Pec ( centre acollida menors)

ACOLLIMENT RESIDENCIAL  DEFINICIÓ

L’acolliment simple en institució és la darrera mesura de protecció. Això significa que els menors que hi ha als centres, són menors de 0- 18 anys que han patit algun tipus de maltracte, i que poden estar en guarda administrativa o bé, en tutela administrativa.  L’acolliment residencial és un recurs temporal que es converteix en una alternativa a la família, i que per tant, ha de cobrir el 100% de les necessitats d’aquests menors. Per tant, totes le obligacions relacionades amb la cura del menor recauen en l’équip educatiu del centre, és a dir, li han de donar una atenció integral.  El centre té la guarda, i la tutela la té l’Administració.  El primer que es fa quan un menor ingressa en un centre és el PEI (Projecte Educatiu Individual), és una articulació on es recullen per escrit, tots els objectius i les estratègies que donaràn resposta a la atenció integral del menor. CARACTERISTÍQUES I TIPOLOGIA DE CENTRES A la ciutat de Lleida: - Centres residencials pròpis (o públics); Llars Torre Vicens (és públic i privat) i Enric Llaveria.- Centres residencials privats: Mar Esperanza, Centre Noguerola, Vilanova de Bellpuig i Raimat. USUARISTots els menors desamparats, és a dir, pel motiu que sigui els seus pares no s’han fet càrrec d’ells.

El perfil de nens que actualment es troben a centres;  1) Menors Estrangers Indocumentats No-Acompanyats (MEINA); són menors que segons al nostar legislació estan desamparats, i aquest perfil és molt ampli, i per això la legislació s’ha adaptat per a que aquests menors puguin ser atesos en els centres.  2) Nens i nenes maltractadors (sobretot adolescents); en molts casos són degut a processos de negligència educacional, acaben sobrepassant les possibilitats dels pares i inclús a vegades arriben a agredir-los verbalment o físicament.  3) Menors amb problemes de salut mental; a augmentat cosiderablement els menors amb problemes de salut mental diagnosticada.  Cada vegada hi ha menys menors de 0- 6 anys a centres, gràcies al “Permanency Planning”, que és un principi d’actuació que consisteix en que sempre que sigui possible es doni una resposta individualitzada, i en conseqüència, en família.  Últimament han aparegut tres tipus de centres: 1- Centres per a menors amb disminucions (sobretot disminució psíquica). 2- Centres Especialitzats en Salut Mental 3- Centres Especialitzats per nenes menors de 18 anys que són mares o que estan embarassades. La administració parla de tres tipus de centres (a excepció d’aquests): 1- Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI). Abans s’anomenaven centres de contenció. El sorgiment d’aquests és degut a que cada vegada els CRAE es veuen que tenen molts usuaris amb pautes de comportament inadeqüadés o que inclús comencen a delinquir, però que degut a l’edat, no poden passar a justícia juvenil. El perfil d’usuari en aquests centres són: menors d’entre 12- 18 anys desamparats i que la tutela administrativa la té l’Administració. 2- Centre d’Acollida (CA). Són centres que tenen bàsicament dos objecitus; * Atenció integral immediata a menors d’entre 0 i 18 anys que viuen una situació de perill.* Fer o acabar el diagnòstic de la situació d’aquest menor per a proposar una mesura per a aquest menor.

És a dir, en aquests centres s’ha de donar atenció integral als menors que entren al centre.  Aquests centres estan preparats per a atendre als menors amb situació greu i que venen d’urgencia. Per tant, en aquests centres hi ha un equip educatiu interdisiciplinari que fa la intervenció amb el menor.Teóricament, un menor només pot estar un CA com a màxim, 6 mesos. 3- Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE). Són centres integrats en un barri, i és una mesura de protecció alternativa a la família d’acollida, durant un temps. L’objectiu és procurar integrar al 100% al menor en una vida normalitzada. És a dir, els usuaris d’aquests centres van a recursos educatius externs al centre, com per exemple; ludoteca, l’escola, activitats esportives,... L’educador/a social intenta fer les funcions que fan els pares (portar al nen al metge,a l’escola,...), i també treballar els temes afectius. TIPUS DE CRAE:1. Menors d’entre 0 i 3 anys. Aquests CRAE han de tenir unes instal·lacions adaptades per a cobrir totes les necessitats d’aquests menors. Ex: Llars Torre Vicens.2. Menors d’entre 4 i 12 anys. Aquests tenen caractesitíques semblants entre ells. 3. Adolescents entre 12 i 16 anys. 4. Adolescents entre 16 i 18 anys. Els preparen per a ser autònoms quan surtin del sistema de protecció. 5. Centres verticals (0 i 18 anys). Aquests centres estan pensats per a germans, d’aquesta manera no s’ha de separar als menors per la diferència d’edat. PROCÉS DE L’ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA

En aquest procés bàsicament trobem quatre fases; 1- DIAGNÒSTIC → recollir informació, analitzar la informació i prendre decissions. (Com a màxim 45 dies per elaborar el diagnòstic).

