Pedagogia Llibertària i Antiautoritarisme: Tolstoi i Ferrer i Guàrdia

Autoritarisme

• Sistema fonamentat en la submissió a qualsevol forma d’autoritat.

Antiautoritarisme

• Ningú no té dret a manar i dominar els altres.
• Ningú no ha d’obeir per una disciplina que ve imposada des de dalt.
• Les formes idònies d’actuació han de venir donades per acords elaborats entre tots.

El moviment antiautoritari en la pedagogia ha implicat, històricament, un compromís ideològic de transformació social per tal que pugui ser viable.

S’ha plasmat en la majoria dels casos, en experiències educatives aïllades com a alternativa al sistema oficial d’educació.

Aprenentatge Antiautoritari (I)

• Aquell que impedeix la interiorització per part dels individus dels mecanismes de submissió a l’autoritat (a qualsevol poder aliè a ells mateixos).
• Objectius:
  • Erradicació de la por, angoixa, culpa (o qualsevol altre factor que potencia la dependència compulsiva).
  • Fomentar el suport mutu i el criteri personal.
  • Eliminar instàncies mediadores en el procés en què cadascú adquireix la seva pròpia experiència de l’altre i del món, intentant conèixer-los a través de la reflexió personal.
• Necessita d’un context social antiautoritari, on la solidaritat ha de presidir les relacions entre els individus i/o els grups.

Aprenentatge Antiautoritari (II)

• Difícilment es podrà dur a terme en un marc o context social en què hi hagi emulació competitiva, domini i dependència.
• Característiques:
  • Educar en la llibertat i per a la llibertat.
  • Condensa un conjunt de crítiques que s’han d’entendre en el marc de la desintegració de l’autoritat i de lluita contra l’autoritat.
  • Dirigeix les seves crítiques a les actituds en l’educació, més que no als mètodes i els continguts.
  • Defensa un canvi d’actitud tant per part del mestre com de la institució educativa, per propiciar el sorgiment de noves relacions i noves alternatives.

Influències de Tolstoi i Ferrer i Guàrdia.

Anarquisme i Educació (I)

Anarquia: "sense govern" (etimològicament)

Anarquisme:

• Doctrina que preconitza una societat fonamentada en comunitats o federacions lliures, no sotmeses a poders establerts.
• L’harmonia s’ha d’obtenir a través d’acords lliures entre els diversos grups lliurement constituïts, per tal de satisfer les seves aspiracions i necessitats; no per la submissió a les lleis ni a l’autoritat.
• Rebutja dues fonts principals d’autoritat: Església (sotmet les consciències) i Estat (aparell repressiu).

Anarquisme i Educació (II)

Origen de les Teories Anarquistes

• Anabaptistes (s.XVI) i puritans anglesos i hussites (s.XVII).
• Al segle XVIII:
  • Jean Meslier, sacerdot rebel.
  • Jean-Jacques Rousseau preconitzà l’estat natural, que no té cap relació amb l’anarquisme, però deixà escrits pensaments pròxims a la ideologia anarquista com per exemple que: l’home ha nascut lliure, però a totes parts es troba encadenat; la llibertat és un dret natural estretament lligat a la igualtat, etc.
  • Hébertistes i babouvistes (Revolució Francesa).
• Als segles XIX i XX:
  • Proudhon, Bellegarrigue i Déjacques, formularen la teoria i donaren forma a la teoria anarquista.

Pedagogia Llibertària (I)

La pedagogia llibertària troba la seva estructura ideològica en autors ja esmentats com Bakunin i Kropotkin i es concreta en experiències educatives com l’escola de Iàsnaia Poliana de Lev Nikolàievitx Tolstoi (1828-1910) i l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) entre d’altres experiències sorgides al llarg del segle XX a Alemanya, Itàlia, etc.

• Mateixos orígens que l’anarquisme com a doctrina política i social.
• La dimensió educativa és consubstancial a l’anarquisme:
  • Parteix de la base que la ignorància impedeix al poble, a les masses, prendre consciència dels seus propis drets i de la seva pròpia força com a col·lectiu social.
• Fonamental: accés a la cultura i l’educació (històricament privilegi de les classes dirigents).

Pedagogia Llibertària (II)

• L’educació llibertària rebutja l’escola tradicional:
  • És considerada un instrument d’alienació.
  • Imposa determinades idees des del poder establert.
  • Apaga la set de llibertat i la iniciativa en el conformisme.
• Educadors, pares i mestres han de respectar aptituds i ritme individual en el desenvolupament del nen/alumne.
• S’han d’utilitzar mètodes didàctics que:
  • Excloguin qualsevol forma de coacció física i moral.
  • Afavoreixin l’autodisciplina, la cooperació i el treball en grup.

