Pedagogia Social: Estudi i intervenció en l'educació social

Tema 1: És una branca de la Pedagogia que s’ocupa de l’Educació social dels individus i dels col·lectius. Analitza, estudia, reflexiona i teoritza sobre la pràctica educativa social. A la vegada que les necessitats d’aquesta pràctica generen nous estudis que porten a noves intervencions socio-educatives. Funcions:

• Accions de prevenció de situacions de risc social.
• Atenció, seguiment i acompanyament dels que estan en risc social.
• Millorar els processos de reinserció i inclusió social.

Principie Educabilitat:

Educador, creure capacitats educar, també per aprendre. Ed. Formal: Sistema, Espais escolars, Centralitzada, Estàtica i rígida, Poca capacitat d’innovació i adaptació, Unificada. Ed. No Formal: No Sistema, Espais no escolar, Descentralitzada, Capacitat innovació, Diversificada. Ed. Informal: Involuntària, No Organitzada, No intencionada, No avaluables, etc. Ed. Social: d’estudiar els processos de socialització normal per oferir nous camins en els processos de socialització de persones i grups amb necessitats concretes. Pedagogia Social: generar coneixements útils en relació amb els reptes de cada temps, i als professionals que han de treballar amb ells. Pràctiques Educatives: Específiques i Professionals: treballs planificats i dirigits per professionals. Inespecífiques i No professionals: situacions o vivències que afecten involuntàriament a les relacions social.

Accepció A:

La Pedagogia Social estudia l’educació social de l’individu, el desenvolupament de la seva sociabilitat, i, per tant, totes aquelles accions que produeixen efectes educatius en la dimensió social de la personalitat. Limitacions: No té en compte el tipus d’agents, els àmbits o les institucions pedagogia.

Accepció B:

La Pedagogia Social estudia les accions educatives orientades a individus o grups amb mancances socials o conflictes en l’entorn social. Limitacions: No defineix situació de risc, inadaptació, marginació, conflicte social, etc. Ni identifica els subjectes i grups que hi formarien part. La Pedagogia social també estudia individus sense conflictes socials.

Accepció C:

La Pedagogia Social estudia l’educació que es dóna en contextos socials, és a dir, fonamentalment contextos educatius no escolars. Limitacions: La Pedagogia Social també estudia contextos formals d’educació, i no tota educació d’àmbits no formals interessa a la Pedagogia Social.

Accepció D intersecció ABC:

La Pedagogia Social estudia les accions educatives no formals orientades al desenvolupament de la sociabilitat de subjectes i grups en situacions conflictives amb el seu entorn social. Limitacions: massa restrictiva.

Accepció E suma ABC:

La Pedagogia Social estudia totes les accions educatives que es donen en àmbits no formals, totes aquelles que es destinen a persones o grups en risc de conflicte social, i les orientades a desenvolupar la sociabilitat. Limitacions: excediria us real pedg.

Accepció F almenys dues abc:

A+B: les dirigides específicament al desenvolupament de la sociabilitat de subjectes o grups en situació de conflicte social. C+A: les dirigides específicament al desenvolupament de la sociabilitat en contextos educatius no formals. C+B: les dirigides a subjectes o grups en situació de conflicte social en àmbits no formals.

Def:

La Pedagogia Social estaria formada per tots aquells processos educatius que comparteixen, com a mínim, dos dels tres atributs següents: Es dirigeixen prioritàriament al desenvolupament de la sociabilitat dels subjectes; Tenen com a destinataris privilegiats a individus o col·lectius en situació de conflicte social; Tenen lloc en contextos o per mitjans educatius no formals.

