Pedagogies Actives: Decroly, Ferrière i Principis Clau de l'Escola Nova

Principis Pedagògics Clau

4. El paper de l'educador: Ha de ser observador i mediador quan l'infant li demani ajuda. Ha de limitar-se a guiar-los.
5. L'ambient ha d'estar estructurat: A l'aula s'establiran diferents zones (racons de joc, de neteja, armaris amb materials...). Cada objecte ha de tenir un lloc precís i fàcil d'accedir.
6. El material: És el més característic del seu mètode i es pot classificar en:
   • Material per a la vida pràctica.
   • Material per a l'educació sensorial.
   • Material per a l'educació intel·lectual.

Ovide Decroly: L'Escola per a la Vida

Ovide Decroly (1871-1932) fou metge, neuròleg i psiquiatre. Va iniciar el seu treball amb infants amb discapacitat, per dedicar-se més tard a l'educació, a l'escola que ell mateix va fundar: l'Hermitage. L'objectiu era aconseguir en els infants un correcte desenvolupament biològic i d'higiene, i on va aplicar la seva teoria.

Els primers objectius es van basar en la formació de ciutadans per a la democràcia, per això, la llibertat i la responsabilitat eren fonamentals.

Segons les seves idees, l'ensenyament ha de ser individualitzat, i l'interès, que neix de la necessitat, és el que mou l'infant a aprendre.

Decroly parla d'una escola per a la vida i a través de la vida. L'infant porta una herència i un impuls de vida; també rep una herència cultural. Té unes necessitats primàries (biològiques) i tendències socials amb personalitats (psicosocials).

Decroly va unir els següents conceptes: ensenyament individualitzat, motivació i globalització, i va crear una pràctica anomenada centres d'interès, en els quals es treballen necessitats de l'infant, tant físiques com psíquiques, a través del joc (alimentació, protecció, seguretat, treball, etc.).

Els Centres d'Interès: Tres Fases

Els centres d'interès es divideixen en tres fases:

1. Observació: És el primer que s'ha de proposar davant qualsevol aprenentatge i pot ser directa o indirecta.
2. Associació: Els nous coneixements adquirits per l'observació s'associen amb la informació que es posseeix mitjançant converses o amb materials didàctics.
3. Expressió: Correspon als moments de manifestació de coneixements o sentiments. En aquesta fase es troben els exercicis del llenguatge (adquisició de vocabulari), exercicis d'expressió plàstica (fer dibuixos), d'expressió musical, d'expressió lògico-matemàtica, etc.

Adolphe Ferrière i l'Escola Nova

Adolphe Ferrière: Pedagog, Sociòleg i Psicòleg

Ferrière proposa el concepte de l'Escola Nova, on el funcionament es basa en el respecte als interessos i necessitats de l'infant, la utilització de mètodes actius, el desenvolupament de l'autonomia, l'esperit crític i la cooperació.

La fi de l'educació no és altra que ajudar l'infant en el desenvolupament de les seves potencialitats; és una educació en llibertat per a la llibertat.

Aspectes Clau de l'Educació Segons Ferrière

1. Es fonamenta en la confiança i l'autenticitat.
2. Per als infants és una qüestió d'honor "Fer-ho tot sols". Els grans ajuden els més petits.
3. L'aprenentatge es basa en la mobilització dels centres d'interès presos de la vida corrent.
4. El treball individual s'alterna amb el col·lectiu.
5. No hi ha classes ni lliçons.
6. Tots posen a prova les seves qualitats particulars i les desenvolupen en la mesura de les seves possibilitats.