Pavelló Alemany de Barcelona: Obra Mestra de Mies van der Rohe

Pavelló Alemany de Barcelona

Mies van der Rohe (1886-1969)

Cronologia: 1929 (reconstruït 1986)

Estil: Racionalisme/Funcionalisme

Localització: Av. Baró de Comillas, jardins de Montjuïc, Barcelona

Tècnica: Sistema constructiu amb materials industrials (marbre travertí, ònix, granit, acer inoxidable i vidre)

Mides: 18,48 m (ample) x 56,63 m (llarg) x 3,10 m (alçada)

Tipologia: Pavelló, edifici públic representatiu d'Alemanya

Context Històric i Cultural

1929: Exposició Universal a Barcelona sota la dictadura de Primo de Rivera. Alemanya en el període d'entreguerres, busca projectar una imatge de modernitat i transparència.

Crac del 29: Crisi econòmica global.

Cultura: Generació del 27, surrealisme i psicoanàlisi.

Planta

• Tipus: Lliure, espai centrífug, no unitari.
• Parts: Cos auxiliar, cos principal, podi, 8 graons i estany.
• Ritmes: Combinació de rectangles, efectes de simetria.

Alçat

• Coberta plana i horitzontal.
• 8 pilars cruciformes d'acer inoxidable.

Façana

• Organització horitzontal amb un banc prominent.
• Pilars com a únics elements verticals.

Funció

Edifici representatiu d'Alemanya a l'Exposició Universal de 1929. Contrast amb l'arquitectura clàssica de l'entorn.

Simbolisme

Valors de la Nova Alemanya: racionalitat, austeritat, transparència i perfecció. Influència de la Bauhaus.

Relació Arquitectura-Urbanisme

Estructura transparent amb espais interiors i exteriors interconnectats. Ubicació en un terreny amb pendent.

Antecedents i Influències

De Stijl, Neoplasticisme i la Bauhaus.

Influència en l'arquitectura posterior, especialment el Racionalisme a Catalunya.

Relacions amb altres obres

Teoria de "pell i ossos": acer i formigó a l'interior, vidre a l'exterior. Mur cortina en gratacels posteriors.

Diferències amb altres solucions

Arquitectura ortogonal de Mies vs. tendències neobarroques de Niemeyer i Aalto.