equatorial. Són remolins asimètrics, zones occidentals corrents més forts que en els orientals, i això genera una ascensió d'aigües profundes riques en elements químics formant la zona d'aflorament: aflora nodreix el plancton creant una zona rica en peixos i bons caladors pesquers. / corrents profunds: a causa de les diferències de densitat per culpa de la temperatura i la salinitat. Tenen molta importància en el transport i sedimentació.///onades: interacció del vent amb l'aigua. Moviments ondulatoris de partícules d'aigua que es desplacen amb el vent fins a morir a les costes. factors que influeixen en la dimensió i velocitat de les onades: velocitat del vent, durada del vent, grandària del mar o oceà.///marees: moviments d'ascens i descens periòdics de l'aigua del mar a causa de la força gravitatòria que la lluna i el sol exerceixen sobre la terra. Es generen quan la lluna atreu la massa d'aigua de la terra, l'aigua s'eleva. El moviment és continu i assolix un màxim i mínim cada 6 h, l'altura varia. El moviment d'entrada i sortida de l'aigua permet la renovació de l'aigua del litoral. / marea viva: quan el sol, la lluna i la terra estan alineades (lluna plena i nova) l'atracció és màxima i les marees molt fortes / marea morta: quan la lluna és 4 minvant i 4 creixent i no hi ha alineació les marees són fluixes. Depenen de: latitud, forma de la costa, quantitat d'aigua i fondària del mar.///aigües continentals: provenen de: l'atmosfera i influeixen en l'home. 1-composició: varia força d'una aigua a una altra i depèn de factors com: tipus d'origen de l'aigua, lloc geogràfic i litològic per on passa, estació de l'any, temperatura i abundància, presència d'éssers vius, home... (2 grups): A) a. Descolament superficial: provenen de la pluja, surgències d'aigua subterrània i desglaç dels gels, la seva mineralització depèn del lloc i tram del riu i l'estació / B) a. Del subsòl: composició variable segons la localització i la profunditat, s'origina per infiltració de l'aigua superficial de la pluja, que a mesura que descendeix s'enriqueix amb elements minerals i s'empobreix amb matèria orgànica.// 2-distribució: A) a. Superficials: aigües salvatges / torrents / rius / llacs / glacials i casquets polars de l'Antàrtida / B) a. Sub: provenen de la infiltració de l'aigua dels rius, llacs, a través dels porus de les roques del sòl. El volum d'aigua subterrània que hi ha en una zona l'anomenem aqüífer. Porositat: és la relació entre espais buits i el volum total de la roca i es dóna amb %. (2 tipus) porositat primària: ve donada pels espais buits entre partícules i minerals que té la roca en origen / porositat secundària: és la que es forma per processos posteriors a la formació de la roca, per exemple: meteorització / permeabilitat: capacitat de deixar circular l'aigua. Quan els porus estan en contacte i connectats, tindrem molta porositat i alta permeabilitat.///circulació de l'aigua pel subsòl: l'aigua que s'infiltra a l'interior del sòl no circula lliurement excepte els aqüífers. El nivell que marca el límit superior d'un aqüífer (nivell freàtic). El nivell piezomètric d'un aqüífer serà el nivell en què la pressió de l'aigua coincideix amb la de l'atmosfera. Aqüífer lliure, nivell freàtic coincidirà amb el nivell piez, però aqüífer confinat, el nivell piez està per sobre del freàtic. Si fem un pou, l'aigua pujarà fins arribar al nivell piez i serà un pou artesià. Les fonts es donen quan el nivell freàtic talla la superfície del terreny.///rius efluents: quan l'aqüífer alimenta amb les seves aigües el riu perquè el seu nivell freàtic és més alt que el nivell del riu. influents: quan és el riu qui alimenta l'aqüífer.///kars: anomenem carstificació a la dissolució per part de les aigües subterrànies dels materials del subsòl.