Pedagogia Llibertària (III)

• L’educació llibertària ha de presentar, sense ser obligatoris:
  • Continguts culturals iguals per a tots.
  • Racionals.
  • Científics.
  • Extrets de la realitat present.
  • Sense esperit sectari ni nacionalista.
• L’escola s’ha de fonamentar en aquests principis assenyalats per tal de deixar de ser un instrument de repressió, legitimat per l’Església i/o l’Estat.
• Ha de transformar-se en vehicle de formació de consciències lliures, imbuïdes del sentiment d’igualtat entre els homes.

Lev Tolstoi (1828-1910)

• Algunes dades biogràfiques:
  • Neix a la finca familiar de Iàsnaia Poliana i era de família noble.
  • Rep una acurada formació i estudis; entra en contacte amb la cultura francesa (Voltaire, Rousseau, etc.) i l’alemanya (Schopenhauer, etc.).
  • Estudia llengües orientals i dret a les universitats de Kazan i Sant Petersburg.
  • S’enrola a l’exèrcit (1852) i participà en les campanyes militars del Caucas i de Crimea.
  • Renuncia a la vida militar i es dedica a la pedagogia i a la literatura.
• Algunes obres literàries:
  • Anna Karènina (1874-77).
  • Guerra i Pau (1867-68).
• Obres pedagògiques:
  • L’escola de Iàsnaia Poliana.
  • La revista de Iàsnaia Poliana (gener-desembre 1862).
  • Abecedari (1871-72), Nou abecedari (1874-75), Llibres russos de lectura, Aritmètica.

Tolstoi Educador i Pedagog

• La pedagogia no es pot considerar una activitat secundària en la vida de Tolstoi; s’hi dedicà en diversos períodes al llarg de la seva vida (1859-62, la dècada dels seixanta i començament del segle XX).
• Fundà i dirigí una escola a la localitat de Iàsnaia Poliana (1859-62), el seu poble natal, i també altres centres d’ensenyament en el mateix districte.
• Sota la influència de Rousseau i Pestalozzi, propugnà un retorn a la natura.
• La seva pedagogia es fonamenta en l’interès, per la qual cosa se’l considera com un antecedent del moviment de l’Escola Nova.
• La seva pedagogia es fonamenta en la llibertat de l’infant, per la qual cosa se’l considera un precursor de les teories llibertàries/antiautoritàries de l’educació.

Tolstoi i l'Escola de Iàsnaia Poliana

• Viatge arreu d’Europa (1857):
  • Visita diversos països per tal de conèixer la cultura occidental.
  • S’interessa per les tendències educatives europees: institucions, organització, mètodes, etc.
  • Poca cosa li agrada del que veu, excepte l’escola i la metodologia de Pestalozzi.
• Funda una escola a la seva finca de Iàsnaia Poliana (1859):
  • L’escola imparteix educació gratuïta als fills i filles dels pagesos.
  • Hi intenta dur a la pràctica les seves idees educatives.
  • L’any 1862 es tanca l’escola per les autoritats que recelen del seu règim de llibertat i de les innovacions pedagògiques que s’hi duen a terme.

Pensament Pedagògic de Tolstoi (I)

• Vinculat a la ideologia llibertària.
• Influït pel naturalisme de Rousseau i el filantropisme de Pestalozzi.
• El principi fonamental sobre el qual s’assenta l’escola de Iàsnaia Poliana és el de la llibertat.
• La llibertat de l’infant comporta consegüentment un canvi en la concepció de la funció del mestre.
• La llibertat està estretament vinculada al respecte a la individualitat de l’alumne.

Pensament Pedagògic de Tolstoi (II)

• La disciplina escolar a l’escola de Iàsnaia Poliana és una conseqüència de la llibertat i de l’optimisme respecte de la natura humana.
• La llibertat, el respecte a la individualitat i l’ordre que prové del desordre sense exercir la violència singularitzen la pedagogia de Tolstoi com una pedagogia de la "no-intervenció".
• Tolstoi considera que l’educació i la instrucció són processos diferents que s’han de dur a terme de manera diferent i per responsables diferents:
  • La família ha d’educar i l’escola ha d’instruir.

Pensament Pedagògic de Tolstoi (III)

A Tolstoi se l’ha considerat precursor tant del moviment de l’Escola Nova com dels corrents antiautoritaris en educació:

• A la seva experiència escolar de Iàsnaia Poliana posà en evidència el caràcter popular de la seva concepció educativa, a través de l’educació gratuïta als fills dels pagesos.
• Tolstoi superà el que alguns han assenyalat com el caràcter elitista propi del moviment de l’Escola Nova.
• La seva pedagogia es fonamenta en la llibertat de l’infant, per la qual cosa se’l considera un precursor de les teories llibertàries/antiautoritàries de l’educació.