El PEI el fa TOT l’equip educatiu, i per fer-lo s’utilitzen diferents estratègies;-Observació. Hi ha protocols d’observació. -Anàlisi documental. S’ha de llegir tots els informes (síntesi avaluativa) que arribin del menor. -Entrevista al menor. Quan el nen ingressa al centre es fa una entrevista tutor-tutoritzat, però també es recomana fer-la abans de l’ingrès. 2- ELABORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU INDIVIDUAL (PEI). El PEI és el document on es concreten els objectius a treballar per a atendre totes les caracteristíques individuals dels menor, és totalment individual i està elaborat pel tutor/a del menor. Quan ja està fet, el tutor fa la proposta de PEI a l’equip educatiu, (ja que la conseqüció dels objectius pre-fixats, va a càrrec de tot l’equip educatiu). El PEI ha de contenir 5 àmbits, per tal de poder donar una atenció holística al menor: 1- FAMILIAR → Aquí queda explicít tot lo referent a les relacions i les visions que té el menor de la seva situació familiar. ( La majoria no tenen una visió realista i acostumen a tenir un sentiment de culpabilitat). Sobretot aquest àmbit es treballa a través de la tutoria i fer-los conscients de la situació. També es treballa la visió de futur, ja que han de ser conscients del que passarà. 2- RELACIONAL – EMOCIONAL → Aspectes relacionats amb la personalitat del menor, les relacions socoials ( estil comunicatiu assertiu,...), ens acostumem a trobar amb menors amb baixa autoestima i d’autoconcepte, condictes inhibides, etcetèra. 3- INTEL·LECTUAL i d’APRENENTATGE → Tot el que te a veure amb el desenvolupament psicomotriu i del llenguatge en els nadons, i en els nens/es més grans, lo referent a l’escola

I a l’aprenentatge prelaboral. Acostumem a trobar-nos amb manca d’hàbit d’estudi i fracàs escolar. 4- VIDA QUOTIDIANA → Hàbits d’autonomia personal (higiene, ordre, tasques diàries,...), educació en el lleure, com adminsitrar-se els diners, els valors i les actituds pro-socials (per exemple, la igualtat de gènere). 5- FÍSIC → Tot lo referent amb el seu cos (pràctica d’esport, pautes alimentaries saludables),i a la prevenció de malalties (sexualitat i toxicomànies). 

  ESTRATÈGIES SOCIOEDUCATIVES

Les estratègies per a assolir els objectius són;  1-Tutoria → Tots els menors tenen un tutor/a. La tutoria és la estratègia en la qual es pivota tota la vida i la acció del centre. El tutor és el màxim referent del menor, és l’educador/ a social amb qui més relació té (relació d’ajuda).

Aquesta estratègia només s’utilitza en un context residencial.

2- Vida quotidiana → Convertir totes les accions del dia a dia en accions que tenen valor educatiu i treballar aquells aspectes d’un entorn organitzat.

3- Assamblea → dinàmica de grup en la qual participen el 100% dels usuaris i es prenen decisions

4- Modelatge → força educativa que estableix l’educador essent model i exemple a seguir pel menor

5- Implicació dels pares → Participació dels pares en dos nivells:

* Demanar paticipació i col·laboració dels pares en activitats extraordinàries (excursió, festa,...).

* A nivell dels seus fills: quan s’ha de fer una acció amb els fills i implicar als pares (anar al metge,...).

ESTRATÈGIES SOCIOEDUCATIVES: desenvolupament curricular

Tots els documents educatius que serveixen per regular tota la vida del centre des de un punt de vista pedagògic. Pràcticament tots els documents són elaborats per l’equip educatiu i s’han de consensuar amb l’estil pedagògic del centre, les seves estratègies,... -Reglament de Règim Intern (RRI); és un instrument d’organització i de gestió que explica la estructura organitzativa del centre i reglamenta el funcionament per a regular la convivència i desenvolupar les finalitats i objectius proposats. -Projecte Educatiu del Centre (PEC); document on queda recollit el què i el per què de la nostra intervenció amb el menor (es defensen els trets definitòris del centre, els drets i deures dels usuaris i dels professionals,...).-Projecte Educatiu Individualitzat (PEI); Els educadors han de poder observar per tal de detectar les necessitats dels menors que tutoritza i ha d’establir unes prioritats que transformarà en objectius, i això configurarà el PEI.-Informe Tutorial de Seguiment Educatiu (ITSE); és l’avaluació del PEI del menor, i aquest s’evalua i es revisa cada 6 mesos. -Projectes Educatius Grupals (PEG); és una programació de grup que té un objectiu educatiu. (Per exemple; prevenció d’embarassos).