Pavelló Alemany de Mies van der Rohe: L'Essència del Funcionalisme

El Pavelló Alemany de Mies van der Rohe

Cronologia: 1929.

Autor: Mies van der Rohe.

Localització: Barcelona. Aixecat al costat del mur cec del palau goticitzant de Victòria Eugènia (Puig i Cadafalch), a l'avinguda del Marquès de Comillas (Jardins de Montjuïc).

Context Històric i Social (1929)

El Pavelló es va aixecar en un context marcat per diversos esdeveniments clau:

• Darrer any de la Dictadura de Primo de Rivera.
• Tres anys abans de la Segona República Espanyola.
• Celebració de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929.
• Segon gran desenvolupament urbà de Barcelona.
• Alemanya de la República de Weimar i l'ascens del nacionalsocialisme en les eleccions alemanyes.
• A nivell mundial, el Crac del 29: Crisi econòmica que comença als EUA però que també afectarà Europa.

Estil: El Funcionalisme

Estil: Funcionalisme.

El corrent arquitectònic anomenat Funcionalisme té com a màxima: "La forma segueix la funció", lema encunyat per l'arquitecte Louis Sullivan. Sullivan, en el marc de l'Escola de Chicago a finals del segle XIX, donava preferència a les necessitats i la comoditat dels propietaris de l'edifici per davant de la bellesa estètica.

Aquesta nova proposta va arribar ràpidament a Europa, on es va presentar en clara reacció contra les propostes massa ornamentals del Modernisme.

Característiques de l'Arquitectura Funcionalista

Les característiques de l’arquitectura funcionalista seran:

• Gràcies a les innovacions tècniques i la utilització de materials moderns i industrials (formigó armat, acer, vidre), es dissenyen edificis amb:
  • Planta lliure.
  • El mur és un simple tancament sense funció de suport.
  • Rigidesa en l'estructura (estructura reticular).
• La recerca de la funcionalitat, que situa aquest estil molt lluny de l'arquitectura del passat, més carregada de simbolismes. Aquesta funcionalitat es veu reflectida en:
  • Simplicitat de les formes, volums simples.
  • Escassa ornamentació, austeritat.
  • La voluntat de donar resposta a plantejaments higienistes, proporcionant la il·luminació, la ventilació i l'orientació adequades als habitatges.

Le Corbusier: Màquines per Viure-hi

Le Corbusier, el defensor més important del Funcionalisme, plantejava els seus habitatges com a màquines per viure-hi. Els seus treballs es van caracteritzar pel fet de reduir les formes arquitectòniques a les més pures i essencials: el quadrat en superfície i el cub i el cilindre des del punt de vista volumètric.

L'any 1926 Le Corbusier va publicar Els cinc punts de la nova arquitectura, llibre en el qual va sistematitzar els principis bàsics de l'arquitectura funcionalista:

1. L'ús de pilons (o estaques).
2. La planta lliure.
3. La façana lliure.
4. La finestra cinta (al llarg de tota la façana).
5. La terrassa jardí plana.

A més, Le Corbusier va ser capaç d'aplicar els conceptes funcionalistes a l'urbanisme, a les esglésies i als habitatges de pisos de les grans ciutats (tan utilitzats actualment), fent servir com a material principal el formigó vist.

El Funcionalisme a Espanya: GATEPAC i GATCPAC

A la dècada de 1930, les innovacions funcionalistes a Espanya van ser assimilades a través de les propostes del GATEPAC (Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea). La secció catalana d'aquest grup, el GATCPAC, fou sens dubte la que liderà la modernitat arquitectònica, sobretot a partir de l'obra del català Josep Lluís Sert.