Francesc Ferrer i Guàrdia: Dades Biogràfiques (I)

• Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1859-1909).
• Home d’inquietuds polítiques i socials des de ben jove, fou republicà radical de la mà de Ruiz Zorrilla; s’exilià entre els anys 1886 i 1901.
• A l’exili coneix intel·lectuals republicans i anarquistes i també maçons catalans.
• Influències ideològiques que es plasmen en el seu ideari educatiu:
  • Republicanisme radical.
  • Lliurepensament.
  • Maçoneria.
  • Positivisme.
  • Anarquisme.
• La revolució no sols s’ha de limitar a un canvi polític i econòmic, sinó que ha de ser una revolució integral de les persones, a través de l’educació.
• Es dedica de ple a l’ensenyament: a Barcelona, funda l’Escola Moderna (1901).
• Obra: L’Escola Moderna. Explicació pòstuma i abast de l’ensenyament racionalista (1912).

L’Escola Moderna serví de model per a la creació posteriorment d’escoles racionalistes, difoses àmpliament per l’anarcosindicalisme espanyol entre 1901 i 1939.

Idees Pedagògiques de Ferrer i Guàrdia (I)

• Ruptura amb les característiques de l’ensenyament a l’Estat espanyol de la seva època.
• Concep l’educació com una formació integral del nen en la qual se li ha de deixar absoluta llibertat per a desenvolupar al màxim les seves capacitats.
• L’ensenyament ha de ser a més:
  • Racional i científic: ha de destruir totes les concepcions i mites fonamentats en la fe i en el dogmatisme irracional (d’aquí el seu anticlericalisme i antiteisme).
  • Igualitari, suprimint-se totes les diferències entre els homes i fomentant la solidaritat i el suport mutu: res de premis ni càstigs, res d’exàmens.
  • Educació igual per a tothom (homes i dones).

Idees Pedagògiques de Ferrer i Guàrdia (II)

• Educació integral, hi és fonamental:
  • El joc.
  • La higiene escolar.
  • El contacte directe amb la natura.
  • L’experimentació pràctica.

  (Superant l’educació tradicional, llibresca i memorística).

• La coeducació dels sexes i de les classes socials:
  • Coeducació dels sexes: igualtat entre els homes i les dones; igual ha de ser l’educació que reben ambdós, sinó esdevé criada de l’home.
  • Coeducació de classes socials: escola en què assisteixen nens de diferents classes socials per tal de superar la dicotomia entre una escola reproductora del privilegi i una escola de l’odi i de la lluita de classes. La coeducació de les classes socials sembla incoherent d’acord amb els postulats de la pedagogia revolucionària en general.

Mètodes Antiautoritaris: Ferrer i Guàrdia i l'Escola Moderna (I)

• Disciplina:
  • Rebutja la disciplina artificial basada en l’autoritarisme cec, les imposicions irracionals, els càstigs físics, etc.
  • Proposa una disciplina natural, que no utilitza sancions arbitràries, fruit de la convicció que hi ha sancions naturals i inevitables que només cal posar en evidència.
• La LLIBERTAT és considerada un valor fonamental:
  • Es suprimeix:
    • Exàmens.
    • Qualificacions.
    • Premis i càstigs.

Es considera que aquests contribueixen a marcar desigualtats entre els alumnes i a fomentar un esperit competitiu, perjudicial per al tipus d’educació que vol fomentar.

Mètodes Antiautoritaris: Ferrer i Guàrdia i l'Escola Moderna (II)

• Antiautoritarisme:
  • Didàctica:
    • Continguts: desterra de l’escola qualsevol coneixement que no pot ser demostrat pel mètode científic; la vertadera educació ha d’estar basada en veritats confirmades per l’evidència, en teories acceptades per la raó i solucions confirmades pels fets.
    • Mètodes: dedica els seus esforços fonamentalment a cercar professors adequats a l’empresa educativa que vol desenvolupar a l’Escola Moderna, pel que fa a actituds i aptituds.
• No se’l pot considerar "no directiu" en la transmissió de coneixements:
  • Pensa que l’educació dels primers anys exigeix en algunes matèries una actitud més receptiva per part de l’alumne i més directiva per part del professor.
  • Sosté que en començar l’educació infantil l’escola no ha d’abandonar el nen perquè es formi els conceptes pel seu compte.