Pedagogs clau de l'educació infantil

Friedrich Froebel (1782-1852)

Pedagog alemany, creador de l'educació preescolar i del concepte de jardí d'infància. Per a Froebel, l'aprenentatge formava part del desenvolupament natural dels infants i, per això, havia de ser individualitzat i autònom. Perquè els infants aprenguessin de manera lúdica, va utilitzar objectes estructurats (cilindre, esfera...). L'educació era integral, harmònica i progressiva, en espais oberts, i també autònoma, gradual i individual.

Maria Montessori (1870-1952)

Primera metgessa a Itàlia. La seva formació i pràctica professional van resultar decisives en el seu mètode. Els seus principis pedagògics són els següents:

• Ment absorbent: la capacitat que tenen alguns nens petits per absorbir de manera natural, sense fer esforç.
• Períodes sensitius: període d'edat en què els nens tracten d'adquirir certes habilitats.
• Ambient adaptat: els nens basen el seu aprenentatge relacionat amb el que hi ha al seu entorn.
• Els materials: ella crea els seus propis materials amb la intenció que els nens i nenes aprenguin nous conceptes.
• Paper de l'educador: es basa en l'observació del nen o nena, de les seves necessitats i del seu entorn.

Ovide Decroly

Té 3 principis fonamentals: l'ensenyament individualitzat, la motivació i la globalització. Va crear el mètode pedagògic dels centres d'interès, que consisteix en la selecció d'un tema o centres d'interès.

Rudolf Steiner (1861-1925)

Va desenvolupar la pedagogia Waldorf per mitjà de la creació de la nova escola. L'escola Waldorf va ser mixta i va créixer ràpidament, donant-se a conèixer. Va ser la primera escola integral a Alemanya i va educar infants de totes les classes socials.

Principis destacables: L'aprenentatge sorgeix de les activitats pràctiques (el joc lliure, joc imaginatiu...). S'ha d'assemblar a una llar amb eines i joguines senzilles.

Célestine Freinet (1896-1966)

Mestre de poble ja imbuït des de principis de l'escola nova, a la qual va aportar altres elements renovadors. Seguint la concepció del nen o nena com a eix de l'aprenentatge, va posar la seva obstinació a trobar processos d'aprenentatge que permetessin aprendre a l'escola de la mateixa manera que aprenien de la vida, és a dir, de forma natural.

Mètode natural: consisteix a oferir a l'infant un ambient favorable a l'experimentació, anar conformant els seus propis coneixements. Va crear la correspondència escolar i la impremta escolar.

Rosa Agazzi (1866-1951) i Carolina Agazzi (1870-1945)

Reformadores de l'educació infantil, model per a moltes escoles i pioneres del reciclatge.

Mètode Agazzi: es basa en l'espontaneïtat i experiència personal dels nens i nenes. Molta influència a Itàlia, poca a Espanya. Materials casolans i reciclats i atenció a les arts musicals i plàstiques.

Llar familiar: tractaven de reproduir un ambient tan natural com fos possible. L'educació dels hàbits era molt important.

Observació, tracte i classes: l'observació servia per valorar els avenços o la consolidació dels aprenentatges dels nens.

Loris Malaguzzi (1920-1994)

Pedagog que, gràcies al seu impuls i orientació, l'ajuntament de Reggio Emilia va triomfar amb la primera escola el 1963. Malaguzzi va ser el director d'escoles municipals fins a la seva jubilació.

Principis:

• Els infants, com a protagonistes del seu propi desenvolupament, tenen l'interès i curiositat d'interaccionar amb el medi, aprenent de manera espontània i al seu ritme.
• El rol del mestre com a guia de l'aprenentatge: observa i escolta per promoure el descobriment i l'aprenentatge, per provocar experiències.
• La família té un paper molt important, ja que ha de participar i implicar-se activament en l'acció educativa.

Emmi Pikler (1902-1984)

Pediatra hongaresa. Pikler deia que, perquè un infant es pugui desenvolupar des d'un punt de vista psicomotriu, és essencial que es pugui moure amb llibertat i que els adults no intervinguin. Segons Pikler, no hem de col·locar els nadons en cap posició a la qual no hagin arribat i de la qual no puguin sortir per si mateixos.

El mètode Pikler: està basat en l'aferrament, en la necessitat del nen. L'aferrament és basar-se en una relació de respecte i acompanyament, en la qual els ritmes de cada infant són diferents. La comunicació verbal i l'estimulació són claus per a la relació.

Francesco Tonucci (1940)

Psicopedagog, pensador i dibuixant. Fins al 1966 va ser professor i el 1991 va ser president del Comitè d'Itàlia de Televisió i Menors. Estudia el pensament i el comportament infantil i defensa els drets dels infants.

Mètode d'ensenyament: Deixava temps per fer les coses a l'aula, no donava massa deures, feien lectura en veu alta i l'aprenentatge era a través de l'experiència i l'exploració.