Pedagogia especial: evolució i conceptes clau

Asperger

(1966): Pedagogia curativa - l'educació especial no pot ser tractada per una sola ciència. Conflueixen 5 ciències, considera que són necessàries psiquiatria, medicina, psicologia i sociologia.

Debesse

(1968): Pedagogia terapèutica - continua amb la idea d'Asperger. Estudia què necessita un nen amb desavantatge. Preparar els mitjans perquè el nen pugui afavorir-se. Pedagog com a figura central.

Zaballoni

(1973): Pedagogia especial - ciència que estudia les dificultats psíquiques, retards o pertorbacions en el desenvolupament biològic psicosocial del nen des d'una perspectiva educativa i didàctica. L'educació especial és un tema d'educadors (el pes el té el professorat).

Fernandez Huerta

(1975): pedagogia correctiva - graduar la pedagogia segons al nen amb NEE. Redueix el concepte a 3 temes: la didàctica terapèutica quan la manca és molt profunda i requereix de la coordinació de factors pedagògics i mèdics. La didàctica de recuperació (compensar). La didàctica correctiva quan la insuficiència del rendiment és considerada com insatisfactòria (PI).

Moor

(1978): pedagogia terapèutica/especial - sentit d'educació del nen. Està d'acord en ajudar la pedagogia terapèutica: pedagogia especial, de la qual es desprenen els següents punts:

comprendre i després educar

(posar-se a la pell del nen).

No etiquetar:

posant objectius a curt termini i desenvolupar les pròpies facultats (no hi ha una educació igual per a tots). L'educació ha d'arribar al nen i al seu ambient (hem de ser exemplars).

Essència de l'educació especial

: s'insisteix en l'estructuració científica i en la seva fonamentació, enfocament interdisciplinari i treball en equip en l'ambient educatiu per millorar la persona. Es proposen tècniques, estratègies i procediments d'acord amb les característiques de les persones (personalitzats). Més freqüent el terme educació especial o l'ensenyament de l'alumnat amb NEE.

Alguns matisos

Concepte EE:

educació d'aquells nens i nenes amb algun tipus de discapacitat psíquica, física i/o sensorial. L'educació especial ja no està al marge del sistema educatiu. La concepció assistencial de les primeres definicions ja està superada. Superació de l'atenció a les limitacions, deficiències i dificultats = Reenfocament centrant l'educació en les potencialitats, capacitats (parlar en positiu - parlar de les potencialitats i posar objectius a curt termini).

En resum...

EE es concep d'una manera més dinàmica, centrant la seva atenció en: la pròpia persona amb NEE, situacions educatives que propicien el desenvolupament, professionals i contextos (social, escolar, familiar,...).

Termes de referència en l'educació especial:

OMS (1980)

: classificació de deficiència, discapacitat i minusvalidesa. Deficiència: tota pèrdua o anormalitat d'una estructura o funció psicològica o anatòmica. Discapacitat: restricció o absència (a causa d'una deficiència) de la capacitat per realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per un ésser humà. Minusvalidesa: situació de desavantatge per un individu determinat, consequència d'una deficiència o discapacitat, que limita o impedeix la realització d'un rol que és normal en el seu cas (en funció de la seva edat, sexe i factors socials i culturals).

NEE

:

Informe Warnock

: 1978: sorgeix quan: NEE: "una deficiència que pot ser física, sensorial, intel·lectual, emocional, social o qualsevol combinació d'aquestes) afecta a l'aprenentatge de manera que fa necessaris alguns o tots els accessos especials al currículum, especial o modificat, o unes condicions d'aprenentatge especialment adaptades perquè l'alumnat sigui educat adequadament i eficaçment. La seva durada pot ser temporal o permanent i presentar-se des d'una forma lleu fins a una greu". "La combinació del currículum, ensenyament, recolzament i condicions d'aprenentatge necessàries per satisfer les necessitats educatives de l'alumnat de manera adequada i eficaç.

La realitat NEE segons la LEC

: Art 81. Criteris d'organització pedagògica del centre per a l'atenció dels alumnes amb necessitats educatives específiques. S'entén per alumnes amb necessitats educatives específiques. a) els alumnes que tenen NEE, que són els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus. b) els alumnes amb NEE derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides. Amb relació als alumnes amb NEE, s'ha de garantir, prèviament a l'escolarització, l'avaluació inicial d'aquestes necessitats, l'elaboració d'un pla personalitzat i l'assessorament a cada família directament afectada. Aquests alumnes, un cop avaluades les seves necessitats educatives i els suports disponibles, si es considera que no poden ser atesos en centres ordinaris, s'han d'escolaritzar en centres d'EE. Amb relació als alumnes d'incorporació tardana amb NEE, l'administració educativa ha d'establir i facilitar als centres recursos i mesures d'avaluació del coneixement de les llengües oficials o de les competències bàsiques instrumentals, i també mesures d'acollida.