Pedagogies del Segle XX: Teories i Metodologies Educatives

PEDAGOGIA PROGRESSISTA: Dewey

CONTEXT: A la 2a Guerra Mundial apareix com "escola activa americana". És un context com a prova de la veritat.

PROPOSTA TEÒRICA:

1. Teoria del coneixement: experiència com a relació entre medi i ésser.
2. Pensament i experiència són la mateixa cosa.
3. Negació de dualismes: ment/cos, naturalesa/societat, treball/joc, intel·lecte/emoció; judicis de valors són hipotètics i experimentals.
4. EDUCADOR: guia, comunicador actiu en l’escola. Funció social.
5. PROPOSA L’EDUCACIÓ PROGRESSIVA: Educació com a reconstrucció de l’experiència.

APORTACIONS METODOLÒGIQUES:

1. No existeix un mètode original.
2. El mètode educatiu ha de derivar del mètode científic.
3. Consideració d’una experiència real del nen/a.
4. Identificació d’algun problema a estudiar.
5. Revisió de dades disponibles.
6. Formulació d’hipòtesis de solució.
7. Comprovació de la hipòtesi.
8. Creació de l’escola-laboratori: ocupacions.
9. La llibertat afavoreix el desenvolupament natural del nen.

PEDAGOGIA ANARQUISTA: Ferrer i Guàrdia

CONTEXT:

1. Interès en els cercles anarquistes francesos per l’educació.
2. Els homes són iguals per naturalesa.
3. L’estat com a font de poder ha de ser neutralitzat.
4. Superació de la propietat privada.

PROPOSTA TEÒRICA:

1. Educació popular com a problema polític. PODER = CONTROL DE L’ESCOLA.
2. Concepció educativa anti-estatal, anti-militarista, anti-dogma religiós.
3. Ciència positiva com a centre de l’educació emancipatòria (que marxi dels centres habituals).
4. Coeducació de les classes socials i sexes: escola reparadora.

APORTACIONS METODOLÒGIQUES:

1. Clima laïcista.
2. Escola oberta a la vida: activitats fora d'horari lectiu.
3. Clima escolar de confiança, amistat, relacions individualitzades.
4. Jocs, sortides i absència d’exàmens.
5. Professorat: no tenia titulació ni preparació específica.
6. Educació de i per a la salut.

PEDAGOGIA CIENTÍFICA: Maria Montessori

CONTEXT:

1. 2a revolució industrial: progrés fonamentat en economia i tecnologia.
2. Final de la 2a Guerra Mundial: explosió escolar en els països industrialitzats.
3. Més importància a l’educació pública: estat.
4. S’aguditza la tensió entre l’estat i l’església.

PROPOSTA TEÒRICA:

1. Els nens/es es construeixen a si mateixos.
2. Nens mestres: necessiten llibertat d’actuació.
3. Induir a l'observació i experimentació en un ambient ple d’estímuls seleccionats però lliurement oferts.

APORTACIONS METODOLÒGIQUES:

1. Basat en “l’aprendre fent”.
2. Màxima espontaneïtat del nen/a, màxim resultat.
3. Molta disciplina interna, no imposada.
4. Respecte per la personalitat del nen: llibertat de decidir.
5. Atenció a les necessitats individuals, respecte del ritme intern del nen.
6. Prescindeix de l’esperit de competència: ajuda mútua, lliure de pressió.
7. Ambient estructurat i atractiu: mobiliari, total accés al material, eliminació del pupitre i tarima, mobiliari adaptat als nens, creació d’espais.

PEDAGOGIA GLOBAL I CENTRES D’INTERÈS: Decroly

CONTEXT:

1. Progressos científics en psicologia quantitativa i pedagogia.
2. Països desenvolupats milloren l’ensenyament arran de la industrialització.
3. Naixement de mètodes actius d’ensenyament per millorar l’eficàcia: operaris més preparats.

CONCEPCIÓ TEÒRICA:

1. Formula els principis psicopedagògics de l'Escola Nova, presenta els processos didàctics i proposa un programa alternatiu de continguts educatius.
2. Incorpora els mètodes globals.
3. Com a metge, estudia els procediments espontanis d’aprenentatge dels infants: interès com a motor. Marcava centres d’interès i a partir del centre d’interès es generava una cosa al voltant.

PEDAGOGIA COOPERATIVA

CONTEXT:

1. Militant del partit comunista francès, visió optimista de la vida.
2. Centres d’interès i mètodes globals.
3. 1a GM és fent als pulmons. 2a GM: camp de concentració.

PROPOSTA TEÒRICA:

1. Aportació molt didàctica, basada en tècniques més que en cos teòric.
2. El nen és de la mateixa naturalesa que l’adult.
3. Ser més gran que els alumnes no suposa estar per sobre d'ells.
4. Tot individu vol tenir èxit; el treball i no el joc és allò natural en el nen/a.
5. El llibre de text únic és un error.

REPERCUSSIONS PEDAGÒGIQUES:

1. El procés d'adquisició del coneixement és mitjançant el tempteig experimental.
2. L’escola s'ha d'entendre com una cooperativa escolar.
3. Potencia la lectura crítica, cooperació i treball en equip.
4. Correccions col·lectives i impressió al diari escolar dels textos seleccionats. Textos de vida.
5. Fitxers escolars cooperatius i autocorrectius: alternativa al llibre de text.
6. Permet eliminar els exàmens.

PEDAGOGIA CONSTRUCTIVISTA: Piaget

MOVIMENT CONSTRUCTIVISTA:

1. Piaget s'emmarca dins de la concepció constructivista.
2. Hi ha tres tipus de constructivisme: epistemològic, psicològic i educatiu.
3. Coneixement i aprenentatge = construcció activa del subjecte en interacció amb un entorn.

CONCEPCIÓ TEÒRICA:

1. Interès inicial de Piaget no és psicològic, sinó epistemològic.
2. Estudia les formes d'intel·ligència des del naixement a l'edat adulta.
3. Desenvolupament cognitiu: canvis discontinus o estadis que van augmentant en capacitat explicativa.
4. Aprenentatge = procés d'adaptació del subjecte al seu entorn.

ESTADIS DE DESENVOLUPAMENT COGNITIU:

1. Estadi sensoriomotriu: naixement als 2 anys.
   • Esquemes reflexos a esquemes d’acció.
   • Accions a través de sentits i cos.
2. Operacions concretes: preoperatori: 2-7 anys i consolidació: 7-12 anys.
   • Funció simbòlica: capacitat de construir imatges mentals.
   • Joc simbòlic, imitacions diferides, dibuix i utilització del llenguatge.
   • Classificació, seriació, noció de número, domini del sistema escrit i raonament.