El Pavelló de Barcelona: Arquitectura Racionalista

Catalogació del Pavelló Alemany

• Nom: Pavelló Alemany
• Arquitecte: Mies van der Rohe
• Any de construcció: 1929
• Localització: Montjuïc, Barcelona (1929-1930). Reconstruït el 1986.
• Materials: Ònix, marbre verd, travertí, granit, vidre i acer.
• Tractament tècnic: Mur llis, planxes de marbre i murs de vidre.
• Sistema constructiu: Arquitravat.
• Dimensions: 56,63 x 18,48 metres.

Biografia i Concepció de l'Espai

La concepció que tenia l'autor dels espais s'obre a l'exterior, cercant la integració amb l'entorn. L'estètica sempre és present en l'obra, amb la filosofia "Less is More". Destaca l'ús de pedra, marbre, acers i el vidre, purs i nus.

El 1929, amb els seus gratacels de metall i vidre, va fixar les bases de tots els edificis moderns de gran alçada. Segons ell, el ferro i el formigó a l'interior funcionen com a esquelet, i el vidre a l'exterior, com a pell.

Estil: Arquitectura Racionalista

L'arquitectura racionalista, sorgida a finals del segle XIX, trenca amb les bases estètiques d'herència clàssica. Les noves condicions socials primaran la funció i l'habitabilitat per sobre del bon aspecte i l'ornamentació. Es proposa una nova estètica arquitectònica basada en la funció, la distribució, la llum, la integració amb l'entorn, una habitabilitat agradable i la bellesa. D'aquí que s'anomeni funcionalisme.

Arquitectes importants del Racionalisme:

• Le Corbusier
• Mies van der Rohe
• Walter Gropius

Elements comuns de l'estil:

• Simplicitat de formes.
• Retorn als volums elementals i mòduls regulars.
• Predomini de la funció, aprofitant les noves possibilitats de construcció.

Anàlisi Formal del Pavelló

Elements de suport:

8 pilars cruciformes d'acer cromat, sense base ni capitell, disposats en retícula a intervals regulars. Els envans es troben independitzats de l'estructura de suport.

Elements suportats:

Coberta plana avançada respecte de l'estructura interior. Forma un voladís per una banda, mentre que per l'altra deixa al descobert un petit pati on hi ha un estany amb l'escultura, emmarcat per un mur d'ònix.

Espai exterior:

No té una façana pròpiament dita. S'assenta damunt un podi de travertí. L'accés es realitza per una escala lateral de 8 graons. Davant hi ha un estany rectangular. Es percep una gran horitzontalitat entre el podi i les lloses planes de la coberta. Hi ha dos estanys de poca profunditat amb llit de còdols: un davant les escales i l'altre al pati petit abans assenyalat.

Espai interior:

D'una sola planta amb distribució lliure. Els murs tenen la funció de delimitar l'espai. La frontera entre l'espai exterior i interior es difumina. Al fons es troba un petit estany emmarcat amb una paret d'ònix i una escultura. L'interior es caracteritza per l'austeritat i la puresa de les línies. El mobiliari interior destaca, especialment la cadira Barcelona, feta amb tub metàl·lic.

Anàlisi Conceptual del Pavelló

Temàtica:

Era un espai dedicat a la reflexió. Simbolitza racionalitat, austeritat, modernitat, transparència i perfecció, allunyant-se de la tradició històrica de l'imperi.

Funció:

No estava pensat per a exposar objectes industrials, sinó per construir-se en un espai representatiu.

Recepció:

Destinat als visitants de l'exposició.

Models i Influències Arquitectòniques

Antecedents:

La interrelació entre De Stijl (Neoplasticisme) i la Bauhaus.

De Stijl o Neoplasticisme:

És un estil que busca la puresa plàstica total, treballant només amb formes geomètriques regulars i angles rectes, i utilitzant colors primaris i neutres. En pintura, el seu màxim representant és Mondrian.

Bauhaus:

Es va fundar a Weimar el 1919. El seu primer director va ser Walter Gropius. L’escola va funcionar a Weimar fins al 1924 i entre 1925 i 1933 a Dessau. El 1933 els nazis la van tancar; llavors n’era director Mies van der Rohe. Als tallers de la Bauhaus va néixer:

• El disseny industrial (mobles, papers pintats, llums, teixits, etc.).
• Un sistema d’ensenyament artístic.
• L’arquitectura racionalista.

Influències:

El Racionalisme o Funcionalisme ha marcat de tal manera l’arquitectura del segle XX que es pot dir que no hi ha cap arquitecte que, amb més o menys encert, no hagi partit dels seus postulats bàsics en la seva obra.

Altres Referències Artístiques

El Crit d'Edvard Munch:

• Cronologia: 1893
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 91 x 73 cm
• Estil: Expressionista
• Tema: Al·legòric
• Localització: Oslo