Pedagogia Activa: Amor, Llibertat i Aprenentatge

La meva proposta pedagògica

Els coneixements que han d'adquirir els nens no tenen per què ser sempre dins d'una aula i asseguts de manera igual. Dins la meva pedagogia, sóc partidària d'una educació en el lleure i ambiental, tal com deia Franch (1944), per tal de potenciar l'intercanvi amb el medi natural i els jocs de lleure. D'aquesta manera, es fomenta una millor concentració, interès, motivació i, per a ells, és molt més divertit aprendre jugant.

El meu pensament pedagògic es basa en l'amor i el respecte de tots els individus de la comunitat educativa; es tracten d'iguals tant els professors com els alumnes. Tal com deia Neill (1833), les problemàtiques es solucionen mitjançant assemblees, on l'educador i l'educand tenen el mateix dret a vot.

Finalitats (Què educar?)

La meva pedagogia té l'objectiu d'assolir la llibertat i l'amor del propi individu, basada en el lliure pensament, la creativitat i potenciant l'àmbit creatiu i emocional, tal com diu Neill (1833). A més, totes aquestes habilitats i valors s'han de treballar amb les famílies, a l'escola, amb els amics i amb l'ambient de la societat. Considero molt important aprendre a través de la pràctica per potenciar tots aquells aspectes innats que porta cada persona. Així doncs, es treballarà com a la pedagogia Waldorf de Steiner (1861), per mitjà de feines manuals, art, música, esports, etc., posant en pràctica l'esport i activitats dins del món del lleure que més li vingui de gust a cada nen o nena.

Les finalitats principals, basant-me en Delors (1996), són:

• Aprendre a conèixer: Per tal que els alumnes tinguin la curiositat, l'interès, l'actitud i les eines necessàries per aprendre tot el necessari de la vida quotidiana.
• Aprendre a fer: Per mitjà de les dinàmiques en grup, d'aquesta manera s'educa el treball en equip i la capacitat de sortir endavant per si sols.
• Aprendre a viure junts: Treballant competències bàsiques i resolució de conflictes amb el treball col·lectiu.
• Aprendre a ser: Perquè, a partir de la millora de tots els àmbits de la pròpia personalitat, sàpiguen actuar amb autonomia, responsabilitat i potenciïn l'esperit crític.

Metodologia (Com educar?)

Dins la meva pedagogia, no hi ha exàmens com a mètode d'avaluació, ja que els alumnes no van a l'escola a competir, sinó a aprendre, tal com afirmava Lorenzo Milani (1923), que rebutjava la competència entre cada alumne, perquè cada persona és diferent i no hi ha qui guanya i qui perd. Crec en la importància dels grups reduïts per tal d'un millor treball individualitzat amb els alumnes. A més, l'escola s'adapta a les necessitats de cada nen i s'educa per treballar amb un ambient lliure com el carrer, tallers, amb els veïns..., tal com esmenta Decroly (1871) dins la seva pedagogia.

L'escola que proposo és una manera de viure en comunitat, de compartir experiències i de créixer amb plena felicitat, on existirà la democràcia en tot moment, dins d'uns límits. De tal manera que els alumnes, quan arribin al matí, decidiran quines activitats volen realitzar al llarg del dia. Així doncs, tal com diu Gardner (1995), el meu mètode parteix de les preferències de cada alumne (intel·ligències múltiples).

Relació Educativa (Educador-Educand)

Dins del meu pensament pedagògic, s'establirà un vincle afectiu entre els educadors i els alumnes. A més, el paper de l'educador no serà de seure en una cadira davant de tots i fer classe, serà d'observació i acompanyament, per orientar els alumnes o contestar els seus dubtes i inquietuds, la qual cosa afavorirà la confiança amb els alumnes i, sobretot, que l'alumne se senti com a casa seva, amb confiança, seguretat i comoditat. Així doncs, tal com afirmava Freinet (1996), el professor ha de deixar de ser el protagonista de la classe i que l'aprenentatge giri entorn de l'alumne.

Els alumnes es tractaran d'igual a igual, no hi ha discriminació ni desigualtat, i la relació ha de ser de total respecte per part de les dues bandes, segons esmenta Lorenzo Milani (1923).