Pavelló Alemany de Mies: Icona del Funcionalisme

Pavelló Alemany

1. Classificació de l'obra

a) Títol: Pavelló Alemany

b) Autor: Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, 1886 – Chicago, 1969)

c) Cronologia: 1929

d) Ubicació: Parc de Montjuïc (Barcelona)

e) Estil: Funcionalista

2. Descripció de l'obra

a) Elements tècnics i estructurals:

I) Materials: Marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer.

II) Elements sostenidors: S'alça sobre un podi i diversos murs i columnes fan de suport del sostre. Vuit pilars d'acer sustenten l'edifici i deslliuren els murs de la seva funció de càrrega.

III) Elements sostinguts: Coberta totalment plana i horitzontal, avançada respecte a l'estructura interior, de manera que, per una banda, deixa al descobert un pati.

b) Elements decoratius: La decoració és el contrast entre l'acer, el vidre, els reflexos de l'aigua, l'ònix, el marbre travertí, el granit... També l'escultura de Georg Kolbe, situada en un extrem de l'estany petit, i el mobiliari.

c) Espais interiors:

I) Tipus de planta: Lliure.

II) Parts: Oficines, lavabo, estany oficial, sala principal, pati amb estany.

d) Espais exteriors:

Façana: L'edifici no té una façana pròpiament dita. S'aixeca sobre un podi rectangular de marbre travertí. L'accés es fa per una escala lateral de vuit graons, davant de la qual hi ha un estany rectangular que obliga a girar a la dreta per entrar a l'edifici.

e) Relació amb l'entorn: L'obra està dins del recinte firal que es va construir amb motiu de l'Exposició Internacional a la falda de Montjuïc.

3. Funció

L'edifici va ser concebut per a la seu de representació d'Alemanya a l'Exposició Internacional celebrada a Barcelona el 1929. La seva funció era acollir la recepció oficial dispensada al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes.

4. Simbolisme

Va ser un edifici que anunciava l'abandonament de les velles formes i l'adopció d'una nova manera de construir basada en la utilització del vidre i de l'acer. En aquest sentit, el Pavelló Alemany es considera un dels principals models de l'arquitectura moderna. El pavelló volia simbolitzar els valors de la nova Alemanya (racionalitat, austeritat, transparència i perfecció) tot marcant un allunyament amb les velles tradicions de l'Imperi Alemany.

5. Antecedents i influències posteriors

Mies va seguir els principis de l'arquitectura funcionalista iniciada a l'Escola de Chicago per Louis Sullivan a finals del segle XIX. Aquest corrent va tenir continuïtat a Alemanya i França. El 1926, Le Corbusier va formular cinc principis bàsics de la nova arquitectura (planta lliure, ús de pilons, terrasses planes, finestral continu i lliure formació de la façana), que va utilitzar Mies en la construcció de l'edifici. El Pavelló de Van der Rohe ha inspirat l'obra de diverses generacions d'arquitectes contemporanis.

6. Relacions amb obres similars de l'autor o l'escola

L'autor té altres obres com la Casa Tugendhat de Brno (1929) o el Seagram Building (1958).

7. Diferències amb altres solucions coetànies

Es poden establir diferències entre l'arquitectura de Mies i la de Niemeyer i Aalto: Mies, només ocasionalment, utilitza en els seus edificis la línia corba; normalment els seus edificis tenen un esquelet ortogonal de pilars metàl·lics. Els murs són plans lleugers que es creuen en l'espai; les parets són simples limitadors que relacionen interior i exterior. En canvi, Niemeyer i Aalto segueixen una tendència neobarroca: intenten limitar extraordinàriament els ambients.

Per una altra banda, el Pavelló d'Alemanya de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 va contrastar brutalment amb l'estil dels altres pavellons i edificis que mostraven una línia clarament arcaïtzant, com serien el Palau Nacional d'Enric Català o les torres venecianes de Ramon Reventós.

Mies Van der Rohe es pot comparar a altres artistes coetanis com Frank Lloyd Wright (amb la Casa de la Cascada), Le Corbusier i Walter Gropius, ja que tots quatre eren funcionalistes (sobretot Le Corbusier, que era el major defensor del funcionalisme).

8. Context històric i artístic

El 1929 es va fer l'Exposició Internacional a Barcelona i el Pavelló Alemany era el que representava Alemanya. En aquella època, a Espanya hi havia la dictadura de Primo de Rivera; eren els últims anys i hi havia una forta oposició. A nivell mundial, l'obra es va fer l'any del Crac del 29, que va portar a la Gran Depressió durant els anys 30, una crisi econòmica que va afectar a nivell mundial. Pel que fa a Alemanya, estava en un període d'entreguerres (entre la Primera i la Segona Guerra Mundial) i volien representar amb el Pavelló Alemany una nova Alemanya transparent, perfecta i austera.