Pedagogia: Makarenko, Iyix, Freinet, Montessori i altres

A.S. Makarenko (1888-1939)

Pedagogia marxista: S'emmarca dins de la pedagogia marxista, en la primera etapa de la URSS (1917-Revolució russa). Els efectes devastadors de la guerra van deixar una URSS destrossada, amb una gran població infantil que requeria educació. Makarenko va fundar les colònies Gorki (1920-27) i Dherzinsky (1927-1935), on els nens i nenes (8-18 anys) s'educaven, treballaven i produïen. El treball era l'eina per aconseguir els objectius pedagògics, fent que els infants se sentissin partícips de la societat. El sistema era rígid, amb horaris marcats i una gran implicació per part de Makarenko. Tot i que s'assemblava a un reformatori, la base era el treball. Un dels seus èxits pedagògics era que, quan els nens arribaven amb un uniforme policial, ell ho trencava i començava de nou.

Ivan Illich i la crítica a l'educació

Segons Ivan Illich, l'educació a les dècades dels 60 i 70 es caracteritzava per ser excessivament cara i estar dirigida al fracàs. Illich veia l'escola com un negoci que ven el saber, cosa que comporta desigualtat social i no ensenya a les persones a desenvolupar-se en el món actual, sinó que modela els alumnes per convertir-los en subjectes que el sistema desitja. Illich entenia l'escola de tres maneres diferents:

• Econòmicament: com un simple comerç encarregat de crear necessitats i valors institucionalitzats per crear nous consumidors.
• Políticament: com un reflex de la societat, fent una metàfora entre educació i religió.
• Educativament: amb un rol inferior, gairebé inexistent, ja que la majoria del que s'aprèn és a través de vivències al marge de la institució escolar.

A Illich li preocupava que l'educació estigués dirigida només a un petit grup de persones de classe benestant, ja que l'educació d'aquella època era autofinançada. Això provocava desigualtats socials. Va ser en aquest moment quan va sorgir una crítica radical no només a l'escola, sinó també al context social, polític i econòmic, creant el procés de desescolarització.

Altres pedagogs destacats

Célestin Freinet

No li agradava l'escola francesa memorística. Va ser inspector i va intentar canviar-la sent professor. Va ser molt implicat en la societat i va ajudar a persones a creuar la frontera durant la guerra civil espanyola. Va ser tancat en un camp de concentració on va escriure. Segueix el paidocentrisme, que diu que els nens han d'aprendre fent i experimentant per ells mateixos.

Maria Montessori

Va ser una peça clau en l'educació. Va ser la primera dona que va estudiar medicina i més tard professora a la universitat. Va treballar sobretot amb nens deficients. En l'educació tot estava per fer: estimulació i exploració dels nens i nenes.

John Dewey

Va crear l'escola laboratori, on el professor és un guia i els nens decideixen el que volen fer. Primer es pensa la hipòtesi, després es pensa i es refuta. La seva capacitat de treball està plasmada al seu llibre.

Ovide Decroly

Parteix de la idea de formació o intuïció global. Tot té a veure amb tot i no es poden separar les coses. Traspassa la idea global a través del centre d'interès. A partir d'un tema central es treballen totes les activitats. Ex: materials que es podien tocar, classificació d'objectes...

Pedagogia Waldorf

Cada infant ha de trobar, mitjançant l'educació, l'essència de la seva persona, desenvolupant la creativitat, el moviment i l'art. Enfoca l'educació des del punt de vista antroposòfic, vinculant el desenvolupament de l'home a l'espiritualitat. El mètode d'ensenyament parteix de la idea que l'ésser humà és complet. Es treballa la part emocional i artística de l'individu. És una educació més personalitzada, creativa i potenciadora del talent dels alumnes. Els nens aprenen des de l'experiència. Es fonamenta en la capacitat de comprensió del nen. El més important no és el que s'ensenya, sinó com s'ensenya.

A.S. Neill i Summerhill

Neill va fundar una escola al sud de Londres, que encara existeix i manté els seus principis. L'objectiu era buscar la llibertat i la felicitat de l'estudiant. L'escola era un internat on els nens convivien amb ell. Els principis de pedagogia antiautoritària eren clars: no hi havia horaris ni exàmens. El professor posa a la mà dels infants els materials segons els seus desitjos. El factor de la convivència era clau, buscant consensos i autogestionant-se. Neil tenia bases teòriques freudianes i marxistes. Trenca barreres i esquemes per fer més feliços als educands.

Ferrer i Guardia

Va ser un pedagog anarquista. Venia d'una família benestant i religiosa, però va trencar amb aquest esquema. Va fundar l'Escola Moderna a Barcelona, amb una bona estructura i molt material. Els nens i nenes anaven junts a l'escola i no feien rols diferents, tenint igualtat de condicions. L'interclassisme era un altre dels seus principis, ja que les diferents classes socials anaven juntes a la mateixa classe.

Paulo Freire

Va ser professor d'universitat al Brasil. Va treballar l'educació alliberadora, fent que les persones se sentissin partícips i despertant la seva consciència de la seva situació d'opressió i injustícia. Parlava de la relació dialògica i utilitzava imatges generadores per analitzar el que pensaven i com raonaven les persones analfabetes.