Procés de socialització constant al llarg vida, adquirim aprenentatge cultural, implica interioritzar allo k aprenem sense questionar, no es dona manera concreta->a partir interacció, cadascu historia i manera de relacionar-se. Caract: dinàmic intercanviu i obert, vital, acumulatiu. Etapes: Primària (primers anys vida, primeres capacitats intel·lectuals i socials, acaba quan es dona compte de l'altre), Secundària (nous àmbits socials, tota vida), Terciàcia (Resocialització) (després presó, reformatori). Agències de Socialització: institució grup persones exerceixen un paper en la socialització persona diferents etapes vida. Escola, Família. Canvis k transformes processos i agències: Canvis concepte edu: ampliació vertical (etapes vida canvien + anys), ampliació horitzontal (diversitat institucions). Canvi agències clàssiques i aparició nous espais i agents (transformació estructures familiars, crisi institució escolar, envelliment població socialització virtual, etc. Canvis família: funcional (pèrdua competències ed c intervenció altres agents, funcions bàsiques famílies consum i criança), Estructurals (estruct familiar diferent cada societat, comunitat social constant adaptació, allargament esperança de vida->un individu diferents models familiars, mal sentiment familiar de no passar prou hores) concepció família canviant, llaços diferents). Sociodemogràfics (Desenvolupament urbanització, transformació rol de la dona, emancipació tardana joves, estructura familiar diversitat tipologies, llars familiars unipersonals). Canvis treball i escola (identitats variables i inestables, societats industrials treball component estabilitzador, continu canvis laborals, manca estabilitat, educació clau, processos educatius no fixos). Lectura Delors: aprenentatge al llarg vida, claus accedir segle XXI, profunds canvis models vida.

Agents x funció: ·Explicita (funció socialitzar escola familia), ·Implicita (socialitza efecte secund, temps lliure amics). Segons caracter: ·Primari (grups petits es coneixen familia, amics) ·Secundari (grans no es coneixen treball escola)Familia: adaptant canvis societat, manera educar dins contextos socials, dins família es forma com persona, funció insustituïble, en compte model familiar varia. Funcions: Consumeixen, alliberen impulsos, costat crisi emocional o malalties, transmeten valors i normes. Inici socialització x cobrir necessitats: Físiques (alimentació, higiene, activitat corporal, protecció fills) Cognitives, estimular capacitats, ambient adequat, ajudar a comprendre significat coses. Emocionals i socials (seguretat emocional, relació altres infants, participar ambient familiar, protecció riscos imaginaris, jugar) Funcions externes: Valors socials, Valors familiars, Valors individuals. Ha canviat la forma d'exercir x: crisi autoritat famílies, importància creixent televisió i internet, participació progressiva agents en educació infants. augment dificultat tasca educativa, funcions internes. Influència pares: educar dos maneres: Acceptant necessitats infants i sent sensibles, exigint i controlant. Tipus de pares: autoritaris, amb autoritat, permisius.

Escola:

transmet coneixements, valors i cultura, compensa mancances ambient amb poca estimulació.

Context laboral:

valor integració, impacte restringit.

Temps lliure

: espai creativitat, generalment enfocat infants i joves.

Grup:

primera infància (a partir 18 mesos interactua caracter social, a partir 2 anys llenguatge) Etapa educació infantil (3 anys augmenta sociabilitat i amplia cercle social, necessitat tenir contacte adult).

Joc:

no social, en paral·lel, associatiu, cooperatiu.

Mitjans comunicació:

alfabetització digital, televisió, videojocs, internet.

