Pavelló Alemany de Mies van der Rohe: Arquitectura i Funcionalisme

Mies van der Rohe: Pavelló Alemany – Arquitectura del Segle XX

Mies van der Rohe: Pavelló Alemany: Arquitectura del segle XX: noves necessitats, sense antecedents de referència. Llibertat que caracteritza l’artista (estètica nova). Desapareixen columnes, entaulaments, arcs cecs i tot el llenguatge plàstic de l’antiguitat. Formes marcades pels nous materials i les noves necessitats. Una reacció contrària a la tradició i el decorativisme del modernisme.

Tendències Arquitectòniques a Europa al Segle XX

Tendències arquitectura a Europa segle XX: Racionalisme o Funcionalisme i l’arquitectura orgànica. Funcionalisme: antecedents en l’escola de Chicago on Sullivan va introduir el lema “la forma segueix la funció”. Ús de formes geomètriques. En els corrents arquitectònics sobresurten el neoplasticisme, el constructivisme rus, l’arquitectura de la Bauhaus i el funcionalisme de Le Corbusier. Màxims representants: Gropius, Le Corbusier i Mies van der Rohe.

Mies van der Rohe i la Bauhaus

Mies van der Rohe figura principal de l’arquitectura alemanya. Tercer director de l’escola de disseny Bauhaus fins l’any 1933, quan els nazis la van tancar: escola de “bojos”. Ell i molts artistes intel·lectuals fugen als EUA on porta les idees de la Bauhaus. En aquesta etapa americana realitza gratacels fets totalment d’acer i vidre (materials molt cars, reflectint el poder americà) (tècnica de pell i ossos). En oposició al funcionalisme va existir l’arquitectura orgànica. Després de la Segona Guerra Mundial, els arquitectes es van centrar en la reconstrucció de ciutats i pobles.

Fitxa Tècnica del Pavelló Alemany

• Pavelló Alemany: Mies van der Rohe
• Any: 1929
• Funció: Pavelló d’exposició
• Materials: Marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer
• Estil: Funcionalista
• Localització: Parc de Montjuïc, Barcelona

Descripció Formal

Construcció de línia horitzontal amb perfil molt baix i llarg, sense ornamentació i amb un disseny senzill i depurat. “Menys és més”. S’aguanta per vuit pilars d’acer inoxidable cruciformes, petits i cromats, que aguanten la coberta plana. La resta de murs només separen i tanquen espais, sense funció de suport. Coberta plana i horitzontal, una mica desplaçada que per un cantó provoca un voladís i per l’altre cantó queda descoberta. L’edifici està sobre un podi, al qual s’accedeix a través d’unes escales. A l’exterior, hi ha un gran espai amb una bassa d’aigua (piscina), que dona sensació de gran horitzontalitat com a edifici baix. Queda com camuflat amb absència de decoració. S’utilitzen com a material de decoració els propis materials de construcció. Té punt de travertí. Crea uns espais i una mena de planta lliure, on destaca el predomini de la línia recta. Els espais es distribueixen en funció de les necessitats. Es confonen l’espai interior i l’espai exterior, ja que no hi ha cap “marca” que els delimiti. A la part interior destaquem les cadires i butaques Barcelona, tubs d’acer cromat per les potes i coixins d’escuma folrats de cuir blanc, creades per Van der Rohe, que servien de tron al rei Alfons XIII i la reina, qui van inaugurar l’Exposició. Gran riquesa de materials, l’ònix, que fa de decoració i tancament, tant per la part interior com exterior.

Estil i Materials

Fill d’un treballador de pedra, sempre es va interessar pels materials com a element expressiu: pedra, marbres, acer i vidre (nus i purs). Mies experimenta amb l’ús dels materials. Espais centrífugs: oberts, sense clara delimitació del que és exterior i interior. Estanys amb poca profunditat a l’entrada dels edificis per realçar-los. Obres austeres i elegants, caracteritzades per simplicitat, equilibri, lleugeresa i proporció (Reflexant el seu lema de més és menys). L’any 1919 va traçar un projecte increïble de gratacel de metall i vidre que va establir les bases de tots els edificis moderns de gran alçada. Segons Mies, el ferro i el formigó havien de ser situats a la part interior de l’edifici, com un esquelet. Mentre que el vidre seria un vel brillant formant la pell (construcció de pell i ossos).

Influència del Funcionalisme

Mies va seguir l’estil funcionalista iniciat a l’escola de Chicago per Sullivan. Aquest corrent arquitectònic va tenir continuïtat a Alemanya amb els edificis de Gropius, i a França, amb Le Corbusier. L’arquitecte francès va formular els cinc principis bàsics de la nova arquitectura: planta lliure, ús de pilons (columnes metàl·liques), terrasses planes, finestral continu i lliure formació de la façana.

Integració Urbanística

L’obra està dins del recinte firal que es va construir per l’exposició internacional a la falda de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. Està apartada de l’eix principal de l’exposició, va ser així elegit pel mateix arquitecte, potser per evitar trencar visualment la proposta historicista i atlètica dels grans palaus oficials que es van construir per l’exposició.

Funció del Pavelló

Representació d’Alemanya a l’exposició internacional celebrada a Barcelona l’any 1929. Funció principal: acollir la recepció oficial del rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes. Model de referència de les noves idees d’arquitectura. El pavelló va ser desmuntat, però es va tornar a construir al mateix lloc.