Pedagogia de Pestalozzi i Fröbel: influències rousseaunianes i idealisme pedagògic

La pedagògica de Pestalozzi

Alguns trets característics de la pedagogia de J. Heinrich Pestalozzi mostren una gran influència rousseauniana. Són els següents:

• Educació natural basada en l’experiència. El nin ha de construir coneixement partint de les dades de l´experiència.
• Educació integral. L’equilibri de les forces moral, física i espiritual. L’educació ha de cercar que totes les capacitats es desenvolupin en interacció.
• Importància del mètode i de la intuïció en l’ensenyament: La intuïció és la base de l’ensenyament i de l’aprenentatge.
• Importància de la col·lectivitat. Entén l´educació del poble com un mecanisme per transformar les seves condicions de vida.
• Valor pedagògic del treball. Va introduir les activitats de treball manual juntament amb les estones d’aprenentatge intel·lectual. Creu que el treball és molt necessari en la formació de la personalitat humana i en el procés de socialització i integració de l’individu en la societat.

Fröbel i l’idealisme pedagògic

Friedrich Frobel va crear el mètode de Frobel és natural i actiu. Cal educar els nins i nines respectant la seva individualitat. Aquesta pedagogia puerocentrista posa l’accent en el paper del mestre com orientador.

Principis d’individualització i de cooperació. Cal respectar la individualitat infantil i no interrompre la seva llibertat. Però el respecte de la individualitat es combina amb el de cooperació amb els altres.

Educació sensorial i emocional. Va destacar la seva importància i va dissenyar activitats per al seu desenvolupament, com les cançons o els jocs sensorials i afectius, adreçats a les mares i als mestres dels infants més petits. També va destacar el valor del medi natural en l’educació infantil.

Educació intel·lectual i educació manual. Creu que cal acompanyar el treball simbòlic, de representació mental, amb el treball manual, al qual atribueix també un caràcter formatiu.

Metodologia basada en el joc. Basat en la llibertat de l’infant. Fröbel va establir en el seu mètode una classificació d’activitats lúdiques molt completa, el que ell anomenava jocs i ocupacions.

El cant, la conversa, les narracions i el diàleg i la cura del jardí (individual i col·lectiu) són activitats molt importants dins l´aula.

El material del mètode frobelià. Frobel va dissenyar una sèrie de joguines didàctiques pensades per a l’educació intel·lectual, i les va anomenar dons (perquè eren un regal per als infants, un regal de gran valor). També feien servir les anomenades capses matemàtiques, amb tauletes de diferents formes geomètriques, pals, fils i boles, etc., tot acompanyat de petits quaderns amb les instruccions. Malgrat això, el seu material no admet només un únic ús, sinó que les possibilitats d’activitat que té l’infant són obertes.

Conceptes bàsics del pensament socialista

Friedrich Engels (1820 - 1895) i Karl Marx (1818 – 1883) foren dos filòsofs alemanys que fundaren el comunisme modern i que varen elaborar una teoria que no només refusava el capitalisme, sinó que proposava un programa d’acció per transformar la societat tot denunciant l’explotació de la classe obrera per part de la burgesia i defensant la necessitat que una revolució obrera posés fi al capitalisme.

El marxisme seria la teoria socialista més influent i completa. Engels, i especialment Marx, van formular un conjunt de teories basades en l’estudi de les lleis que organitzaven el sistema capitalista, donant una base científica al socialisme.

El materialisme dialèctic

Un dels conceptes fonamentals de Marx és el materialisme dialèctic. La intuïció fonamental de Marx és que el canvis històrics no són provocats per les idees o l´Esperit sinó que el canvi s’esdevé en el concret a partir de la base econòmica i material de les societats. El que és concret (l’economia, en el seu cas) determina el que és abstracte (el pensament, les idees), no el contrari, que és el que postulava l´idealisme (l´idealisme filosòfic).

Segons Marx, el nivell social és una construcció vinculat en última instància a l’economia. El pensament de l’home és un producte de la natura. L’home no pot pensar res més que allò que les condicions socials i econòmiques li permeten pensar. En filosofia, però, Marx no és només materialista, sinó materialista dialèctic. Això resultaria contradictori si s’entengués en el sentit tradicionals d’aquests dos conceptes.

El materialisme és l’afirmació segons la qual l’únic que existeix o l’únic que podem conèixer és la matèria extensa. La consciència –o pensament- és només una forma de la matèria.

La dialèctica, però, fins Marx havia estat un pensament idealista. Es fonamenta en un principi, desenvolupat per Heràclit i reprès per Hegel, que s’anomena: La forma de soldar materialisme i dialèctica, Marx la troba en la teoria històrica. El desenvolupament dels cavis històrics és alhora materialista i dialèctic.

El materialisme històric

Marx creia haver descobert la forma d’unir materialisme i dialèctica a través de la història. La història està determinada per l’economia –és materialista- i alhora està en perpetu moviment i canvi. El marxisme considera que la política i la societat només es poden explicar satisfactòriament des de l’economia. Això no vol dir –òbviament- que els individus no tinguin idees, creences, opcions personals o dèries. Significa només que aquestes idees no són autònomes i que depenen de les condicions materials i, en última instància, de l’economia. És la pràctica social la que explica les idees i no al revés.

El materialisme històric és així una filosofia de la praxi en un doble sentit:

• Té una llei interna: la lluita de classes. és la dialèctica de la història, encarnada en el concret. Durant la historia sempre hi ha hagut opressors i oprimits. Al Manifest comunista es fa la història d’aquesta lluita de classes interminable. A la societat sempre hi ha dues classes socials en lluita que s’enfronten dialècticament fins que una guanya o ambdues es destrueixen en la lluita
• Té una finalitat o un sentit de la història: el triomf del proletariat i la instauració d’una societat sense classes (el comunisme).

Marx afirma, a més, que per a descriure objectivament la societat cal suposar que en ella hi ha dos nivells organitzatius diferents:

• Infraestructura, o base econòmica material. Està constituïda per les formes productives, les matèries primeres i la tecnologia....
• Superestructura, o estructura ideològica. Està constituïda pels nivells formals (lleis, religió, moralitat...), que depenen en última instància de les relacions econòmiques.

Marx defensava que tota la societat es pot entendre a partir de les relacions de producció i del mode de producció. Tota acció social i qualsevol idea humana té per base l’economia. S’anomena mode de producció la forma d’organitzar la propietat i el treball en una societat concreta. Tot mode de producció està format per una infraestructura i una superestructura. Marx pensava que ara estem en un mode de producció capitalista, basat en la gran indústria i amb dues classes en lluita:

• Burgesia (propietaris dels mitjans de producció, posseïdors del capital).
• Proletariat (els desposseïts dels mitjans de producció).

És important entendre que el marxisme es una teoria de l’alliberament de la majoria de la població que són els proletaris. L’economia és un instrument per a fer homes més socials i, alhora, més lliures.

El problema de l’alienació.