Kes educació: Procés causat per interrelacions actives, comunicatives i mentals, més o menys programades, basa en relació educador i medi educatiu educand. ajuda a construir pròpies estructures, context històric cultural ideològic, transmet cultura de les generacions anterior. XK? -Per implantar models d’interacció social que suposen un control de la societat però també garanteixen certa llibertat als seus membres. Per aprendre a conviure en societat, per socialitzar-nos amb la complexitat del món actual. Per atendre les necessitats socials de relacionar-nos que tenim com a individus. Per reduir l’exclusió d’aquells que necessiten una adaptació diferent. Per atendre la pluralitat. Educare-extreure: apres prove exterior, relacionat teories ped tradicional: protagonista educador, coneixedor tot. Educere-instruir: ed neix possibilitats i eines dels dos, prota educant actiu, arribar x la propia persona, tendencies bio ped piaget: aprenentatge respectar estadi vital educand. Lectura: Def EdSocial ASEDES: dret ciutadania i professió pedagògica. L’Educació Social és una prestació educativa per garantir els valors de l’estat del benestar: igualtat de tots els ciutadans, justícia social i desenvolupament de la consciència democràtica. L’Educació Social és una professió en construcció, relativament jove, i la seva professionalització depèn dels actors socials amb els que interactua. La Pedagogia Social és la ciència i la disciplina que té com a objectiu d’estudi de l’Educació Social, proporcionant models de coneixement, metodologies i tècniques per a la pràctica educativa. ACCIONS MEDIADORES: feina prèvia necessària per posar en contacte l’individu amb els llocs, persones i continguts de valor social i educatiu. Té la finalitat d’assolir l’emancipació progressiva del subjecte. Continguts culturals: l’educador guia al subjecte perquè trobi aquests materials. Els altres: l’educador ha de promoure noves trobades per multiplicar i consolidar les relacions socials amb els altres. Els llocs: reconeixement i trànsit pels espais socials en l’entorn del subjecte. ACCIONS FORMATIVES: les que possibiliten l’apropiació de la cultura.

Factors que possibiliten l'eclosió de l'educació social: irrupció democràcia, estat benestar, increment sectors població marginal, consciència responsabilitat nous problemes convivència, context social i discursos ed social, creació polítiques socials al voltant ed social, economia capitalista, entorn pedagògic. Oportunitats i riscos context social: transformacions mercat de treball, canvis institució familiar, canvis mercat habitatge, crisis, risc de pobresa i desigualtat. Desenvolupament ed Social: Canvis en el concepte d'educació (educació permanent: aprendre a conèixer, a fer, a conviure, a ser) Crisi agències clàssiques i aparició de nous espais i agents de socialització, transformació estructures familiars, crisi institució escolar.

Exclusió social: acumulatiu factors negatius persona, límits diversos + enllaç eco. àmbits: eco, laboral, formatiu, social i sanitari, residencial, relacional, polític territorial. Inclusió: assegura k tota persona te oportunitats, principals eixos: eco, relacional, ciutadania. Variables que configuren àmbits intervenció: grup edat, existència col·lectius que presenten necessitats singulars, posició institucional des d'on podrà l'acció socioeducativa. Segons Martí Xavier March, àmbits: animació sociocultural i pedagogia de oci, ed especialitzada, ed adults, animació socioeconòmica i formació ocupacional. Desenvolupament nou àmbits: esports, intel·ligència emocional, mitjans comunicació, ed ambiental, ed intercultural. Aportacions de ed social al sistema educatiu: Contingut curriculars: mesures per atendre la diversitat, pràctiques socioeducatives en espais no escolars.

vIOLENCIA:Des de la perspectiva humana, les conductes agressives són aquelles que pretenen, voluntàriament, fer mal o ferir a altres persones. Són resultat d’una ruptura en l’equilibri entre els impulsos i el control intern. La violència suposa fer ús de la força com a recurs per produir intimidació o coacció moral o física per obligar a altres persones a adoptar un comportament que d’una altra manera no es produiria. Prevencio i tractament ciolencia desde ed social: 

1. Compliment dels codis ètics que regulen els continguts dels mitjans.
2. Detecció precoç dels casos i grups de risc.
3. Polítiques de protecció a la família per garantir l’atenció a la infància.
4. Formar als professionals en contacte amb infància i joventut en estratègies de prevenció i tractament de la violència.
5. Obrir els espais escolars als municipis, fora de l’horari escolar, per organitzar activitats esportives i de temps lliure per prevenir el conflicte i  la violència
6. Promocionar l’associacionisme creant espais d’intercanvi i participació social entre els joves
7. Dissenyar programes educatius i socialitzadors que afavoreixin el respecte, la convivència, l’adquisició de competències socials, i l’alfabetització emocional per prevenir la violència
8. Insistir en incloure la problemàtica de la violència i l’esport escolar, com a factor educatiu i socialitzador en el currículum escolar.
9. Buscar la col·laboració d’altres professionals en els centres escolars per intervenir davant els conflictes.
10. La formació pedagògica i esportiva de monitors i entrenador.